Els ‘costos invisibles’ de la llum es disparen un 50% i superen ja els 2.100 milions aquest any: les elèctriques i la gran indústria assenyalen Red Eléctrica

La patronal de les grans elèctriques Aelec (que agrupa Endesa, Iberdrola i EDP), les de les comercialitzadores de llum independents (ACIE i Acenel), la de la gran indústria electrointensiva AEGE, l’Aliança per la Competitivitat de la Indústria Espanyola i la confederació de consumidors Consumes han llançat un nou informe de l’‘Observatori del Cost dels Serveis d’Operació’, en què insisteixen en la necessitat d’intensificar el control de Red Eléctrica de España (REE) i de donar més transparència a la seva tasca.

Les elèctriques i la gran indústria alerten que els costos dels ajustos ja arriben a 2.100 milions d’euros només des de començament d’any, un 50% més que els 1.400 milions en què es van situar en el mateix període de l’any passat. I només en les dues primeres setmanes de maig han superat els 190 milions, segons es recull en el nou estudi de l’Observatori. Des de principis d’any els consumidors estan pagant una mitjana de 23,39 euros per megawatt hora (MW h) addicionals per l’energia elèctrica, mentre que l’any passat va ser de mitjana de 16,23 euros per MW h (malgrat que ja va augmentar després de l’apagada) i el 2024 va ser d’11,26 euros per MW h. «En termes pràctics, més d’un de cada quatre europs pagats per l’electricitat ja no correspon al mercat majorista, sinó a costos addicionals associats als serveis d’operació del sistema», alerten.

Els costos associats a l’operació del sistema elèctric han experimentat un increment significatiu en els últims mesos. Una pujada que es veu agreujada especialment pel mode d’‘operació reforçada’ que està executant Red Eléctrica des de fa un any per reduir el risc d’una nova apagada. Un ‘escut antiapagada’ que s’executa mitjançant un ús més intensiu de les centrals de gas i una reducció de les renovables, cosa que suposa un encariment. Red Eléctrica insisteix que des de l’apagada el cost d’aquesta operació reforçada ha sigut de només 711 milions d’euros, menys d’un 3% de tots els costos del sistema, segons va destacar la presidenta de la companyia, Beatriz Corredor, la setmana passada.

«Després de l’apagada del 28 d’abril, l’ús d’aquest mecanisme s’ha intensificat notablement, i ha provocat un augment substancial dels costos que suporten llars i empreses. Tot això es tradueix en un senyal de preus distorsionat, que encareix el subministrament elèctric i redueix la competitivitat de l’economia», remarquen les associacions empresarials. «Per tot això, es considera urgent adoptar mesures que corregeixin aquestes distorsions».

Més vigilància de la CNMC

Les elèctriques i els grups industrials insisteixen a reclamar més «transparència» en els costos del sistema amb la publicació periòdica d’un desglossament de tots ells i veuen imprescindible que la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) reforci la fiscalització d’aquests costos. Les companyies reclamen a Red Eléctrica un «pla d’acció» que posi data final a l’ús del mode d’operació reforçada.

Notícies relacionades

El Govern i ERC escenifiquen l’acord de pressupostos en la presentació de la línia orbital ferroviària

Foment beneeix l’acord entre el PSC i ERC: «Un país sense pressupostos no pot funcionar»

En paral·lel, les patronals reclamen «solucions regulatòries» per permetre la recuperació més estable d’aquests sobrecostos que consideren opacs. En els últims mesos, des de diferents àmbits del sector elèctric i de l’industrial s’ha demanat que els costos dels ajustaments s’incloguin com costos regulats del sistema i es paguin a la factura a través dels peatges, evitant així el cop més gran que pateixen les empreses industrials i evitar a les elèctriques les dificultats d’acabar traslladant-los a la factura.

Els grups energètics i industrials també proposen una «reforma estructural» de la fiscalitat de l’energia, i reclamen l’eliminació permanent de l’impost del 7% sobre el valor de la producció d’energia elèctrica i de l’impost especial a l’electricitat, ara suspesos i rebaixats al mínim que permet Europa com a part de les mesures ‘anticrisi’ promogudes pel Govern per la guerra a l’Orient Mitjà. Així mateix, demanen coherència entre els objectius de descarbonització i competitivitat de les companyies. «L’increment d’aquests costos està afectant negativament la competitivitat de l’economia. És imprescindible alinear les decisions operatives i regulatòries amb els objectius de reducció de costos, descarbonització i autonomia energètica».