El jutge arxiva la peça separada de la recerca del cadàver de Marta del Castillo

El Jutjat d’Instrucció número 4 de Sevilla i la Secció Tercera de l’Audiència Provincial han resolt l’arxivament, en el primer cas, i la denegació de la pràctica de noves proves, en el segon, en relació amb la peça separada corresponent a la recerca del cadàver de Marta del Castillo, la noia sevillana per l’assassinat de la qual, el 2009, va ser condemnat Miguel Carcaño a 21 anys i tres mesos de presó.

Així figura en les interlocutòries emeses el 21 de setembre i el 26 d’octubre pel Jutjat d’Instrucció número 4 i la Secció Tercera de l’Audiència de Sevilla, respectivament.

L’Audiència, més al detall, desestima un recurs d’apel·lació de la família de la víctima, contra una interlocutòria prèvia emesa el febrer d’aquest any en què s’autoritza un pèrit a accedir a les «dades telefòniques en brut» dels telèfons mòbils que tenien quan es van produir els fets Miguel Carcaño i Marta del Castillo, excloent d’aquesta mesura «la resta de mòbils», en al·lusió als mòbils d’altres persones jutjades pel crim, com és el cas del germà de Carcaño, Francisco Javier Delgado; la seva nòvia María García; l’amic de Carcaño Samuel Benítez, o Francisco Javier García, conegut com ‘el Cuco’.

Notícies relacionades

Mor un menor apunyalat per un jove des d’un patinet a Madrid

Detinguts cinc camioners a Riudellots de la Selva per robar la càrrega que duien i simular que ho havia fet algú altre

En aquest sentit, l’Audiència no admet les pretensions de la família «al ser d’aplicació la nova doctrina del Tribunal Suprem [...], que considera preclòs el termini d’investigació sense que prèviament se n’hagués acordat la pròrroga, al no haver sigut interessat per les acusacions aquest pronunciament, efecte que s’ha d’apreciar a les presents diligències, que es van iniciar el 9 de novembre del 2009» com a «peça separada per continuar les gestions de recerca i localització del cos» de la víctima.

Així, la Secció Tercera de l’Audiència declara «conclosa la fase d’instrucció atès el temps de durada de la investigació», en concret, «12 anys, 11 mesos i 17 dies», fet que «impedeix igualment tenir en compte les actuacions acordades una vegada acabat el termini d’instrucció, conforme a la doctrina jurisprudencial, sense que resulti cap actuació delictiva aliena a la que va ser objecte d’enjudiciament a la peça matriu o principal», saldada amb la condemna de Miguel Carcaño.