La lluita contra l’oblit d’una mare de Sabadell que va perdre el seu fill a l’Ebre

«Quan el meu fill va morir me’n vaig anar amb ell; això em va destrossar la vida». Es compleixen quatre anys ja des d’aquell llunyà dijous, 3 de juny del 2021, en què un grup d’alumnes de l’institut Agustí Serra i Fontanet de Sabadell eren al riu Ebre, a Miravet (Ribera d’Ebre), realitzant activitats aquàtiques amb les mestres i els monitors. Un d’ells, Iván V. S., de 15 anys, era a l’aigua quan se’l va emportar el corrent. La seva mare ho recorda en el quart aniversari de l’accident, amb dolor i després d’un llarg procés inconclús buscant respostes: «Només vull la veritat».

Aquest dilluns passat, coincidint amb l’aniversari, va tenir lloc una reconstrucció dels fets en el punt exacte on es va perdre la pista de l’Iván. El recurs de la mare va ser crucial per reobrir un cas, el desembre del 2022, que l’Audiència de Tarragona mantenia tancat. «Arribaré fins on faci falta, no em callaré més, són molts anys sense l’Iván i això cada dia em fa més mal», explica la mare, Olga Sánchez, a El Periódico. Ella i la seva filla, la Lucía, es recolzen mútuament en un procés llarg per aconseguir aclarir els fets aquell dia al llit de l’Ebre.

La progenitora recorda com, en el mateix tanatori, les famílies dels amics i companys de l’Iván les van animar a investigar els fets. L’Olga afirma que els nens, a l’acabar les activitats esportives a l’aigua, van demanar tornar a l’Ebre a jugar. Havien estat realitzant jocs amb caiacs amb una empresa especialitzada i, segons els mateixos alumnes, el monitor els va demanar les armilles salvavides per a un altre grup. «L’Iván i un altre alumne del mateix centre es van enfonsar a l’aigua en una zona de corrents, l’altre va poder sortir pels seus propis mitjans, però el meu fill no», narra la mare. La família no accepta l’afirmació de les mestres del grup de l’institut de Sabadell, que defensen l’actuació després de la desaparició del nen a l’aigua: «El meu fill no es va treure l’armilla i es va tirar a l’aigua, com van explicar els diaris aquell dia, això no és veritat». El cos de l’Ivan es va trobar a les 16.55, després d’unes hores de recerca per part dels Bombers i a poca distància de la zona de joc dels menors.

Buscant la veritat

Havent perdut el seu fill i el seu germà, l’Olga i la Lucía han emprès un procés per aconseguir «fer justícia amb la veritat del que va passar». «Si tot hagués sigut d’una altra manera, callaria, però em toca lluitar: tota la vida he criat els meus fills amb la veritat per davant», es reafirma la progenitora. L’acusació de la família ha aconseguit reobrir el cas, i aquest dilluns es va realitzar una reconstrucció dels fets al mateix punt, amb presència judicial i dels Mossos d’Esquadra, per aclarir què va passar. L’Olga espera que el procés acabi «amb la condemna dels culpables en un any», tot i que lamenta els interminables tempos d’espera. Després del tancament del cas, el tribunal va anul·lar la primera reconstrucció «pel tractament psicològic dels joves». «Tot va molt lent, tot són traves», critica l’Olga.

Notícies relacionades

Parla l'investigador de Tortosa que va dissoldre la secta Sodalicio del Perú: "El papa Lleó XIV va tenir un paper imprescindible"

Carlos Brull, alcalde de Falset: "No pot ser que molts restaurants de Catalunya no tinguin vi català"

De fet, la reconstrucció ha fet que l’Olga i la Lucía visitin Miravet per primera vegada, cosa que ha permès veure el lloc exacte de la desaparició de l’Iván. Al veure el remolí d’aigua que es crea en un meandre del riu Ebre, la família va reaccionar amb sorpresa: «No sé com van deixar que se n’anessin a l’aigua 28 nens sense salvavides, el remolí es veu des de fora i és molt fort».

Dins de la desgràcia, almenys, l’Olga i la Lucía es tenen mútuament de suport i se sostenen l’una a l’altra, amb l’ajuda dels avis materns. La germana té ara 21 anys, però en tenia només 17 quan va passar tot. «Ho hem portat bé fins ara, però aquest és un moment molt difícil», reconeix la mare, que explica que la pèrdua de l’Iván «ens va destrossar la vida a tots». Ara, buscar la veritat i asseure els responsables al banc dels acusats, a qui la família acusa de negligència, és l’esperança de l’Olga per poder començar a tancar aquest capítol de la seva vida.