Frenada de les grans tecnològiques: ¿què està passant amb Twitter i Meta?

Després d’una dècada de creixement sostingut, les males perspectives econòmiques i la caiguda de la inversió publicitària colpeja els gegants de la indústria
Basat en pimes, el creixent sector digital a Espanya i Catalunya resisteix a les turbulències als EUA i veu el 2023 amb «moderat optimisme»

Michael Nagle (Bloomberg)

L’hivern pot fer-se molt llarg a Silicon Valley. En les últimes setmanes, gegants tecnològics com Meta o Twitter han anunciat una onada d’acomiadaments que ha contagiat el sector i han perdut valor en borsa amb descensos de gairebé el 80% en alguns casos. Acostumada a més d’una dècada d’espectacular creixement sostingut, la indústria digital passa un moment de turbulències i incertesa com no s’havia viscut des de l’esclat de la bombolla de les puntcom, a principis dels 2000, quan les empreses vinculades a una internet llavors incipient es van precipitar obrint una etapa de recessió.

Tot i que la situació és diferent i és molt més robust que llavors, el sector tecnològic està en un moment crucial de transició cap a un nou escenari apressada per l’alentiment de l’economia. Durant anys, les anomenades ‘Big Tech’ van liderar el creixement d’un mercat on els diners no deixaven de córrer. Després de més de 10 anys de festa alcista, ara arriba la ressaca. Davant les perspectives d’un 2023 molt poc encoratjador, les grans companyies han optat majoritàriament per estrènyer-se el cinturó. Després de desplomar-se més d’un 65% a la borsa, Meta, la propietària de Facebook, Whatsapp i Instagram, va anunciar que acomiadava 11.000 empleats. El nou Twitter, sota la batuta d’Elon Musk, ha purgat més del 60% de la seva plantilla. Amazon, Microsoft, Netflix, Intel o Snap, entre moltes d’altres, també han retallat llocs de treball. Des de començament d’any, 853 empreses tecnològiques de tot el món han acomiadat uns 137.490 empleats. Els discursos en els quals els directius prometien voler millorar el món han deixat pas a altres en els quals s’exigeix ser més eficients.

L’adopció tecnològica forçada amb la irrupció del covid-19 va catapultar els seus beneficis, però després de la tornada a la normalitat la tendència s’ha torçat el 2022, amb unes companyies que van sobrevalorar les seves perspectives. Al tercer trimestre, els gegants del sector van confirmar en una ganyota de dolor que el seu negoci s’alentia, que va accentuar una frenada que ha enfonsat la seva valoració. Des de començament d’any, el Nasdaq ha retrocedit un 29,1% i ha tornat als nivells abans de la pandèmia. Dit d’una altra manera, tot el que van guanyar llavors ho han perdut ara. «Al baixar la marea hem descobert que les ‘big tech’ estan despullades i no són gaire bones en quatre coses que aconsegueixen escalar: publicitat, comerç electrònic, núvol i, fins i tot, pagaments», apunta l’analista Antonio Ortiz al butlletí Error500.

Les ‘big tech’ es van sobrevalorar

Els dirigents de la indústria han justificat aquesta sagnia laboral apuntant a un error de diagnòstic que els va portar a sobrevalorar un creixement que creien perpetu. «Molta gent va predir que hi hauria una acceleració permanent que continuaria després del final de la pandèmia. Jo també (...). Desgraciadament, això no va passar com esperava», va lamentar Mark Zuckerberg, director executiu de Meta, a l’acomiadar el 13% dels seus empleats.

La frenada de l’elit tecnològica també es deu a una combinació de múltiples factors. L’alentiment de l’economia, la inflació i l’augment dels tipus d’interès han impactat en els plans dels gegants del sector, que han apostat per retallar les seves inversions i el seu personal per afrontar les exigències dels inversors i preparar-se per a un 2023 en el qual plana l’amenaça d’una possible recessió. A aquest turbulent còctel macroeconòmic se li sumen els problemes derivats de la invasió russa d’Ucraïna, com la crisi energètica, i el temor que desperta la creixent regulació del sector, així com les particularitats de cada empresa. El declivi de Meta, per exemple, també respon a la retallada de les inversions en publicitat a causa de les polítiques de privacitat d’Apple i a la creixent competitivitat de TikTok.

