El preu de la llum s’enfonsa i marca aquest diumenge 16 hores seguides a zero euros

Els preus de la llum ara s’enfonsen i marquen rècords a la baixa. El mercat majorista de l’electricitat –en el qual elèctriques i traders compren i venen l’energia que es consumirà l’endemà– porta tota la setmana marcant preus baixíssims i disparant el nombre d’hores que marca preus de zero euros.

El preu mitjà diari de la llum del mercat, que serveix de referència per als més de 8 milions de llars que tenen tarifa regulada d’electricitat, es queda aquest diumenge en 5,03 euros per megawatt hora (MWh), en línia amb les cotes registrades al llarg de tota la setmana i per sobre dels 1,51 euros per MWh que va marcar per a aquest dissabte (la menor cota en gairebé tres anys), segons les dades provisionals de l’Operador del Mercat Ibèric de l’Electricitat (OMIE).

Però el que més crida l’atenció és que durant diumenge s’acumularan 16 hores seguides d’electricitat a zero euros (des de la una de la matinada fins a les sis de la tarda), el nombre d’hores a zero més gran en gairebé una dècada. I és que no es registraven tantes hores amb preu nul des del 8 de febrer del 2014, quan es van acumular un total de 17 hores, segons destaca Francisco Valverde, consultor especialitzat en energia.

Només hi ha hagut dos dies en la història d’Espanya en què el mercat elèctric va marcar preu zero durant tota la jornada de manera consecutiva, el 29 de març i l’1 d’abril del 2013, en plena Setmana Santa d’aquell any. Però llavors l’evolució del mercat majorista no tenia una incidència directa en la factura dels consumidors, ja que en aquesta data el preu l’electricitat de la tarifa regulada de llum es fixava mitjançant unes subhastes especials que se celebraven cada tres mesos i marcaven el preu per a tot el trimestre.

Més renovables, més barat

El mercat elèctric, també conegut com a pool, fixa el preus mitjançant un sistema marginalista, que fa que l’última i més cara tecnologia necessària per cobrir la demanda marqui el preu de totes les altres cadascuna de les hores del dia. Algunes tecnologies de generació denominades inframarginals (les renovables, la nuclear i la hidroelèctrica) entren al mercat a preu zero, així que quan la producció d’aquestes energies és suficient per cobrir tot el consum previst la cotització es queda en aquests zero euros.

Això és el que ha estat passant diverses hores gairebé tots els dies d’aquesta setmana. Des de començament d’any s’han registrat zero euros al mercat elèctric en 85 hores i són centenars d’hores en què s’han registrat preus per sota d’un euro. La confluència de moments de menys demanda i del pes cada vegada més alt de les energies renovables en el mix de producció d’electricitat a Espanya estan fent que es repeteixin amb més freqüència aquests episodis. Les hores a preu zero s’estan concentrant en caps de setmana i dies festius pel menor consum d’electricitat.

Durant aquesta setmana les energies renovables han arribat a concentrar a moments més del 70% de tota la producció d’electricitat, coincidint també amb l’aturada de diverses centrals nuclears. El pool ha estat marcant preus històricament baixos durant tota la setmana gràcies al rècord de producció d’energia eòlica per la borrasca Ciarán que ha castigat gran part del país i ara per Domingos, i també per la forta aportació de l’energia fotovoltaica i de la hidràulica.

Zero euros no és llum gratis

Que el mercat elèctric es desplomi fins als zero euros no implica que els consumidors tinguin llum gratis al seu rebut. D’una banda, perquè l’evolució del mercat majorista de l’electricitat només té incidència directa en la factura dels més de 8 milions de clients que tenen contractada la tarifa regulada, anomenada preu voluntari per al petit consumidor (PVPC). De l’altra, perquè el preu de l’energia és només un dels components que integren la factura de tots els clients, tant els que tenen tarifa regulada com la majoria que ha optat per una tarifa del mercat lliure (el preu del qual fixen lliurement les companyies elèctriques).

A més del component de l’energia, la factura també inclou impostos específics (ara reduïts o suspesos temporalment pel Govern com a part de l’escut social anticrisi); els càrrecs regulats, que fixa el Govern i que serveixen per pagar les retribució de les renovables, els sobrecostos dels territoris extrapeninsulars i el deute del sistema elèctric, i els peatges d’accés, que estableix la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) i que s’utilitzen per finançar els costos de les xarxes de transport i de distribució. Pot estar a zero la part del preu de l’energia, però els clients han de continuar pagant la resta de components.

Respir per a 8 milions de llars

L’evolució del preu del mercat majorista de l’electricitat condiciona directament la factura dels 8,5 milions de llars que tenen contractada la tarifa regulada de llum, denominada preu voluntari per al petit consumidor (PVPC). Al preu del mercat elèctric s’hi hauria de sumar el cost de la compensació que es paga a les elèctriques amb centrals de gas pel límit de l’excepció ibèrica, però com que el mecanisme és inactiu des del febrer passat (perquè el preu del gas està per sota del límit fixat) el cost d’aquest ajust ara és zero.

Notícies relacionades

L’euríbor tancarà el novembre en la seva taxa més baixa des del juny i baixa del 4% aquest dimecres

sXoc en el Govern per l’atur: Calviño el vol endurir i Díaz vol ampliar les prestacions

El Govern ha aprovat una reforma de la tarifa regulada per reduir la seva volatilitat vinculant la formació del seu preu no només al mercat diari d’electricitat, sinó també a altres mercats elèctrics a llarg termini relativament més estables. Una reforma que entrarà en vigor el gener del 2024 i que anirà elevant cada any el pes que té en el preu final l’evolució dels mercats a llarg termini.

El mercat elèctric va marcar durant l’any passat preus rècord en plena crisi energètica i va patir una volatilitat extrema aguditzada per l’impacte econòmic de la invasió militar de Rússia sobre Ucraïna. Durant mesos es van succeir pujades desorbitades i màxims històrics de cotització, amb preus fins aleshores inimaginables per sobre dels 500 euros per MWh al mercat diari i amb rècords horaris de fins a 700 euros per MWh.