Charles Martinet: "Super Mario em fa feliç"

Xerrar amb Charles Martinet (Califòrnia, Estats Units, 1955) és tota una experiència. Cada resposta va acompanyada de locucions (“Mamma mia!”; “Let’s play!”) reconeixibles per pràcticament tres generacions de jugadors de videojocs: és la veu de Super Mario des de 1990. Ha assistit a la Barcelona Games World.

-Vostè parla un espanyol molt bo.

Des de 1968 al 1971 o 1972 vam viure a Espanya. Era una país molt diferent del d'ara, una dictadura... Però el cor dels espanyols ja era molt obert, molt afectuós. Ara hi ha molt més color, és clar. El meu pare treballava en una companyia a Bèlgica, i va decidir traslladar-se a un lloc amb menys fred. Vam anar a Madrid, Santander, Barcelona... I en aquesta última teníem el mar, podíem pescar... I disfrutar molt del menjar.

-¿Quan va decidir ser actor?

-Jo volia ser advocat o diplomàtic, però a la universitat vaig decidir parar els estudis per un trimestre. Un amic va intentar que anés amb ell a classes d'actuació, però jo era molt vergonyós i li vaig dir que no. Al final em va convèncer dient que al teatre hi havia una cafeteria i podia treballar-hi... però el seu pla era que fes al final una prova. Estava tremolant, però em van dir que ho vaig fer bé. El meu somni llavors era fer el paper d'Oberon a 'Somni d'una nit d'estiu', i vaig començar a estudiar, a llegir molt... Fins que un teatre professional va fer una prova per al paper i em van agafar. Fa 40 anys d'això... 

-¿Com va sorgir l'oportunitat del doblatge?

Vaig fer 10 anys teatre, i també molt doblatge per a ràdio, televisió, vídeos per a companyies... Molta animació en general, però no videojocs, perquè llavors els jocs no tenien suficient memòria per incloure-hi veus.

-¿Com li van donar el paper de Mario?

Jo estava com tots els actors, sense poder treballar, tirat a la platja tranquil·lament, quan un amic em va trucar i em va dir que havia d'anar a Las Vegas a un càsting per a una veu. Jo no hi volia anar, pensava que era perdre el temps, però finalment m'hi vaig presentar. Quan entrava ja estaven recollint, ja se n'anaven, però vaig aconseguir que em deixessin fer la prova. Em van dir que el paper era per a un lampista de Brooklyn, i la primera cosa que vaig pensar va ser que havia de ser una veu una mica desagradable. Però al pensar que era un videojoc, havia de ser tot al contrari. De sobte van cridar “acció!” i vaig començar a fer veus i a inventar-me històries sobre pizzes amb salsitxes i espaguetis. Vaig parlar durant mitja hora amb la veu que seria de Mario, fins que van cridar “tallin”. Em van dir que ja em trucarien, una cosa que en el món dels actors significa que no contactaran amb tu. Però la persona de la sala va trucar a Nintendo per dir: 'El tenim'.

-¿Què va pensar la primera vegada que va veure com era Mario?

-Fins llavors no havia vist mai un videojoc on el protagonista fos un personatge de veritat, amb cor, que es comportava com una persona. Si jugues des del primer Mario fins a l'últim, es veu que l'aventura continua. Tinc la sort que aquell dia vaig voler fer un personatge ple d'alegria, i 26 anys després segueixo fent de Mario. I espero almenys ser-ho 26 anys més.

-¿Ha doblat més videojocs?

-He fet uns 100 videojocs més, potser 200 més, però el meu favorit és Mario. Jo vull ser com ell, ple d'alegria, quan em trobo amb dificultats cridar 'Let’s go!', amb optimisme, amor... Jo vull ser feliç, i Mario ho aconsegueix.

-¿Sempre de Nintendo o d'altres empreses?

-Nintendo té alguna cosa màgica. El món del videojoc els estima, és com una onada, és una empresa meravellosa amb personatges que tothom estima.

-¿Juga molt als videojocs de Mario?

-Sí, jugo a tots els videojocs... El problema és que no jugo gaire bé. Arribo sempre al nivell que la princesa no està en aquell castell...

Notícies relacionades

Barcelona atrau un altre congrés sobre tecnologia: acollirà al maig la primera Trobada Internacional de Drets Digitals

«No hi haurà alleujament»: la febre de la IA desencadena l’«apocalipsi de la memòria informàtica» i dispara el preu de mòbils i ordinadors

-¿Quin és el seu favorit?

-Cada vegada que jugo a Super Mario Galaxy, em fa riure molt. I també recordo que la primera vegada que vaig jugar al Super Mario Bros hi vaig jugar durant tota la nit. No sabia fer llargs salts, i vaig haver d'esperar que arribés el matí per poder trucar per telèfon a un amic i que em digués quins botons del comandament havia de pitjar .