La Interpol segueix la pista de la desapareguda Caroline del Valle al Marroc, Portugal i França

Fonts policials confirmen a aquest mitjà que el cas està ara actiu, incideixen que mai ha deixat d’estar-ho, i confirmen que sí que s’ha demanat col·laboració a organismes internacionals, entre ells la Interpol. Per primera vegada, totes les hipòtesis estan obertes i, tot i que segueix sobre la taula la tesi de l’homicidi i que el cos de la Carol pugui estar en una zona pròxima a Sabadell, no hi ha res que descarti que algú hagués tret la jove del país.

La fitxa de Caroline del Valle a la Interpol, amb notificació groga (per ajudar a localitzar persones, no fugitius) es comparteix de forma global. «Dona. Nascuda a Barcelona, desapareguda a Sabadell. Tret distintiu: cicatriu a la mà dreta i a la cuixa dreta. Té 24 anys, va desaparèixer en fa deu», es llegeix. I conté una informació: «Si disposa vostè d’alguna informació, poseu-vos en contacte amb la seva policia nacional o local o la Secretaria General de la Interpol». Al costat de la seva foto, s’inclou una recreació de com seria avui la Caroline, i un apunt, important: «El Marroc, Espanya, Portugal i França», els països «probablement visitats» segons l’Organització d’Internacional de Policia Criminal, després de la seva desaparició.

Durant anys, la policia ho va dirigir tot a una sola opció: La Caroline estava morta. Algú li va fer alguna cosa el mateix dia en què va desaparèixer. Deu anys més tard, França, Portugal, el Marroc... països que voregen Espanya, són llocs «probables» per a la Interpol, en què posar el focus per buscar la Caroline. Sol·licitada la col·laboració a l’organització policial pels Mossos d’Esquadra, arrenca una nova investigació per trobar la Caroline.

Nova unitat: què va passar a Sabadell

El gir arriba amb la presentació d’un informe al jutjat. En aquest informe, que no són els agents els que el presenten, es posa el focus en la geolocalització de la menor la nit que va desaparèixer. Al telèfon de la Caroline. Això és gairebé coincident amb el canvi d’Unitat; el cas passa de Desapareguts a Homicidis.

Els investigadors han confirmat a aquest diari que, efectivament, hi ha nous investigadors en el cas de la Caroline i afirmen que la investigació es manté activa i que s’ha sol·licitat la col·laboració de la Interpol. El treball de la nova unitat policial va arrencar fa un parell d’anys. I ho va fer des del mateix punt d’inici que l’anterior, a la zona hermètica de Sabadell; l’últim lloc on es va perdre la pista a la Caroline.

«Quan em van dir que tot començava de nou, vaig dubtar», afirma a aquest diari Isabel Movilla, mare de la Caroline, que explica que va rebre la notícia amb sorpresa. No obstant, passats els mesos, «vaig que a la meva filla se l’estava buscant de veritat». La mare de la Caroline, reviu aquells moments. «A mesura que van anar investigant i van anar mirant van veure que hi havia moltes incongruències, que hi havia moltes coses que fallaven, moltes dades que no hi eren...Van analitzar el telèfon mòbil també, ja van veure coses que no quadraven, fins que van començar a tirar i van veure coses que els fa pensar que potser la Carol no es va quedar allà».

Així, per primera vegada en anys, els mossos no descartaven la possibilitat, entre d’altres, que algú pogués haver tret la noia de Sabadell. La nova investigació, complexa pel pas del temps, ha unit diferents experts amb una mateixa finalitat: trobar respostes, trobar el parador de la Caroline.

La Isabel dona algunes pinzellades i llegeix fins on pot llegir. «S’ha demanat col·laboració a la Interpol, com ja hem dit. La Interpol està buscant la meva filla viva a 197 països. Google ajudarà en la part de tecnologia; ha acceptat ajudar en tot el que són les antenes de posicionament, geolocalització... I un altre país estranger, expert en aquests temes, ha acceptat ajudar també».

Les diligències policials, després del gir en la investigació, veuen viable que la menor catalana fos treta del país, entre altres possibilitats. «En el sumari s’admet, a més, que la geolocalització del telèfon de la Carol va molt ràpid d’una antena a una altra, massa per anar-hi caminant. Llavors... Doncs se suposa que va amb cotxe», explica Isabel Movilla a aquest mitjà. «A més, el seu telèfon s’apaga a la carretera que porta a França», afirma contundent la Isabel. «Jo crec que estava tot planejat per vendre la meva filla i treure-la del país».

