Els lladres de l’Atrio: una història d’amor, vi car i sexe a la presó

Un individu nascut a Romania, presumpte netejador de risc de vidres a grans gratacels, i una ‘miss’ i model mexicana. Tots dos esperen a la presó el judici per haver robat 45 ampolles de vi a l’hotel restaurant Atrio, a Càceres. CAS OBERT ha reconstruït, amb fonts de la investigació i també pròximes als acusats, la història de la seva relació, que es manté a la presó, on disfruten de trobades íntimes (vis-a-vis) cada setmana.

Els investigadors de la policia i la fiscalia, que demana quatre anys i mig de presó per a cada un, confiaven que la parella es trenqués entre reixes, on estan des del juliol del 2022. Que la dona, sense trajectòria criminal anterior, traís el seu amant i se sabés així on són els vins robats de l’Atrio. No ha passat així; més aviat al contrari. Continuen enamorats com el primer dia. O més, segons els que els coneixen i en contra dels pronòstics dels que els van investigar i els van detenir.

Les fonts consultades per CAS OBERT coincideixen que tot va començar en una platja de Barcelona, l’any 2017. Fins allà havia arribat fent turisme Priscila Lara Guevara, una mexicana increïblement atractiva, ‘miss’ i model al seu país, que aleshores tenia 24 anys i que algunes pàgines de contactes sexuals a internet utilitzaven com a esquer. En aquella platja hi havia Constantin Gabriel Dumitru, un home musculós i d’ulls blaus, romanès amb nacionalitat holandesa. Ell es va acostar a la noia. Va ser un enamorament sobtat que encara continua.

La parella es va traslladar a Madrid, on Dumitru tenia les seves dues filles. Van agafar un pis de lloguer a prop de la Direcció de la Policia Nacional a Canillas. Ella, segons ha explicat, estudiava Art Dramàtic i guanyava una mica de diners cuidant criatures. Ell, segons la seva versió, continuava netejant vidres de risc a grans edificis. El cert és que el registre de la seva vida laboral, comprovat per la policia, és buit a Espanya.

L’agost del 2019, la policia deté Dumitru. L’amo d’una botiga de vins del barri de Salamanca, a Madrid, l’ha agafat in fraganti mirant d’emportar-se una ampolla de whisky Balvenie, valorada en 5.250 euros. L’amo de la botiga assegura que anava amb una dona, que queda sense identificar. Aquest robatori li costarà, anys després, una condemna d’un any de presó.

Aquell mateix any, l’home passa per Suïssa. Al ‘duty-free’ de l’aeroport de Ginebra roba tres ampolles de vi Romanee Conti, un vi negre de la Borgonya molt car i exclusiu, el seu favorit, del qual robarà 38 ampolles a l’Atrio anys després. No el detenen fins al 2020 i poc després queda en llibertat a l’espera de judici.

Un bolso de 800 euros

El juliol d’aquell any, l’exnetejador de gratacels torna a la milla d’or de Madrid i roba dues ampolles mésde Romanee Conti en una botiga del carrer de Velázquez. Cada ampolla costa 19.900 euros. La víctima denuncia que Dumitru anava acompanyat d’una dona que «semblava sud-americana». La dona queda sense identificar.

Poc després, Dumitru entra en una botiga de luxe al mateix barri de Madrid. Allà no venen vi. S’emporta un bolso de dona valorat en uns 800 euros. Els investigadors creuen que el va robar per fer un regal a la seva nòvia.

El seu rastre es perd fins a l’octubre del 2021. Tretze dies abans del robatori de l’Atrio, una parella de policies l’identifica caminant pel barri de Salamanca i li donen la «recepta» (en argot policial, la notificació que té pendent un judici). Al costat d’ell anava una dona llatinoamericana i atractiva. Tot indica que era la Priscila.

ADN a l’habitació

Els investigadors creuen, pel rastreig dels seus mòbils, que la parella va estar tres vegades al restaurant hotel Atrio, per preparar el cop i comprovar les mesures de seguretat. Van veure que a la nit només s’hi quedava un empleat, el de recepció. I hi van tornar. Per separat.

El vespre del 26 d’octubre del 2021, una dona jove, atractiva, amb ulleres fosques, perruca i mascareta contra la covid arriba a l’hotel Atrio. Parla en anglès i ensenya una targeta d’identitat d’una dona suïssa per registrar-se. Li donen l’habitació 107. Paga amb targeta de prepagament i diu que aquella nit soparà al restaurant de luxe de l’hotel i que ho farà amb la seva parella, un home que arribarà després.

La dona no és suïssa, és la ‘miss’ mexicana. I l’home, que no es registrarà a l’hotel, és Constantin Gabriel Dumitru. Tots dos van deixar el seu ADN a l’habitació, una de les proves principals contra ells en el judici.

