A Astúries

L’enorme tragèdia que va evitar en Dámaso, el guàrdia civil atropellat a Pravia: «S’hauria emportat el pilot de ciclistes per davant»

Tot i que era natural de Jaén, el finat feia anys que estava de servei a Astúries i la Benemèrita plora la pèrdua d’un heroi: «Gràcies a ell no hi va haver una tragèdia més greu»

L’enorme tragèdia que va evitar en Dámaso, el guàrdia civil atropellat a Pravia: «S’hauria emportat el pilot de ciclistes per davant»
1
Es llegeix en minuts

La Guàrdia Civil plora una gran pèrdua. La de l’agent de l’agrupació de Trànsit Dámaso Guillén, mort als 49 anys després de ser atropellat per un delinqüent a la fuga a Beifar (Pravia, Astúries). Els companys, que el recordaran per sempre com un home «alegre i extravertit», han sigut colpejats per la tragèdia, que va segar la vida d’en Dámaso quan complia el seu deure escortant amb la seva moto una prova ciclista de joves.

I precisament en el compliment del seu deure va morir heroicament, i va aconseguir evitar que el delinqüent que fugia amb un cotxe robat en sentit contrari a la carrera ciclista, després de fer cas omís d’altres agents, s’estampés directament amb el pilot d’esportistes. «Va evitar una tragèdia més greu, si no hagués frenat contra ell, si no hagués aturat el cotxe, hauria matat l’altre company que estava amb ell i la majoria del pilot, en el qual anaven uns trenta nois de cadet», explica un company.

Notícies relacionades

«Va salvar moltes persones perquè, si no arriba a aturar el cotxe, s’hauria emportat el pilot per davant», va dir el president de l’Escola de Ciclisme Santi Pérez de Grado, Manuel Prieto, organitzador de la prova ciclista, el Trofeu Santiago i Santa Ana de Ciclisme Junior. Unes declaracions a què també es va afegir la Federació de Ciclisme del Principat d’Astúries. «Va ser una actuació heroica», va destacar Prieto.

Dámaso Guillén era natural de Jaén, tot i que des del 2008 estava destinat a la caserna de Rubín, a Oviedo, en el destacament de Trànsit. A la ciutat era una persona molt coneguda pel seu caràcter «alegre i extravertit», recorda un company. Estava casat i la seva dona treballa en els quiròfans de l’Hospital Universitari Central d’Astúries (HUCA). Deixa una filla. En la memòria deixa un record alegre com a company i amic, però trist per la seva prematura i heroica partença.