La falta de minerals 'oblidats' hipoteca les noves tecnologies

L'aspecte de les anomenadesterres estranyes, 17 elements poc coneguts de la taula periòdica, és el d'«unes pedres lletges que apartaries del camí d'una puntada de peu», explica Joan Carles Melgarejo, geòleg de la Universitat de Barcelona (UB) que s'ha dedicat a estudiar-les a Angola durant els últims anys. Les terres estranyes no tenen la brillantor de la plata ni el verd del coure, efectivament, però s'han convertit en un objecte de desig durant les últimes dècades perquè les noves tecnologies i especialment les aplicacions mediambientals i militars en depenen de manera crucial.

Però, malgrat que la demanda és de 134.000 tones anuals, només se n'extreuen 124.000. A més a més, el 97% de la producció procedeix del gran jaciment de Banyan Obo (Mongòlia Interior), a la Xina, on es practica una mineria en condicions socials i ecològiques degradades. «Hi ha petroli al Pròxim Orient i terres estranyes a la Xina», va dir premonitòriament el 1992 Deng Xiaoping, líder màxim del país. Un document del Departament d'energia dels Estats Units publicat dijous passat és l'últim d'una sèrie d'informes que insten els governs occidentals a posar remei a la situació.

ABUNDANTS /«Quan vaig fer la carrera es passava una mica per sobre del capítol de les terres estranyes», recorda Claudi Mans, catedràtic emèrit d'Enginyeria Química a la UB. El grup està format pels 15 elements lantànids, situats a la part inferior de la taula periòdica, més l'itri i l'escandi. Quan es van descobrir, a finals del segle XIX, van ser considerats una curiositat científica sense utilitat. I se'ls va anomenar «estranys» perquè, encara que són més abundants que el coure, el plom, la plata i el platí, poques vegades es troben en concentracions suficients per ser explotats. Es presenten en formes variades (silicats, fosfats), però l'explotació més senzilla és quan es tracta de carbonats.

Als anys 70 es van començar a apreciar les seves qualitats magnètiques i elèctriques. Avui, hi ha màquines de ressonància, mòbils i auriculars que contenen imants de neodimi; pantalles d'ordinador amb europi; fluorescents amb itri; unitats de raigs X amb tuli; làsers amb iterbi i holmi... La refinació de petroli utilitza ceri i luteci. Les tecnologies sostenibles es fonamenten en alguns d'aquests materials: el neodimi i el lantà, per exemple, són essencials en els motors de cotxes híbrids, mentre que els imants de neodimi, gadolini, disprosi i terbi es troben en molts components dels aerogeneradors. Abunden les aplicacions militars: motors de jets, sistemes de guiat de míssils, de detecció de mines...

«El recurs no és escàs, però l'extracció no s'ajusta a la demanda», resumeix Mariano Marzo, catedràtic de recursos energètics de la UB. «La bóta -els recursos- pot ser molt gran, però l'aixeta -la mineria- és massa petita», afirma. El Servei Geològic dels Estats Units (USGS) estima que la demanda podria arribar a les 200.000 tones el 2014 i que la mina xinesa de Banyan Obo no donarà per a tant. Segons assegura l'USGS, la Xina té el 36% de les reserves mundials, seguida de Russia (19%), els Estats Units (13%) i jaciments menors al Brasil, el Vietnam, Malàisia, l'Índia i Austràlia. Però els nous projectes de mineria no donaran fruit abans de 10 anys.

Notícies relacionades

La Generalitat firma un acord amb operadores per expandir la connectivitat de la Catalunya local i facilitar la gestió d’incidències

Local.IA: la intel·ligència artificial que acosta les administracions a la ciutadania

CAVAR I RECICLAR / «La Xina inverteix molt a controlar les matèries primeres», observa Marzo. «Contràriament, Europa considera la mineria una cosa bruta», prossegueix Melgarejo, que observa que no hi ha empreses o projectes d'investigació europeus dedicats a les terres estranyes. «Invertir en innovació no és suficient si no es disposa dels recursos. Aquests coneixements els aprofitaran els xinesos», insisteix Marzo. «La recepta de les treserrestambé es pot aplicar a les terres estranyes

-diu el catedràtic de la UB-: reciclar, reduir el consum i reutilitzar».