Les víctimes de l’estafador Sánchez Pacheco: «Vaig pensar treure’m la vida»

 

El seu passat en el PSOE

 

Durant el viatge que Pedro Sánchez va fer per Espanya per convèncer les bases del PSOE que li havien de tornar la secretaria general del partit, hi va haver un autobús de simpatitzants que el va seguir on fos. En un dels seients viatjava Tomás Sánchez Pacheco. En aquests viatges va conèixer la Santiaga, una pensionista de qui va voler fer-se amic. «Em trucava, em deia que estava sol, que anéssim a dinar», explica. Al cap de poc temps, Sánchez Pacheco li va començar a demanar diners. «M’explicava que els necessitava i que no tenia ningú». La Santiaga va accedir a ajudar-lo. Li va treure 30.000 euros. Encara li deu 12.000 euros. Les estratègies següents de Sánchez Pacheco per quedar-se amb diners aliens serien molt més elaborades, però amb aquests estratagemes va aconseguir liquiditat. A aquella època pertany la imatge de l’estafador darrere d’un Pedro Sánchez somrient perquè acaba de recuperar la direcció del partit. Va deixar el partit poc temps després, sota acusacions d’estafa a altres militants com la Santiaga.

Aquesta foto al costat del futur president Sánchez, l’estafador la utilitzaria per donar una altra capa de vernís al personatge que encarnava: fingia ser fill d’una família de tonyinaires adinerada d’Andalusia, doctorat en Medicina i amic personal del líder socialista, que meditava convertir-lo en Ministre de Sanitat. Això deia.

La botiga de gimnàs

El 2016, a través d’un anunci de contactes, Sánchez Pacheco va conèixer el Ramón (nom fals), un home d’uns trenta anys nouvingut a Espanya a qui va seduir i va convertir en la seva parella. «Em va dir que només podria venir a viure amb mi si muntàvem un negoci a mitges», diu. Sánchez Pacheco va proposar llogar un local a la plaça de Chueca i obrir-hi una franquícia d’una coneguda cadena de botigues de productes per a usuaris de gimnasos. «Em va convèncer perquè demanés al meu nom quatre crèdits –60.000 euros en total– i perquè firmés el lloguer i el contracte amb la franquícia», afirma el Ramón. «Em feia sentir que jo no valia per fer aquests tràmits, em va deixar sense autoestima. Confiava a cegues en ell». Sánchez Pacheco es va quedar amb els diners i al Ramón li va deixar el deute i les denúncies del propietari del local i de la franquícia. «Ell sabia que estava sol, que no tenia ningú, i no li va importar», diu. Assegura que el pitjor va ser el mal psicològic que li va causar. «He estat un any tancat a casa, amb agorafòbia, pensant treure’m la vida».

La cafeteria

L’Antonio (nom fals) li va traspassar a Sánchez Pacheco el negoci d’una cafeteria ubicada al cèntric barri de Malasaña de Madrid. L’estafador el va comprar presentant xecs que no tenien fons. Quan l’Antonio es va adonar de l’engany, Sánchez Pacheco ja havia pres possessió de la cafeteria. «Va deixar de pagar els empleats i els proveïdors, en un mes va enfonsar el negoci», afirma l’Antonio, que va aconseguir recuperar el control del bar transcorregudes poques setmanes però no el va poder reflotar perquè, dies després, el local va ser ocupat il·legalment per inquilins presumptament col·locats pel mateix Sánchez Pacheco. Aquest últim moviment va acabar enfonsant definitivament la cafeteria i costant a l’Antonio més de 180.000 euros. Aquesta víctima ha creat una plataforma d’afectats. Actualment viu a l’estranger però prefereix, com el seu exnòvio, mantenir-se en l’anonimat.

 

Frau immobiliari

Notícies relacionades

Cau una xarxa criminal amb empresaris i tres policies corruptes a Tenerife

El matrimoni empresonat per tancar quatre anys els seus fills comprava per internet moltes medicines contra el TDA

 L’Eliana té una petita immobiliària al barri de Poble Sec de Barcelona. Sánchez Pacheco va llogar un dels pisos que oferia. Per entabanar-la, va utilitzar una estratègia amb què ja havia llogat de forma fraudulenta pisos anteriorment, segons expliquen altres víctimes i confirmen fonts policials consultades. L’estafador va presentar la documentació requerida per l’Eliana per al contracte de lloguer però va entregar un resguard bancari que mostrava una transferència que ja havia anul·lat. Quan l’Eliana se’n va adonar, Sánchez Pacheco havia pres possessió del pis i per fer-lo fora necessitava una ordre judicial. L’objectiu no era procurar-se un lloc per viure, era sotsarrendar el pis a terceres persones. Així ho havia fet en el passat a Madrid, on, segons les fonts consultades, havia arribat a allotjar famílies d’immigrants que desconeixien que estaven ocupant il·legalment la vivenda i que van ser els qui van acabar sent desnonats.

El ‘coworking’ mèdic

La investigació dels Mossos que ha pogut ficar Sánchez Pacheco preventivament a la presó ha pogut comprovar que a Barcelona portava a terme una altra modalitat d’estafes: muntava, o deia que muntava, ‘coworkings’ mèdics. «Era una triple estafa», diuen fonts policials, en què posava en pràctica tot l’après en els desfalcs anteriors: enredava els amos dels locals amb transferències falses, les empreses informàtiques perquè no pagava els ordinadors i a més els revenia, i els metges de veritat, a qui llogava consultes en els suposats gabinets. «Si no l’haguéssim arrestat, hauria continuat estafant», diuen els Mossos. Les víctimes que l’han conegut saben que això és veritat.