Extorsionen la filla d’una dona desapareguda: «Ens envies 3.000 euros o t’enviem el cap de la teva mare»

L’alerta per la desaparició de l’Orlinda va ser difosa per SOS Desapareguts i els tres fills de la dona van demanar col·laboració ciutadana per trobar-la a través del canal d’investigació i successos de Prensa Ibérica. Des d’aleshores, han rebut desenes de trucades de persones que, amb bona intenció tot i que sense estar en el cert, asseguraven haver vist la dona, desorientada a diferents barris de Madrid. Per això, quan el telèfon de l’Alexandra va sonar el 25 de juliol passat i una veu masculina li va dir: «La teva mare està amb mi», la jove va pensar que aquella vegada sí, que per fi l’havien trobat.

Una «prova de vida»

Les seves esperances es van dissipar tan aviat com el seu interlocutor va continuar parlant: «Matarem la teva mare si no ens envies 3.000 euros. Ens envies els diners o t’enviarem el seu cap». L’Alexandra va sospitar des del principi que estava sent víctima d’un estafador, però la desesperació per trobar la seva mare la va portar a respondre a aquella amenaça. Això sí, abans d’accedir a pagar cap quantitat, va demanar a l’home que li enviés «una prova de vida» per comprovar que l’Orlinda «estava viva», segons consta en la denúncia que la família de la dona va presentar a la comissaria d’Eivissa, a la qual ha accedit aquest mitjà.

En successives trucades, l’home que assegurava tenir segrestada la seva mare li va demanar un avançament del pagament. Si l’Alexandra li enviava 300 euros per Bizum, ella i els seus germans tindrien la prova que l’Orlinda estava sana i salva. Com que la jove dubtava, l’home la va apressar detallant-li tot el que la seva mare patiria si decidia no enviar-li els diners: «A la teva mare la picarem, l’esbudellarem. ¿On vols que et portem el cap de la teva mare?». Tot seguit, l’Alexandra va escoltar com el presumpte segrestador de la seva mare es dirigia a una tercera persona i li deia: «Porta la serra, prepara-ho tot».

Una família humil

Per sort, malgrat l’agonia, l’Alexandra va tenir la lucidesa de posar-se en contacte amb un dels agents de la Policia Nacional que investiguen la desaparició de la seva mare, que quan va conèixer el que va passar li va recomanar interposar una denúncia i bloquejar al mòbil el número de telèfon des del qual el presumpte extorsionador l’estava trucant. La jove ho va fer.

«Hi ha gent que no té ànima. Estem tota una família patint el pitjor moment de les nostres vides, mai vam pensar que una cosa així podria ser utilitzada per uns delinqüents per mirar de guanyar diners», lamenta l’Estefanía, una altra de les filles de l’Orlinda. «Som una família humil, la meva mare és mestressa de casa, la meva àvia és xòfer a Colòmbia, la meva germana i jo vam venir a Espanya fa dos anys per treballar a Eivissa… No hi ha dret que intentin extorsionar-nos jugant amb la il·lusió de trobar la mare amb vida, una esperança que cada vegada costa més mantenir», afegeix.

Un telèfon de Colòmbia

La policia ja investiga el que ha passat com un intent d’extorsió. Els agents han descobert que les trucades que va rebre la filla de l’Orlinda es van fer des d’un telèfon de Colòmbia i n’han identificat el titular, per la qual cosa estan més a prop de trobar el o els estafadors que van aprofitar el sofriment de la família de l’Orlinda per intentar enganyar-los, provocant-los un dolor afegit.

L’última imatge de l’Orlinda la va gravar la càmera de seguretat d’una gasolinera pròxima a l’aeroport, a les 9.50 hores del 22 de juny. Després, la policia va esbrinar que la dona havia passat per la porta d’un club de golf d’Alcobendas (Madrid) a les 10.30 hores. L’Orlinda anava caminant, a bon ritme, però desorientada.

Viatge des d’Eivissa

La dona pateix demència des de fa sis anys i, des d’aleshores, alternava moments de lucidesa amb petites badades, segons expliquen els seus fills. Per això, quan l’Orlinda i el seu pare, octogenari, van viatjar a Espanya des de Cali, per visitar a Eivissa l’Alexandra i l’Estefanía, la seva família va sol·licitar el servei d’assistència per a persones grans o amb mobilitat reduïda de l’aeroport, perquè els ajudés amb l’equipatge i els accessos a l’avió. El viatge d’anada va transcórrer sense problemes. Després de passar dues setmanes en família, l’Orlinda i el seu pare van volar fins a Madrid, des d’on sortia l’avió que els portaria de tornada a casa.

Notícies relacionades

Àudios | Els pensaments d’un assassí, enregistrats per un micròfon ocult al seu cotxe: «Fins aquí hem arribat, Antonio, amic meu»

¿Per què l’ADN del jersei d’Helena Jubany fa un gir al cas i obre la porta a un judici?

«El noi del servei d’assistència els va recollir de l’avió i els va acompanyar a una sala d’espera fins que sortís el seu següent vol. En un moment donat, la meva mare va dir que anava un moment al lavabo i va marxar. El meu avi es va quedar mig adormit. Van ser tot just uns minuts, però quan ell va veure que no havia tornat i va anar al lavabo a buscar-la, ella ja no hi era», explicava l’Estefanía aquest estiu a aquest canal d’investigació i successos.

El seu germà Juan David, el menor dels tres fills de l’Orlinda, va viatjar des de Colòmbia després de la desaparició de la dona i, durant setmanes, va recórrer els carrers de Madrid amb la foto de la seva mare a la mà, preguntant porta a porta, mentre dormia en un cotxe de lloguer. Però ha passat molt temps i el jove, de 25 anys, ha hagut de tornar a Cali per incorporar-se al seu lloc de treball. A més de 8.000 quilòmetres de la ciutat on es va perdre la seva mare, el Juan David, l’«ull dret» de l’Orlinda, continua fent gestions, amb ajuda dels amics que ha fet a Espanya, per trobar la seva mare: «Si només puc demanar una cosa més en la meva vida, demano que em tornin la meva mare».