Incendi a Múrcia

Tragèdia a Múrcia | «Hi ha qui plora i crida i d’altres que se sumeixen en el silenci absolut»

Luis Pérez, un dels psicòlegs de Creu Roja en l’incendi d’Atalayas, explica com ajuden els familiars a superar «un possible dol»

Tragèdia a Múrcia | «Hi ha qui plora i crida i d’altres que se sumeixen en el silenci absolut»

JUAN CARLOS CAVAL

4
Es llegeix en minuts

El Palau dels Esports, lloc que va habilitar l’Ajuntament de Múrcia per a atenció psicosocial, va viure ahir algunes escenes esquinçadores pel dolor dels familiars i pròxims als desapareguts, prop d’un centenar, en l’incendi de les discoteques de la zona d’Atalayas. El dispositiu d’atenció va haver d’assistir desenes de persones que es trobaven «col·lapsades». Algunes van mostrar aquest dolor amb ràbia, amb negació i culpa, mentre que alguns es mantenien en silenci, en estat de xoc.

Un dels psicòlegs de Creu Roja desplaçats al Palau d’Esports és Luis Pérez Molina, de Iecla, de l’Equip de Resposta Immediata d’Intervenció Psicosocial (ERIE). Aquest professional fa prop de dues dècades que treballa com a voluntari i ha participat en l’atenció als refugiats que arriben en pastera o als afectats pel volcà de La Palma.

Afirma que en els primers moments la principal línia de treball va tenir a veure amb la gestió de la incertesa. «Molts desconeixen exactament el que ha passat i si els seus éssers estimats han mort o es troben hospitalitzats, i allà som nosaltres per ajudar-los en aquesta primera intervenció de suport psicològic i emocional», explica aquest sanitari. 

Luis Pérez, psicòleg de Creu Roja L. O.

Segons Pérez, el protocol ha d’adaptar-se de manera individual a les seves necessitats: «Cada persona és un món i té un tipus de resposta diferent; ens hem trobat crisis d’ansietat, plors, crits, picaments de peus, però també persones que es mantenien en el més absolut dels silencis». En aquests casos, els professionals presten una atenció activa i pròxima «per intentar que canalitzin d’alguna manera una situació tan extrema». 

Pérez explica que al principi van estar atenent sis famílies dels desapareguts, a les quals es van sumar més nuclis familiars al llarg del dia. Assegura que al terreny van poder disposar d’un equip de voluntaris «bastant extens», que va cobrir les necessitats d’atenció psicològica, i que durant el dia van arribar a la zona companys de Mazarrón, Águilas, Alcantarilla i Lorca, entre altres municipis, un nombrós grup que va permetre relleus cada vuit o 10 hores perquè l’atenció fos permanent.

«Vam intentar ajudar-los en l’autocontrol, a regular la respiració, vam treballar de manera inicial amb un possible dol, i a promoure el contacte amb el seu grup: veïns, amics i familiars, que responguin a aquest suport més pròxim que necessiten i, quan això passa, fem un pas enrere perquè aquest suport és el millor que poden tenir», explica.

Ajuden en la identificació

D’altra banda, l’equip de Creu Roja també va recollir tota la informació clau per poder ajudar la policia a identificar els morts: «Tatuatges, pírcings o alguna cosa particular que poguessin portar al cos; esperem tots que la Policia Científica ens doni les dades pertinents: passada la primera commoció aquest interval d’espera és relativament tranquil», indica el psicòleg de l’ERIE.  

Tot i que ningú va requerir, en principi, atenció hospitalària, «tenim preparat un servei d’atenció sanitària per si fos necessari», va assegurar Pérez. 

Creu Roja, SEMAS i Protecció Civil es bolquen en l’atenció psicosocial

Creu Roja va desplaçar al Palau dels Esports, reconvertit en centre d’atenció psicosocial, cinc psicòlegs i 20 persones de suport, entre treballadors socials, infermers i socorristes d’acompanyament, i el SEMAS, el Servei d’Emergència Mòbil i Atenció Social de l’Ajuntament, hi va aportar quatre persones més per atendre familiars i pròxims als desapareguts en l’incendi. Entre els atesos hi havia diverses persones que venien d’altres localitats. A totes elles se’ls va proporcionar alimentació i a les que ho van requerir, allotjament. 


Atayalas, una zona de celebracions i festes entelada per la tragèdia 

L’incendi que va tenir lloc a Fonda Milagros i Teatre ha assolat una de les principals àrees d’oci nocturn de la capital murciana. A tot just un quilòmetre i mig del centre de la ciutat, aquesta zona sol ser focus de disturbis i intervencions policials a les portes dels diversos locals (més d’una desena de discoteques, pistes de bitlles, locals de menjar ràpid i clubs nocturns) que poblen els carrers.

La zona, que fa algunes dècades era coneguda per allotjar nombrosos concessionaris de cotxes, des de fa uns anys és lloc de celebració de comiats de solter, graduacions i aniversaris, com el que tenia lloc ahir a la matinada i es va veure entelat per la tragèdia.

Notícies relacionades

Atalayas era a Múrcia sinònim d’oci, festa i música a tot volum en files de cotxes i a les portes dels locals. No obstant, ahir la situació era ben diferent: el so de les sirenes a centenars de metres de distància, la presència policial a les rotondes pròximes i els cordons que impedien el pas als ciutadans.

La sala Teatre, en la qual no s’han produït morts, segons ha dit la seva portaveu, María Dolores Abellán, va ser identificada per error a primera hora de la jornada d’ahir com el lloc d’origen de les flames. L’atenció va tornar, precipitadament, a l’incendi que el local va patir el 2009, en el qual no hi va haver víctimes però 50 clients en van haver de ser desallotjats. El succés, que es va desencadenar per la sobrecàrrega de la línia elèctrica que passava per sobre del local a causa d’un curtcircuit, va desencadenar la inspecció, per part de la comunitat autònoma, de 40 locals d’aquest tipus per comprovar el funcionament dels seus sistemes de seguretat. En aquell episodi, l’única marca que va deixar el foc va ser una taca de fum a la façana de Teatre.