L’època de bonança econòmica va normalitzar que els inversors de capital risc cremessin diners en múltiples projectes tecnològics que prometien objectius grandiloqüents. El cop de realitat postpandèmica ha torpedinat aquest miratge. Tot i això, els experts descarten que la indústria segueixi el mateix camí que amb la crisi de les puntcom. «Hi ha enormes empreses amb models de negoci provats, en beneficis i amb algunes de les rendibilitats més espectaculars de la història», afegeix Ortiz.

El sector nacional somriu

Mentre la seva crisi d’identitat ha obligat les grans empreses tecnològiques a reenfocar-se per ser més rendibles, a Espanya el sector resisteix. Les últimes dades disponibles, del Baròmetre de l’Economia Digital 2022, apunten que l’any passat la seva facturació va créixer un 5,2% fins als 114.493 milions d’euros, i van registrar també un important augment d’ocupació, que ja ascendeix a 600.000 llocs de treball directes. «El sector està en un moment de creixement molt bo (...), la tendència és que aquest any segueixi igual», explica a EL PERIÓDICO Francisco Hortigüela, director general d’AMETIC, la patronal que representa la indústria tecnològica a Espanya.

Les fonts consultades per aquest diari descarten que la frenada de les grans tecnològiques contagiï el sector espanyol. D’una banda, això es deu que el teixit empresarial nacional està compost per pimes el negoci i volum de contractació de les quals no són comparables als gegants nord-americans. De l'altra, s’apunta la força que els fons europeus estan donant a la inversió pública en digitalització, que s’ha disparat un 96%. S’espera que es destinin uns 12.000 milions d’euros tan sols a impulsar el sector destinat al disseny i fabricació de semiconductors, crucials per a la indústria.

Aquí, les perspectives per al 2023 són una mica millors. «La situació macroeconòmica preocupa tots els sectors i pot alentir alguns plans, però hi ha optimisme moderat», afegeix Hortigüela. Les empreses del país preveuen augmentar la seva inversió tecnològica un 3,4% fins a assolir els 53.500 milions, segons la previsió anual de la consultora IDC Espanya.

Catalunya, puntal tecnològic

El bon estat de salut del sector tecnològic nacional no s’entén sense la força de la indústria a Catalunya, la cinquena regió més digitalitzada de la Unió Europea (UE). Al llarg dels últims anys ha crescut el nombre d’empreses, la seva facturació i l’ocupació de personal, i ha captat més d’un terç de la inversió estrangera que ha arribat des del 2017.

Notícies relacionades

L’any passat la facturació de la indústria tecnològica catalana va créixer un 8,2% fins a sobrepassar els 20.000 milions. «La nostra perspectiva per a aquest any és seguir creixent a un ritme similar (...) consolidant Catalunya com el ‘hub’ digital del sud d’Europa», assegura Albert Castellanos, secretari d’Empresa i Competitivitat. Només aquest any, empreses com Google, Microsoft, Intel o Cisco han obert noves seus a Catalunya o han tancat acords de cooperació amb la Generalitat.

A més, mentre que les ‘Big Tech’ retallen les seves plantilles, a l’Estat el problema és invers: falten treballadors. La captació i retenció de talent serà, juntament amb la canalització dels fons europeus cap a les pimes digitals del país, un dels principals reptes de la indústria tecnològica nacional de cara al 2023. «Les empreses de ‘software’, núvol o videojocs no només continuen contractant, sinó que tenen problemes per poder contractar-ne més», explica Ricard Vallespí, responsable de digitalització de la Cambra de Comerç de Barcelona. Es calcula que en els pròxims mesos hauran de cobrir fins a 60.000 llocs de treball.