Un vi de 300.000 euros

Aquella nit sopen el menú degustació, paguen en efectiu els gairebé 400 euros i el maître s’ofereix a ensenyar-los el celler. Tornen a la seva habitació. De matinada, quan només queda un empleat a la recepció, la dona truca per telèfon. Està disgustada, ha pagat molt pel sopar, però té gana. L’empleat li explica que la cuina està tancada. La dona hi insisteix. Ell s’ofereix a fer-li una amanida i l’hi porta a l’habitació. La recepció queda buida. Ella li diu que té més gana i li demana unes postres.

Dumitru aprofita aquella estona per entrar al celler de l’Atrio. Sap que allà hi ha moltes ampolles de Romanee Conti, el seu vi fetitxe. Se n’emportarà 38. Sis ampolles més d’altres vins i també una de Chateau d’Yquem de l’any 1806, un vi dolç de Bordeus valorat a la carta en 150.000 euros i que pot arribar als 300.000 euros. Un dels misteris del cas és com van aconseguir una targeta, si van rebre l’ajuda d’algú, si en van fabricar una o si simplement la van robar.

En qualsevol cas, les càmeres de seguretat graven la parella sortint de l’hotel amb motxilles i bosses d’esport cap a dos quarts de sis d’aquella matinada. Han ficat les ampolles en tovalloles de l’hotel perquè no facin soroll ni es puguin trencar al xocar els vidres. Creuen tranquil·lament el centre de Càceres i el seu rastre es perd.

Bons hotels

Després del robatori, deixen el pis de Madrid i passen per Alemanya, Holanda, Romania, Montenegro i Croàcia, on són detinguts. Vestien bé, s’allotjaven a bons hotels i, fins i tot, van llogar un pis a Holanda que els costava més de dos mil euros al mes. No els troben diners en metàl·lic ni rastre de les ampolles de vi. L’advocada de la parella, Sylvia Córdoba, assegura que van passar per Holanda per «arreglar els papers de la residència d’ella; allà estan inscrits com a parella de fet».

El gener del 2022, quan ja se n’havien anat d’Espanya, Dumitru rep una notícia terrible. La seva filla menor ha mort a Madrid. La investigació dirà després que és un suïcidi. Ja sospitós del robatori, l’home torna a Espanya i acudeix a la incineració de la seva filla al tanatori d’Alcobendas. L’advocada Sylvia Córdoba matisa que «en aquells dies no podia saber que l’estaven buscant. Es va morir una de les seves filles i va venir a Madrid, res més. Haurien d’investigar més les circumstàncies d’aquesta mort», defensa la lletrada.

Tal com va avançar CAS OBERT, una confidència va alertar la policia que Dumitru presumia d’haver venut bona part de les ampolles de l’Atrio a uns milionaris russos amb els quals havia coincidit durant el seu periple per Europa. L’advocada coneix la història: «potser ha sigut un confident o algú des de la presó el que ho va explicar a la policia, però és una notícia falsa. Ell no ha dit això mai i això no es veurà en el judici».

Les investigacions sobre aquests milionaris russos no han arribat a res. Tampoc la recerca de l’ampolla milionària de Chateau d’Yquem, que, segons la mateixa confidència, Dumitru té guardada en lloc segur com una espècie de «pla de pensions».

Van rebutjar un acord

El judici comença el 27 de febrer després que la parella de presumptes lladres no volgués acceptar l’acord que els van oferir. S’havien de declarar culpables, acceptar tres anys i mig de presó per a cada un i tornar les ampolles. «No es pot tornar el que no es té», explica la seva advocada, que lluitarà perquè la condemna no superi els dos anys de presó i els seus clients puguin sortir en llibertat.

Notícies relacionades

Detingut un home per presumptament matar una dona amb arma blanca a València

Els okupes bunqueritzen el Kubo i la Ruïna: «Us estem esperant malandrins»

Si ho aconsegueixen, ho podran celebrar en un dels restaurants que havien clissat: el Coque, dels germans Sandoval, un dues estrelles Michelin amb un molt bon celler a Madrid. Allà la Priscila i en Constantin havien fet una reserva per sopar deu dies abans del robatori de l’Atrio.

Al novembre, un grup de lladres entra al restaurant i se n’emporta 132 ampolles de vi, valorades en uns 150.000 euros. En Constantin i la Priscila no hi estan implicats; ja són a la presó. A més, no és el seu estil. En el robatori del Coque, els lladres van rebentar les parets des d’una farmàcia pròxima i van actuar a granel: es van emportar ampolles molt bones i d’altres amb poc valor.