Una antiavalots dels Mossos ajuda a parir una mare en un taxi de Barcelona

La Sílvia atén la trucada d’EL PERIÓDICO des de l’interior de la furgoneta d’antiavalots de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d’Esquadra. Adverteix que potser hagi de penjar de cop. Aquest dimarts al matí és al centre de Barcelona, controlant una manifestació que es mostra tranquil·la. Vestida d’uniforme, amb el pesant equip antitrauma, ha buscat el silenci del vehicle per respondre preguntes sobre el servei més emocionant que ha fet des que és policia. Va passar ahir dilluns. I no té res a veure amb càrregues, baralles, insults o patacades. 

El dia va començar per a la Sílvia i els seus cinc companys més de dotació a dos quarts de set del matí. A aquella hora es van incorporar al servei a la comissaria del districte de Sant Andreu. Van rebre la instrucció de muntar guàrdia davant un punt rutinari, una vigilància de les habituals, de les que transcorren davant un edifici considerat objectiu de terroristes o al costat de la Sagrada Família per dissuadir carteristes.

Poc abans de les nou, de camí a l’enclavament assignat, la furgoneta de la Sílvia es disposava a entrar a la Ronda de Dalt a l’altura de la plaça de Karl Marx. Però el trànsit, un dilluns més, era massa intens. Des del carril lateral on es trobaven veien a la seva esquerra una filera interminable de cotxes immòbils. Pendents d’evitar l’embús, als antiavalots els va sobresaltar un taxista pakistanès que es va col·locar just al costat de la furgoneta i amb el rostre alterat va cridar la seva atenció fent escarafalls. Van abaixar la finestreta. El taxista tenia dificultats, portava al seient del darrere, i des de Ripollet, una dona que estava de part, pretenia arribar a l’hospital i l’embús li estava consumint els nervis. «¿A la Vall d’Hebron?», van preguntar els policies. El taxista va dir que sí. 

La furgoneta va activar la sirena per ordenar els cotxes del davant que s’apartessin, i el taxista la va seguir. En pocs minuts, van arribar a l’entrada d’urgències de l’hospital de la Vall d’Hebron. Alguns agents van entrar a buscar a correcuita personal sanitari per atendre la dona. Un altre va anar a demanar informació al taxista, i va comprendre de seguida per què estava tan nerviós: no era només un taxista, també era el marit de la dona que portava al darrere i el pare del nadó que no volia esperar més. 

La Sílvia va anar a atendre la mare. Va obrir la porta posterior del taxi per tranquil·litzar-la i dir-li que ja havien arribat, que de seguida arribarien els sanitaris. Però va descobrir la cara d’una dona aterrida i esgotada, que la mirava amb ulls tan suplicants que van desfer qualsevol barrera idiomàtica. La Sílvia va abaixar la vista cap al ventre de la mare i van veure que tenia els pantalons plens de sang i també que hi sobresortia un bony que només podia ser el cap d’un nadó. La Sílvia li va treure els pantalons i va agafar amb cautela el cap de la criatura, que penjava immòbil transmetent la impressió que havia mort. Quan va subjectar el crani, per inèrcia, va sortir la resta del cos. I va néixer. La policia l’hi va acostar a la cara i va buscar un contacte visual amb el nadó, confiant a percebre un senyal de vida. Els ulls es van mig obrir, la boca va balbotejar i es va sentir el rumor gutural de nounat. No era mort.

Tenia cordó umbilical per tot arreu, també al voltant del coll. El va desenredar i el va tornar a la mare, col·locant-lo sobre el seu pit, buscant el pell amb pell, adonant-se que en tota aquella estona la mare no havia deixat anar el seu braç. Les infermeres van arribar en aquell moment i se’ls van emportar. 

Dues hores després

Notícies relacionades

Violada i retinguda en contra la seva voluntat més de dues hores a Manresa: la Fiscalia demana 21 anys de presó per a l'acusat

ERC pregunta al Govern si els Mossos han obert una «informació reservada» per la filtració sobre la mort d’Isak Andic

A mig matí, el servei rutinari de vigilància a Barcelona al qual van acudir després de l’episodi del taxista va donar un respir i l’equip ARRO ho va aprofitar per tornar a l’hospital i preguntar com es trobava la família pakistanesa. Els metges, capejant com van poder el protocol anticovid, els van deixar passar un segon. La Sílvia va entregar al nadó un peluix, l’os Pau, que els Mossos regalen habitualment als menors per entretenir-los durant situacions traumàtiques. 

«És el més bonic que he viscut de policia. Però perquè ha acabat bé. Si no, la història hauria sigut diferent». La Sílvia és mare d’un nen de 2 anys i diu que mai va oblidar el part en què va néixer el seu fill. «Però aquest tampoc», assegura. Al finalitzar l’entrevista, surt de la furgoneta i torna a la manifestació, que continua tranquil·la.