Tres germans busquen la seva mare, desapareguda a l’aeroport de Madrid: «Tenim l’esperança de trobar-la amb vida»

Feia més de dos anys que no veia les seves dues filles, des que totes dues van emigrar a Espanya procedents de la ciutat colombiana de Cali per treballar a Eivissa. Per això, la família d’Orlinda Marín, una mestressa de casa de 60 anys que mai havia viatjat fora del seu país, va decidir organitzar-ho tot perquè la dona creués el bassal i visités les joves durant dues setmanes.

El 8 de juny, amb una petita maleta i gran il·lusió, Orlinda es va retrobar amb Estefanía i Alexandra, de 26 i 27 anys. La seva filla gran acabava de donar a la seva mare una de les millors notícies possibles: L’Orlinda seria àvia. La dona no va venir sola des de Colòmbia, la va acompanyar el seu pare, Olinder, un taxista colombià que als seus 80 anys continua tenint energia per exercir com a xofer al seu país.

«Petites badades»

L’avi, un germà d’Orlinda i Juan David, el menor dels tres fills de la dona i el seu «ull dret», cuidaven d’ella a Colòmbia i l’acompanyaven en totes les seves tasques diàries des que, fa sis anys, quan Orlinda tenia només 54 anys, li van diagnosticar demència. La dona alternava des d’aleshores moments de lucidesa amb «petites badades», explica la seva filla Estefanía al canal d’investigació i successos de Prensa Ibérica, però mai havia desaparegut o patit un episodi tan llarg com per desorientar-se i perdre’s. Fins ara.

Després de catorze dies feliços, disfrutant d’algunes cales eivissenques i visitant monuments en família, Orlinda i el seu pare havien de tornar a Cali el 22 de juny. L’avi es van acomiadar d’Estefanía i de l’Alexandra i van agafar un vol que els va portar des de l’illa fins a Madrid, on feien escala abans d’embarcar cap a Colòmbia. Com ja havien fet en el viatge d’anada, van sol·licitar el servei d’assistència per a persones grans o amb mobilitat reduïda de l’aeroport, perquè els ajudés amb l’equipatge i els accessos a l’avió.

«El noi del servei d’assistència els va recollir de l’avió i els va acompanyar a una sala d’espera fins que sortís el seu següent vol. En un moment donat, la meva mare va dir que anava un moment al lavabo i va marxar. El meu avi es va quedar mig adormit. Van ser tot just uns minuts, però quan ell va veure que no havia tornat i va anar al lavabo a buscar-la, ella ja no hi era», lamenta Estefanía, filla d’Orlinda.

Un club de golf

«Ens va trucar per telèfon molt alterat, explicant el que havia passat. I doncs li vam demanar que acudís immediatament a la policia a denunciar la seva desaparició. Els agents van mirar les càmeres de seguretat i ens van confirmar que la meva mare va sortir de l’aeroport, desorientada, a les 9.05 hores. La càmera d’una gasolinera pròxima la va gravar a les 9.50 hores. Després, vam saber que havia passat per la porta d’un club de golf d’Alcobendas (Madrid) a les 10.30 hores», explica la jove.

Aquesta és l’última pista, l’última imatge, que hi ha d’Orlinda, a la qual la Policia Nacional ha buscat, amb ajuda de guies canins, als voltants d’aquest club de golf, a diversos terrenys al costat del cementiri de San Isidro i l’entorn de l’aeroport. També en rierols, cases abandonades de la zona i camins rurals ubicats a l’autopista M-12 i a l’A-2.

En total, han pentinat una zona geogràfica que es tarda més de quatre hores a recórrer a peu.Tot pensant que Orlinda, que gaudeix de bona salut física i a qui s’observa en les gravacions caminant a bon ritme, va poder ser capaç d’allunyar-se molt de l’aeroport, tot i que marxés caminant. També sense descartar la possibilitat que algú la veiés despistada i s’oferís a portar-la amb cotxe fins a algun altre punt de Madrid.

En aquesta possibilitat pensen els seus fills: «Fa gairebé un mes que està perduda, però que no hàgim tingut males notícies també ens dona l’esperança de trobar-la amb vida. Creiem que algú la va poder recollir i que ara pot estar ajudant-la, sense haver-se assabentat que és una dona desapareguda i que els seus familiars l’estem buscant. Per això és tan important no deixar de buscar-la», apunta Estefanía.

El seu germà, Juan David, ha viatjat des de Cali a Madrid per trobar la seva mare. I diu que no pensa anar-se’n sense ella». El jove, de 25 anys, dorm fins i tot al cotxe que ha llogat, altres nits pernocta a casa d’una amiga que Orlinda té a Madrid. «Dedica els seus dies a recórrer la ciutat. Ha anat a centres mèdics, albergs, hospitals, Càritas... Amb la foto de la meva mare, per si l’haguessin vist. Ha enganxat cartells per tot arreu...», explica Estefanía.

Notícies falses i comentaris ofensius

A més de la desaparició de la dona, la família d’Orlinda ha hagut de lidiar aquestes setmanes amb notícies falses de ciutadans que, en lloc d’ajudar a trobar la dona, han fet comentaris ofensius cap a ella i el seu pare: «Hi ha gent que diu que la meva mare i el meu avi el que pretenien era aprofitar i quedar-se a Espanya en lloc de tornar a Colòmbia. Quan el meu avi va tornar a Cali amb avió, el mateix dia de la desaparició de la meva mare, per evitar problemes, i per no perdre el bitllet», explica Estefanía.

«Mentre el meu avi plorava tota l’estona i es culpava dient que potser si no s’hagués despistat a l’aeroport la mare potser no estaria perduda, algunes persones es dedicaven a fer aquests comentaris... No saben el mal que poden arribar a fer a persones que ja estem patint un dolor terrible», es queixa la filla d’Orlinda.

Serà àvia

Notícies relacionades

L’Angie, l’autora del ‘crim perfecte’, demana un milió d’euros a Netflix si emet la docusèrie sobre el seu cas

Desarticulada una xarxa a Manresa que explotava 11 dones en tallers clandestins

La jove i els seus germans fan una crida perquè si algú té alguna pista de la seva mare, per petita que sigui, l’aporti a la policia. I si no, «que comentin el cas de la meva mare amb qualsevol que es trobin: un veí, un amic, la seva família... Un d’ells pot haver-la vist i no saber que l’estem buscant».

Els fills d’Orlinda esperen recuperar-laper cuidar-la, com ella i l’avi dels joves fan tota la seva vida amb ells. Malgrat la seva malaltia, la dona continuava disfrutant fins a la seva desaparició de petits plaers: «és aficionada a veure novel·les a la tele, passava les tardes veient-les i conversant amb el meu germà i amb el meu oncle», recorda Estefanía. Desitgen, amb totes les seves forces, que la dona es trobi bé i que pugui tornar per, algun dia, arribar a conèixer el seu net.