Boris, diví i assossegat

Estimable mutació la que està experimentantBoris Izaguirredes de fa uns quants anys. Superada aquella llarga etapa en què es passava les nits ensenyant el micropenis (Crónicas marcianas, T-5), ara fa temps que està centrat en les tasques de cultiu intel·lectual sobre si mateix, i TVE li acaba de posar un programa d'entrevistes amb un títol adequat:Humanos y divinos. ¡Ah! És un nom molt bonic, encara que hi sobra la primera paraula: coneixent la tendència deBoriscap a la divinitat, només d'haver-li posatDivinosn'hi hauria hagut prou.Boris ja havia assajat, anys enrere, el setembre del 2000, el gènere de l'entrevista. Va ser amb un programa que li va posar Tele 5 i que es va dirEl anfitrión. Aquell era un exercici diferent: no era diví, era directament despendolat. Rebia a casa criatures variades, gent popular i coneguda, i quan trucaven a la porta resulta que ell sempre s'estava dutxant, cosa que li permetia aparèixer en barnús i fer posturetes sobre la marxa.

Notícies relacionades

L’elegant comiat de Marta Carazo

Digues-m’ho en un minut

Curiosament, el primer convidat d'aquell programa de l'any 2000 va serÁlex de la Iglesia, personatge que ara -juntament ambRaphael- ha inaugurat també aquesta nova aventura televisiva d'Izaguirre. S'ha de dir de seguida que els 10 anys transcorreguts des d'El anfitriónfins a aquestHumanos y divinoses noten.Álex de la Iglesia, per exemple, s'ha aprimat 40 quilos; iBoriss'ha engreixat els mateixos enfinezzai saviesa escènica.

UnBorisassossegat que no renuncia a estar diví, això no, però que treballa la conversa amb altura, fugint del posturisme frívol. S'ha d'advertir, això sí, que qui li ha dissenyat el plató deu ser un enemic.Raphael, per exemple, va advertir de sobte:«¡Ai! No hi ha càmeres. Que divertit». Efectivament, les càmeres estaven amagades darrere d'uns miralls, en forma de finestres rectangulars. Això dóna molts problemes d'enquadrament i, a més a més, s'ha d'advertir que d'original no en té res: és el que fan els realitzadors de laratomàquia Gran hermanoa la seva gàbia de Guadalix des de fa 12 anys. També ha estat pintoresca la ubicació de les butaques. En lloc d'estar una davant de l'altra, per aconseguir elcara a cara, estaven de biaix, en diagonal, per la qual cosaBorisi els seus convidats havien de fer contorsionismes per aconseguir mirar-se mentre xerraven. O sigui, que l'escenògraf deu ser un gran modern. Al marge d'aquestes incomoditats, aquest retorn deBorisa la tele és celebrable.