Els alumnes gironins "sobreviuen" a la calor extrema en aules que superen els 39 graus: "No es pot aprendre amb el cervell tan calent"

La dada, recollida en la plataforma col·laborativa "Aules que cremen" a partir d'on docents d'arreu de Catalunya monitoritzen a temps real les condicions tèrmiques a les aules dels centres públics, és la temperatura més alta registrada a les comarques gironines. El centre educatiu fa anys que envia informes alertant de les altes temperatures al Departament d'Educació i a l'Ajuntament de Roses, però fins ara només ha aconseguit que la conselleria els enviï "uns quants ventiladors senzills i ens doni consells que no solucionen res com que baixem les persianes o procurem que hi hagi corrents d'aire" i que el consistori els renovi "algunes finestres", assegura la directora del centre educatiu, Meritxell Marí, que remarca que "volem educar, però amb aquestes temperatures ens hem de limitar a sobreviure".

El problema, afirma, és especialment "greu" a les aules d’infantil perquè estan construïdes sobre una claraboia: "És com un hivernacle, cada any arribem a temperatures molt extremes, dels 35 als 39 graus, i això fa que la situació sigui insuportable". I és que lamenta que "amb 39 graus, els adults es negarien a anar a treballar però, en canvi, ningú fa res per evitar que els infants estiguin tancats en una aula a 39 graus" (a dos quarts de nou del matí les aules ja arriben als 30 graus). Segons Marí, amb aquestes temperatures els infants estan "més nerviosos" i els que tenen dificultats "encara ho pateixen més".

Les altes temperatures obliguen el centre a reorganitzar el dia a dia. I és que la gran responsabilitat ara és que "estiguin hidratats". A les aules d'infantil hi tenen una pica i els mestres "va mullant el cap als infants" i els fan beure aigua, mentre que, en el cas de primària (que també superen els 30 graus), surten "constantment" a remullar-se. "Fem el que podem; tenim cura i guarda dels nens, a part d’educar-los", assegura Marí, que recorda que "encara ens queda un mes de classes". Durant el curs han avançat el "màxim de temari possible" perquè saben que a final de curs la situació és "crítica", però encara els queden exàmens i avaluacions per fer. Amb tot, assegura que "no es pot aprendre amb el cervell tan calent".

La directora vincula el problema a la manca d’inversió acumulada en les escoles. "Fa tant de temps que no s’inverteix en edificis educatius que són centres vells, amb tancaments que no estan ben aïllats", assegura (també tenen humitats i, quan plou, també tenen goteres). Amb tot, conclou que "els edificis són molt precaris" i remarca que "estem parlant de nens".

Aules per sobre els 30 graus

El cas de Roses és el més extrem, però no és l’únic. Ahir també es van superar els 30 graus a les aules de l’institut de la Jonquera, on es va arribar als 33,6 graus; a l’institut Vallvera de Salt, amb 33 graus; a l’institut de Vilablareix, amb 32,1 graus; a l’escola El Bosc de la Pabordia de Girona, amb 31,8 graus; a l’institut Olivar Gran de Figueres, amb 31,7 graus; a l'institut La Bisbal de la Bisbal d'Empordà, amb 31,5 graus; o a l’institut de Celrà, amb 31 graus.

La normativa és clara

Notícies relacionades

Detingut un multireincident per fer tocaments i masturbar-se davant d’una noia a Cadaqués

Dos transportistes detinguts a Salt i Figueres per robar gasoil de camions aparcats a l’AP-7

La normativa estatal de prevenció de riscos laborals fixa que la temperatura dels locals on es fan "treballs sedentaris", com és el cas de les oficines, ha d’estar entre els 17 i els 27 graus. Amb la legislació en mà, la comunitat educativa es pregunta si els centres educatius estan al marge de la llei. I és que a l'estiu freguen els 40 graus mentre que, a l'hivern, si la caldera s'espatlla, els alumnes han de suportar temperatures que no arriben als 12 graus.

Impacte directe "en la concentració i el rendiment acadèmic"

Les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC) han alertat que la calor extrema a les aules s'ha convertit en un problema estructural que afecta cada vegada més centres educatius. L'entitat ha advertit que la manca de confort tèrmic afecta la salut, el benestar i l'aprenentatge d'alumnes i professionals, i ha dit que tenen impacte directe "en la concentració i el rendiment acadèmic". Ha reclamat al Govern una "resposta estructural" que situï la crisi climàtica "al centre de la planificació educativa" i que garanteixi sistemes de climatització als centres que ho necessitin. Tot plegat, ha dit, sense "improvisació" i d'acord amb criteris d'equitat que prioritzin els centres més vulnerables.