El Santi recorre a peu 7.000 quilòmetres per arribar al Mundial de Qatar: continua desaparegut

Un carro, un forn plegable, un sac de dormir, una tenda de campanya, diversos parells de vambes, un somriure i el seu mòbil, sempre a la mà. Poc més. El 8 de gener arrencava una altra boja aventura de Santiago Sánchez Cogedor, el madrileny que tothom busca. Ho havia fet abans, però en bici; el 2019 va viatjar fins a Jiddah, a l’Aràbia Saudita, per veure la Supercopa d’Espanya, que finalment va acabar conquerint el club del seu cor, el Reial Madrid. Ara arribaria a la màxima cita amb el futbol a peu. El punt de sortida, San Sebastián de los Reyes (Madrid). La meta: Doha, Qatar. El temps: un any. ¿Per què? «¿I per què no?», contesta sempre ell.

L’excusa era el Mundial de Futbol, però el fons era solidari: ajudar, demostrar que es pot, inspirar. Després de deu mesos de ruta, la seva família, els seus amics i els seus milers de seguidors a Instagram contenen la respiració: des del 2 d’octubre no se sap res d’ell. L’Ambaixada d’Espanya a l’Iran treballa per trobar respostes. La Policia Nacional ha emès un comunicat al consolat de Teheran (Iran) i l’alerta està activa. «És una situació molt complicada, seguim sense novetat», explica el Koke, portaveu de la família i un dels millors amics del Santi. «Sabem que hi estan treballant, estan buscant, però cal esperar...». Al Koke, precisament, va ser l’última persona a qui el Santi va escriure.

Ucraïna en guerra: «M’he de quedar»

La ruta va començar al gener. Se’n van fer ressò molts mitjans de comunicació. Comprèn gairebé 7.000 quilòmetres tot i que, probablement, improvisant, en sorgeixen uns quants més. El ritme, el que marqui el Santi; la mitjana de quilòmetres, assequible, uns 14 o 15 per dia; tirada normal. Dos continents, Europa i Àsia. Uns 14 o 15 països. En cada jornada, un gest. Cada pas és solidari.

«Tots els viatges que ha fet sempre tenen aquest costat solidari. En aquest cas consistia a anar caminant, però alhora, a part d’anar recollint residus per tot el camí (compromès amb el medi ambient, netejava cada zona que visitava a canvi d’un plat de menjar o un lloc on dormir), ajuda els més desfavorits, planta arbres (que després donen fruits perquè puguin menjar), anava a orfenats, a centres d’acollida...», explica el Koke.

Al març es va aturar a Polònia, frontera amb Ucraïna. Hi va estar més temps del previst. Volia ajudar. «Hi ha una cosa dins meu que em diu que m’he de quedar per continuar traient famílies d’allà», deia a la xarxa social. «Em pregunto per què. No en tinc la resposta. Potser, si passa una cosa similar al meu país, amics o família, m’agradaria que a l’altre costat de la frontera hi hagués una persona amb una furgoneta, un entrepà una manta i un somriure». S’hi va quedar. 

Un whatsap cada dia amb la ubicació

Un whatsap cada dia amb la ubicacióAventurer, molt, però amb seny. Li diuen, amb carinyo, boig, però no ho és. La seva norma: explicar per on va, on és. «Parlem cada dia. Cada dia», afirma el Koke. «No hi ha un sol dia que no hagués compartit la seva ubicació. Tenim un grup, amb quatre amics més pròxims, i el Santiago compartia on era en directe cada dia». L’últim missatge, el 2 octubre, li va escriure a ell. Les 12.30 h (hora espanyola) marcava el rellotge.

«La cosa està calentona aquí a l’Iran»

La ruta estava perfectament estudiada: Espanya, França, Grècia... L’únic dubte arribava gairebé al final: «No sé si entraré per l’Iran, l’Iraq o Israel». Va triar el primer.

«Va sortir de l’Iraq rumb a l’Iran. Va ser quan ens va escriure a mi i a un altre amic», reconstrueix el Koke. «A mi em posa: ‘Està la cosa calentona a l’Iran’. Jo li contesto que sempre es posa en el més profund dels problemes i que, bé, que vagi amb molt de compte». El mòbil del Koke torna a sonar: «No, no. Tot bé, t’ho dic només perquè ho sàpigues», explica el seu amic. «Aquesta va ser l’última conversa que he tingut amb ell».

