SUBORN

Ana Julia Quezada passa de testimoni a víctima en la causa per la trama de sexe i corrupció a la presó

L’Audiència d’Àvila permet a l’assassina personar-se com a acusació, una condició que la jutge del cas li havia denegat per no considerar-la «perjudicada ni ofesa»

Un funcionari i un cuiner de la presó de Brieva (Àvila) estan sent investigats per donar a Quezada un mòbil, xocolata i perfums a canvi de tenir sexe amb ella

Ana Julia Quezada passa de testimoni a víctima en la causa per la trama de sexe i corrupció a la presó

SUCESOS

3
Es llegeix en minuts
Vanesa Lozano
Vanesa Lozano

Redactora

Especialista en Sucesos

ver +

«El funcionari em portava perfums, xocolata, cremes i cosetes. També es va emportar el mòbil que jo tenia perquè no me’l confissin quan farien els escorcolls. I jo doncs... tenia relacions sexuals amb ell a la meva cel·la». És la declaració d’Ana Julia Quezada, el mes de maig passat, davant la jutge que investiga un funcionari i un cuiner de la presó de Brieva (Àvila) per fer favors a l’assassina del nen Gabriel Cruza canvi de sexe.

Aleshores, Ana Julia va declarar com a testimoni al jutjat d'instrucció 4 d'Àvila, després d'intentar, sense èxit, personar-se com a acusació particular en el procediment obert per suborn als dos investigats. Una circumstància que ara l’Audiència d’Àvila acaba de canviar. Segons ha pogut saber el canal d’investigació i successos de Prensa Ibérica, el tribunal de la Secció 1, format per dos homes i una dona, acaba de dictar una interlocutòria en què reconeix Ana Julia la condició de «perjudicada o ofesa» en els fets, li permet personar-se i tenir accés a la documentació del cas.

Llibertat sexual

Conclou el tribunal en la seva interlocutòria que en els delictes investigats, «de les negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics i de l’abús en l’exercici de la seva funció», Ana Julia «ostentaria la condició de subjecte passiu», i que al tractar-se d’un «delicte pluriofensiu» la seva tipificació també «tutela la llibertat i indemnitat sexuals» de l’assassina, en «la seva condició d’interna en centre penitenciari».

El delicte de suborn es castiga «encara en els supòsits en què pugui el funcionari presumir la predisposició de la persona subjecta al seu guarda a accedir a les seves apetències carnals», assenyala la interlocutòria de l’Audiència

L’Audiència d’Àvila afegeix en la seva interlocutòria que la llei vetlla pel correcte comportament del funcionari i l’interès de l’administració en què la seva gestió es realitzi amb respecte als drets dels administrats», sobretot en el cas de les persones privades de llibertat, a l’estar «sotmesos a una relació de subjecció especial amb una privació important d’un dret fonamental com la llibertat de deambulació». El tribunal afirma que «la situació dels interns en un centre penitenciari respecte del funcionari encarregat de la seva guàrdia és semblant a la dels menors de 16 anys, d’una indemnitat sexual».

«Unes vegades volia, d’altres no»

Ana Julia va admetre davant la jutge que havia mantingut durant mesos relacions sexuals amb el funcionari i amb el cuiner investigats, tot i que ells ho van negar en les seves declaracions. Va dir que quan ho va fer, «unes vegades volia i d’altres no, però no podia negar-m’hi». El tribunal recorda en la seva interlocutòria que els funcionaris que presumptament van tenir sexe amb l’assassina, haurien delinquit encara que ella hagués consentit aquestes relacions.

El delicte de suborn es castiga «encara en els supòsits en què pugui l’agent presumir la predisposició de la persona subjecta al seu guarda a accedir a les seves apetències carnals», assenyala la interlocutòria de l’Audiència. La llei estableix com a delicte «el mer aprofitament d’una conducta sexual dirigida a qui per la seva específica situació personal, com és la que tenen les persones que compleixen en institucions penitenciàries penes o mesures privatives de llibertat, poden tenir humanament i amb fonament limitada o condicionada la seva voluntat i capacitat de decisió».

Va fer xantatge a la presó

Des que es va judicialitzar el cas, l’advocat de Quezada ha afirmat que, si s’hagués comès algun delicte per part dels funcionaris de la presó de Brieva, Ana Julia seria la «víctima» dels seus actes delictius, atesa la «condició d’autoritat» que els investigats ostentaven i la «relació de superioritat» que tenien respecte a ella i la resta de les internes del centre penitenciari.

No obstant, la jutge del cas va rebutjar que l’assassina fos «perjudicada o ofesa» en els fets. Sobretot, després que un educador de la presó de Brieva declarés que Ana Juliava fer xantatge a la presóde Brieva amb treure a la llum fotos del funcionari investigat en calçotets, a l’interior de la seva cel·la, si no li concedien un trasllat a un altre centre penitenciari, com va publicar aquest mitjà.

Els funcionaris, «enconyats»

Notícies relacionades

Diverses preses, companyes d’Ana Julia, també van declarar que l’assassina presumia de tenir «enconyats» diversos funcionaris i d’aconseguir regals i privilegis d’ells.

La jutge del cas tampoc va permetre personar-se com a acusació particular als pares de Gabriel, Patricia Ramírez i Ángel Cruz, que figuren com a acusació popular en la causa oberta pel jutjat 4 d’Àvila, que ara ha donat la condició de víctima a l’assassina del seu fill.