Indemnitzada la família d’una pacient que va morir a Barcelona al confondre símptomes de covid amb una trombosi venosa cerebral

La companyia d’assegurances Relyens Mutal Insurance, que representava el CatSalut, ha indemnitzat el pare, germana i àvia d’una pacient de 21 anys que va morir després d’una negligència mèdica. La reclamació es tramitava al Jutjat de Primera Instància 33 de Barcelona, però l’acord extrajudicial, amb reconeixement de la responsabilitat per part dels serveis sanitaris en un greu retard de diagnòstic, ha acabat amb el procés judicial.

La família, representada per l’advocada Luisa Blanco dels serveis jurídics de l’associació El Defensor del Pacient a Catalunya, no ha volgut donar a conèixer la quantitat de la indemnització. Segons expliquen, el 26 de febrer del 2022, la pacient va començar a presentar importants cefalees totalment invalidants, que li van provocar forts marejos, nàusees, pèrdua de visió i dificultat per parlar. 

No obstant, l’entitat assenyala que aquests «greus símptomes» es «van banalitzar, tant per part del personal del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) que va atendre les innombrables trucades que els va fer el pare de la noia, com de l’Hospital del Mar, on va ingressar en dues ocasions d’urgències».

En aquest sentit, remarquen que «el SEM no va saber valorar la gravetat del cas malgrat la detallada descripció dels greus símptomes, que el pare els feia en cada trucada; i, d’altra banda, el servei d’Urgències de l’Hospital del Mar va procedir a l’alta hospitalària de la noia el 26 de febrer, després d’una simple exploració, sense fer-li cap prova d’imatge, ni exploració per part d’un neuròleg. Aquell dia, l’hospital va emetre un diagnòstic erroni de toxoinfecció alimentària i infecció per SARS-CoV; i va informar el pare que la seva filla no patia res greu». 

L’endemà després de l’alta hospitalària, la pacient estava molt pitjor, ja que vomitava de manera compulsiva, la cefalea era inaguantable, tenia la mirada perduda i amb prou feines hi veia i per això es va avisar una ambulància. «No obstant, el SEM no va posar a disposició de la pacient un servei d’urgències per al seu trasllat», remarca El Defensor del Pacient. Van aconseguir portar-la a l’hospital per la gestió amb el seu metge de capçalera i, una vegada allà, malgrat que l’informe d’exploració indicava que la noia patia un «quadre d’extrema gravetat» van trigar 9 hores a fer-li un TAC.

La prova va mostrar que la pacient patia trombosi venosa cerebral i va morir el 2 de març del 2022. Per la lletrada de la família, la jove va morir «com a conseqüència del greu i inacceptable retard diagnòstic d’una pacient que patia greus símptomes que requerien un diagnòstic i tractament emergent. No obstant això, tant el SEM com l’Hospital del Mar, van infravalorar la clínica de la pacient i la van relacionar amb els símptomes de la covid».

A més, l’advocada recorda que «els fets succeeixen l’any 2022, després de dos anys de Covid, quan la comunitat mèdica ja coneixia que hi havia una evident relació entre la covid amb malalties trombòtiques arterials i venoses, que ja s’havien descrit a escala mundial. Fins i tot s’estaven donant casos que relacionaven les vacunes per a la covid amb casos de tromboembolismes».

Una mort «evitable» segons el pare

La demanda, acceptada pels sanitaris en el procés judicial, indicava que va existir «responsabilitat perquè es va mantenir durant tres dies la pacient amb una greu patologia que si s’hagués diagnosticat quan va començar, el dia 26, s’hauria beneficiat del tractament necessari que li hagués permès fins a més del 90% la seva supervivència».

«Volem insistir que desgraciadament, i malgrat que ho estem denunciant des de fa anys, la banalització dels símptomes i signes que pateixen els pacients no es pot instaurar en la nostra Sanitat, perquè es repeteixen una vegada i una altra casos com aquest en què el final és tan trist com denunciable», remarca la presidenta de l’associació El Defensor del Pacient, Carmen Flores. 

El pare de la noia finada creu que la seva mort «era evitable, el sistema disposava dels mitjans i de les persones per atendre-la en una gran i moderna urbs com Barcelona, però no hi va haver un diagnòstic correcte des de l’inici, i des d’allà tot va conduir al seu trist final, després d’una operació a vida o mort de la qual va sortir amb mort cerebral».

Notícies relacionades

El fals ‘email’ de Mossos acusant d’un delicte per aconseguir les teves dades bancàries

Troben un cos que podria ser el de la catalana desapareguda el desembre passat al Pirineu francès amb el seu company

A més, lamenta que el SEM va posar «mil objeccions a l’enviament d’una simple ambulància» i que els metges d’urgències de l’Hospital del Mar van pensar «que elssímptomes de la meva filla no eren tan greus i que exagerava el seu dolor, que tot es devia al que havia menjat la nit anterior i a la covid lleu que diuen que patia. Finalment, després de diversos dies patint un dolor indescriptible, la meva meravellosa filla va morir amb només 21 anys».

El pare conclou que «si la història de la meva preciosa filla aconsegueix fer que un empleat del SEM o un metge d’urgències, davant una dona jove que presenta cefalees fortes i repetides i a més vòmits, acudeixi immediatament que se li practiquin les proves necessàries per obtenir un diagnòstic ràpid i adequat, llavors sí que podré dir que el fet de fer públic la història de la meva estimada filla no haurà sigut en va».