Pierre-Yves Cousteau: "Al veure la vida sota l'aigua, encara creus en un paradís"

Va néixer el 1982, quan el seu pare acabava de superar els 70. Només va conviure 16 anys amb ell, fins que Jacques Cousteau va morir, als 87 anys, però Pierre-Yves n'ha heretat la passió pel mar i és un empleat més de la Societat Cousteau, que gestiona el llegat del famós oceanògraf.

–¿L'amor pels oceans es troba als gens?

–Suposo, malgrat que he crescut veient el meu pare no tant com l'explorador que sempre havia estat, perquè ja era bastant gran i ja no feia expedicions, sinó com a filòsof, poeta, un visionari del medi ambient.

–El seu pare va veure degradar-se el mar durant dècades. ¿Era pessimista sobre el futur?

–Ell deia: «Quan penso amb el cap sóc pessimista; quan penso amb el cor, sóc optimista». La seva por principal va ser el creixement de la població al món, que en un segle va passar de 1.000 milions a 6.000 milions. La terra no ha pogut suportar aquesta pressió.

–I el seu pare, sense poder-hi fer res.

–Va fer molt. Imagini's que ell no hi hagués estat. No hi hauria aquells milions de fotos, milers d'hores de pel·lícules de 50 anys als mars de 130 països. Seu ha estat el testimoni de l'evolució dels mars a tot arreu. Gràcies a les seves imatges, la gent era més conscient del que hi havia al mar, un món que abans era invisible. Fa 40 anys el meu pare ja va dir les coses que diem ara, el que s'ha de fer. Va obrir els ulls al món sobre el medi marí, va augmentar la responsabilitat de la gent de protegir-lo.

–Però tot i així, el destrossem.

–Ho vam veure a Marsella: des del 1946, quan el meu pare hi va gravar per primera vegada la vida submarina, fins als anys 70 es va produir una devastació total del mar, per la sobrepesca i la contaminació. A partir de la dècada dels 70, van introduir el tractament i depuració de les aigües industrials, i des de fa tres anys es prohibeix pescar nero.

–Però és difícil lluitar contra països com Espanya, França i Itàlia amb una gran flota pesquera.

–No lluitem contra altres. Som tots diferents usuaris del mateix mar. A més a més, quan crees una reserva, se'n beneficia tothom, la vida torna, el peix és millor. La vida submarina té més valor viva que no pas morta. Quan està viva, genera més activitat econòmica, atrau turisme, bussejadors. etcètera. Un nero que no mates arriba als 40 anys i cada dia el poden veure turistes. Un nero que pesques desapareix per sempre.

–¿Ens farà ser més responsables el documental de la seva expedició pel Mediterrani?

–Fins ara, sempre hi ha hagut missatges negatius sobre el medi ambient, que tot està molt malament. Però no és veritat, queden moltes coses belles i volem demostrar que la vida torna si se la protegeix prou.

Notícies relacionades

Com bloquejar trucades spam a iPhone i Android

La Generalitat de Catalunya va rebre més de 6.900 milions de ciberatacs el 2024

–¿No està mort ja el Mediterrani?

–Al veure tota la vida que hem vist aquest mes a les reserves, es pot creure encara en un paradís a la Terra, en un entorn magnífic i durador. Nosaltres potser no ho veurem, però els nostres fills, sí.