La singular tradició dels pilars caminant de la Mercè a Tarragona

El dia de la Mercè, l'endemà de Santa Tecla, també és especial a Tarragona perquè és el darrer dia de la festa major. El 24 de setembre brilla amb llum pròpia gràcies al Correfoc de la nit amb l'esperat crit de "Visca Santa Tecla!" però, a més, per la singular tradició castellera que es remunta al segle XIX: els pilars caminant de la Mercè. Aquest dia, les quatre colles castelleres de la ciutat signen un dels pilars caminant més importants del món casteller i travessen, amb un pilar de 4, els 500 metres que hi ha entre el peu de la Catedral de Tarragona i l'Ajuntament. Tota una tradició que meravella tarragonins i visitants.

Cada 24 de setembre al migdia, després de la diada castellera de la Mercè, que consta de dues rondes, a diferència de les tres habituals, les colles tarragonines alcen pilars de 4 per fer-los pujar i baixar les esclaes de la Catedral, a la plaça de les Cols, al cor de la Part Alta. Ho fan per estricte ordre d'antiguitat: comencen els Xiquets de Tarragona, seguits de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i finalment la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau. Després de pujar i baixar la vintena de graons de les escales de la Catedral, davant d'un nombrós públic, els pilars caminant inicien un llarg recorregut que passa pel carrer Major, la Baixada Misericòrdia i, finalment, arriba a la plaça de la Font, a l'Ajuntament.

450 metres en menys de deu minuts

El pilar caminant aixeca interès i sorpresa entre el públic a mesura que avança, entre aplaudiments i crits, ja que l'esforç és considerable. El pilar de 4 està format per quatre pisos amb una persona per pis i una pinya molt reduïda. Un recorregut de més de 450 metres que, a peu, seria realitzat en menys de cinc minuts però que, amb l'emocionant pilar caminant, es triga entre vuit i deu minuts en realitzar. Tan sols la persona que fa de baix -és a dir, el de sota de tot del pilar- pot realitzar un canvi a mig recorregut, aturant el pilar i obrint la pinya sense baixar l'estructura. Aquest és un dels moments crítics del pilar.

Però no és l'únic: qui hagi fet el recorregut a peu sabrà que la Baixada Misericòrdia de Tarragona té un desnivell considerable, fet que exigeix d'una compenetració total entre els membres del pilar i de la pinya. Un altre moment de tensió és, per exemple, quan el pilar arriba a l'Ajuntament amb el cansament acumulat de tot el recorregut, enfila les tres escales del palau municipal i l'enxaneta és estirada des del balcó de l'Ajuntament. Això significa que el pilar ha arribat bé i és una fita important per les quatre colles castelleres, que tanquen d'aquesta manera uns dies de festa major molt intensos.

Una tradició singular, però no única

Notícies relacionades

Tarragona acomiada un convent de sis monges després de més de 300 anys a la ciutat

Els Castellers de Vilafranca signen la millor diada de la història dels castells en un Tots Sants descomunal

Al llarg de la història de tantes dècades fent el pilar caminant s'han viscut diverses anècdotes. Com per exemple, quan a Tarragona hi havia dues colles castelleres i el pilar, a més d'arribar a l'ajuntament, hi entrava i enfilava les escales fins al primer pis, en una carrera de competició per veure quina de les colles arribava més lluny.

A dia d'avui, els pilars caminant del dia de la Mercè a Tarragona no són els únics del món casteller però sí que són uns dels més especials i espectaculars, per la seva longitud i tècnica. També destaquen el pilar caminat dels Castellers de Sants (Barcelona) durant la seva festa major, que és el més llarg de tots (més de 600 metres), o el dels Marrecs de Salt, que regala una estampa espectacular a les escales de la Catedral de Girona per les Fires de Sant Narcís.