Deu anys enrere

Tot arrenca el diumenge 15 de març del 2015. La Caroline no arriba a casa a dinar. Té llavors 14 anys i ha passat la nit a casa de la seva amiga. O això creu la seva mare, Isabel. És l’hora de dinar i no arriba. Aquesta, l’amiga, li diu que la seva filla va de camí quan la mare truca perquè el telèfon de la Caroline està apagat, no dona senyal. La taula va quedar parada. La menor no anava de camí i mai va dormir allà. La Caroline no va tornar. Des d’aquell fatídic dia, el seu nom va passar a engrossir la llista de desapareguts del nostre país.

Després de la denúncia, per un breu lapse de temps el cas el va assumir l’Oficina del Menor, per passar a la Unitat de Desapareguts de Mossos d’Esquadra. La investigació es va fondre a negre poc després de començar. No hi havia dades, no hi havia respostes. No hi havia fil del qual tirar. Els presents aquella nit, amics de la Caroline, molts menors, van callar. D’altres van mentir. Alguns van dir no recordar.

«Durant més de set, gairebé vuit anys, em van fer creure que la meva filla estava morta... Havia d’assumir, això deien, que m’havia quedat sense filla i ja està», denuncia la Isabel, mare de la Caroline. «M’han tractat de boja moltes vegades...». Respira i torna a parlar. «Boja per esmentar el tràfic de persones. És que això és el que sempre he dit, que a la meva filla se la van emportar fora d’Espanya, via França. ¿A quin país? No ho sé, però la van treure d’aquí».

«Tan a prop i alhora tan lluny», apunta Ana Movilla, tia de la menor. «Portugal, França... Estan al costat... ¿Imagines? Quina impotència tenir alguna cosa tan a prop i no poder estirar la mà i dir: aquí, que és meu, perquè la Carol és nostra i ens la van treure... Jo sempre, sempre he pensat o he sentit així, no sé com explicar-ho, que no estava morta, que ella està viva... ¿On? No ho sé».

Així ho expliquen a En Paradero Desconocido, el pòdcast quinzenal de Prensa Ibérica que posa el focus en les desaparicions més impactants, i encara sense resoldre, del nostre país. Avui les opcions s’amplien, no s’afirma, però tampoc es descarta: ¿va treure algú la Carol del país?

Una trucada: tornar a respirar

Sense respostes, i amb una sola hipòtesi policial durant anys, la família de la Caroline va aprendre a (sobre)viure sense ella. Fins que va sonar el telèfon per informar del canvi d’Unitat. «Em va sorprendre». Les relacions amb els Mossos estaven pràcticament trencades. Les trucades informant de novetats sobre el cas de la Carol, denuncien la família, «no es van donar mai».

Dos anys després d’aquesta trucada, l’esperança, per primera vegada en anys, s’instal·la a casa de la Carol. El recolzament del carrer li fa el camí més fàcil, «em sento molt, molt acompanyada per la gent», afirma la Isabel. «Gent de tot el món, la veritat... I sé que estan treballant, per fi, en el cas de la meva filla. La nova Unitat m’ha deixat molt, molt clar des del primer moment que mentre el Manel fos el cap d’Homicidis buscarien la Carol. Que ja és una cosa personal més que professional, que és una espina que té clavada i que buscaran la meva filla costi el que costi i tardin el temps que tardin... Però que a la meva filla se la continuarà buscant i la buscaran». Per a la Isabel va ser una glopada d’aire, el punt just d’oxigen quan creus que ja no pots més.

Notícies relacionades

La Fiscalia de Menors investiga una agressió en grup a una adolescent a Barcelona

Els secrets del robatori a Iker Casillas: L’assistenta, el seu marit i una «mala relació» amb Sara Carbonero

«Sé que arribaran les respostes, sé que sabré de la Carol. Arribarà aquell dia i crec que no tardarà gaire. Arribarà, tinc fe, sí que arribarà. Tinc moltíssimes, moltíssimes esperances a la Unitat que està ara treballant en cas de la meva filla».

«Jo», afirma l’Ana, tia de la Carol, «l’escolto a ella i la seva veu de fermesa i no és que tingui esperança, és que sé que arribaran notícies. Això un dia acabarà, el temps ho posa tot al seu lloc». «Ja et dic que arribarà», reitera la Isabel, «més aviat que tard. Tinc l’esperança de poder abraçar la meva filla abans d’anar-me’n d’aquest món... la seguretat: la tornaré a abraçar».