A Instagram la seva publicació, l’última que té, data del dia anterior. El va acollir una família, encara era a l’Iraq. «Abandona el lloc i creua l’Iran. Quan hi arriba, no té cobertura pels talls que hi ha amb el govern iranià, que ha bloquejat internet i altres, així que ja el dia 2 torna a la frontera amb l’Iraq, sense sortir de l’Iran, i ens escriu el missatge. Es va apropar a la frontera per agafar la cobertura de l’Iraq», explica.

El gest és important. «Va tornar, va retrocedir, per escriure. La meva teoria és, amb tot això, que Santiago no ha avançat gaire. De fet, jo l’ubicaria a la següent ciutat, a la frontera, Marivan».

Sense comunicar-se no hauria continuat

El Santiago entra a l’Iran, últim país abans d’arribar a Qatar per la frontera del Kurdistan iraquià. «Ve exactament del poble que es diu Penjwen [Iraq] –la seva última publicació a Instagram–, «el següent és Marivan [ja a l’Iran] i allà és on jo crec que ja no ha avançat gaire més», assegura el Koke.

«És un tio tan intel·ligent que, si ell hagués vist que no hi havia comunicació, sense més ni més, hauria sortit del país, hauria sortit una altra vegada a la frontera de l’Iraq o a qualsevol altre lloc».

Família i amics calculen la ruta. Aquesta etapa podria durar uns 40 dies, màxim. «Al principi, teníem la teoria que podria haver estat avançant sense comunicació, però... Si ell pogués avançar i no tingués cobertura, hauria desviat el camí».

Ho van descartar. «Tenim contactes a l’Iran perquè ell ja hi havia estat abans. Quan acaba el seu viatge amb bicicleta, s’agafa tres setmanes de vacances, i se’n va amb un altre amic nostre, el Miguel. Allà fan diversos contactes, als quals hem escrit, sobretot per veure si tenien cobertura, i bé, costa que entrin els missatges, però al final els van contestant. El Santi no», explica el Koke. «És a dir, ell en qualsevol punt s’hauria pogut connectar i anar donant senyals. Si no ho ha fet és perquè no en té l’opció».

«Creiem que està retingut»

El Koke, insisteix, «no està avançant. Estic convençut que ell, incomunicat, no continuaria. És un tio que pujava 40 històries al dia a Instagram».

Dins del caos, de l’horror, de l’absència, calma continguda. «Tenim l’esperança que hi ha molta gent, estrangers, que estan retinguts o detinguts en aquests moments pel govern iranià. Esperem que no li hagi passat res, i que aquesta sigui la raó, que entre ells hi hagi el Santiago».

Molt preparat

«Divertit, noble, bo, molt educat», diu el Koke per descriure’l. Enrere queda el seu pas per l’exèrcit, Brigada Paracaigudista. Ho va deixar. Després es va fer monitor de boxa, una altra gran passió. Abans de marxar a Qatar va demanar una excedència a l’empresa de logística en què treballava. «Va vendre el seu cotxe per finançar les coses mínimes que necessita. No s’ho va pensar. Té un gran cor. És una persona que es deixa la pell per ajudar aquell que tingui al costat».

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

Va afrontar el repte molt preparat, «ha fet moltíssims viatges. Ha estat a Sud-amèrica diverses vegades, a Algèria... Ha recorregut més de 50 països». La meta, l’excusa, era ser rebut per la selecció espanyola a Doha (Qatar), la veritable raó, «demostrar que amb molt poc es pot arribar lluny, avançar», afirma el Koke, «sempre ho diu: l’únic que vull és transmetre que, tot i que no coneguis l’idioma, amb el somriure s’arriba a tot arreu. Simplement ajudant els altres».

Amb l’esperança posada en l’ambaixada, en el Consolat d’Espanya a Teheran, «estan fent tot el possible per trobar-lo», esperen notícies del Santi, el ‘boig’ solidari. Miren constantment el mòbil, revisen les seves xarxes. El màxim desig és que es trenqui el silenci. No només la selecció espanyola de futbol, tot el país espera rebre’l a Qatar.