«Eren molts diners, ho feia pels meus fills i per salvar una vida»

Mare soltera, amb dos fills al seu càrrec, un un nadó d’un any, de nacionalitat espanyola i 32 anys, sense feina i amb escassos recursos. Aquest és el perfil de l’Ana –nom fictici per preservar el seu anonimat–, la primera possible donant a qui la presumpta trama de tràfic d’òrgans, desmantellada el 2014 pel grup d’Homicidis de la Policia Nacional –primer cas d’aquest tipus de delicte detectat a Espanya–, li va oferir 40.000 euros per un tros de fetge per a un trasplantament a un adinerat alcalde libanès amb una malaltia hepàtica.

«Eren molts diners, ho feia pels meus fills i per salvar una vida», va confessar la dona a Levante-EMV, del grup Prensa Ibérica, després de declarar com a testimoni en el judici contra cinc acusats, entre ells el milionari resident a Beirut que havia de rebre l’òrgan sa i el fill que finalment l’hi va donar després de fracassar tots els seus intents de consumar l’esmentat trasplantament en un hospital de Pamplona i en altre de Barcelona, on van acudir «sabedors del prestigi d’aquest tipus de cirurgia al nostre país», segons remarca el Ministeri Fiscal. 

A la sala l’esmentada testimoni va mirar de restar importància al fet que li haguessin ofert diners per un tros del seu fetge, i va manifestar no recordar ni tan sols la quantitat de la qual van parlar, si 30.000 o 40.000 euros. I tot i que va reconèixer que la seva situació econòmica era molt dolenta, va al·legar que si no hi hagués hagut diners pel mig també ho hauria fet. «Si pots salvar la vida d’una persona al fer una donació, et fan proves abans de donar i a tu no et perjudicarà en res, ¿per què no ho faràs?», va argumentar l’Ana després de la seva declaració judicial. «Si hagués sigut gratis ho hauria fet igual», va insistir.

Respecte a aquest suposat exercici d’altruisme, la dona ho atribueix al fet que la seva mare patia una malaltia genètica degenerativa dels vasos sanguinis per la qual requeria transfusions de sang periòdiques. Per això es va fer donant d’òrgans. «Si ara em truquen per donar un ronyó jo el dono sense conèixer la persona i sense cobrar un duro», afirma.

Això sí, la testimoni va ratificar alguns dels aspectes fonamentals que acrediten el delicte de promoció, afavoriment o facilitació de trasplantament il·legal d’òrgans humans aliens, tractant-se d’un òrgan principal i amb coneixement de l’origen il·lícit –pel qual els acusats s’enfronten a penes d’entre set i tres anys de presó.

D’una banda, la trobada en una cafeteria de l’avinguda Francia de València amb unes persones –que no aconsegueix identificar– que li van realitzar l’esmentada proposició de trasplantament sota una important remuneració econòmica. Que li van dir que el tros de fetge era per a un alt mandatari libanès –que no va arribar a conèixer– i que sí que van arribar a realitzar-li proves en una clínica privada de València.

«Jo al principi no sabia ni que es podia donar el fetge, ho vaig investigar i vaig comprovar que un fetge complet no perquè una persona no pot viure sense fetge però un tros sí i que després l’òrgan es regenera», explica. A més li va donar confiança que l’operació es realitzés en un hospital amb totes les garanties sanitàries i controls previs.

«No soc tonta, sabia que si hi havia diners pel mig no eren legals», va admetre davant el tribunal. Això sí, va mirar en tot moment de deixar en bon lloc el milionari que havia de rebre l’òrgan, qualificant-lo de «bona persona» i va voler aclarir que no la van rebutjar per ser dona, sinó «perquè es va assabentar que tenia dos fills al meu càrrec i no li semblava correcte fer-me passar per tot això, perquè l’operació era delicada i després hauria de passar temps de recuperació». «Si jo tingués diners i m’estic morint, o el meu fill, també buscaria la fórmula d’arreglar-ho ràpid», va justificar.

Després de rebutjar-la com a donant li van plantejar un altre negoci il·legal, el pagament de 10.000 euros per un matrimoni de conveniència amb un «un àrab de pasta». L’Ana reconeix que va quedar amb ell diverses vegades per conèixer-se, que el va convidar a marisc i que anava molt ben vestit, però que la va començar a atabalar perquè volia que el matrimoni fos real –conviure com a parella– i això la va fer enrere.

Notícies relacionades

Sospiten del responsable d'una canera amb gossos en mal estat a Cassà i descobreixen un cultiu de marihuana a sota terra

Mor un menor apunyalat per un jove des d’un patinet a Madrid

Un altre testimoni que també van captar per portar a terme el trasplantament, en el seu cas li van oferir feina i ser un membre més de la família al Líban, va reconèixer que el van portar amb cotxe fins a Pamplona, i després a Barcelona per ser operat. Tant en un hospital com en l’altre els controls previs –qualsevol donació altruista a Espanya ha de ser fiscalitzada per un jutjat– van paralitzar la materialització del trasplantament. Va ser llavors quan se li van realitzar noves proves a un dels fills del receptor de l’òrgan i, a l’avaluar les possibilitats, aquest li va donar un tros del seu fetge al seu pare l’agost del 2013.

La instructora de la Policia Nacional que va portar el cas, qui també va declarar ahir com a testimoni, va relatar els detalls de l’operació que va portar a la detenció dels cinc processats i a més de certificar que es van fer proves a vuit possibles donants per determinar la compatibilitat, totes elles pagades a través d’una empresa de marbres de Novelda propietat de familiars del polític libanès, va matisar: «El que no volia és que un fill seu se sotmetés a una intervenció d’aquestes característiques amb el risc que això suposa i les possibles seqüeles». La vida de persones sense recursos li importava menys.