Cas Laura Luelmo | Montoya, presó permanent més 17 anys per violació amb agreujant de gènere

L’assassí de Laura Luelmo haurà de complir un mínim de 25 anys de presó fins que se li pugui revisar la condemna a presó permanent que acaba d’imposar-li l’Audiència de Huelva, si bé serà altament improbable que torni a trepitjar el carrer diversos anys més, ja que, en cas que se li suspengués aquesta pena, començaria a complir els 17 anys i mig de presó pels delictes de detenció il·legal i d’agressió sexual amb l’agreujant de gènere.

En aquest punt, l’Audiència considera que «és clar que la detenció il·legal de la víctima va constituir un mitjà per a la posterior agressió sexual», de manera que «ens trobem davant un concurs medial o instrumental, en el qual el tancament» de la jove professora a la casa de l’encausat «va ser el mitjà utilitzat per poder realitzar seguidament l’agressió, i no té sentit ni finalitat sense ell».

Contra la revisió de la presó permanent, Montoya, que és el 29è condemnat a aquest tipus de pena màxima de reclusió a tot el país, té en contra seu que es trobava en llibertat condicional per la condemna pendent de complir per altres delictes quan va matar la jove de Zamora de 26 anys.

L’assassí va raptar Luelmo el 12 de desembre del 2018 per violar-la després de colpejar-la brutalment al seu domicili de la localitat de Huelva d’El Campillo, on la professora acabava d’instal·lar-se tres dies abans davant la casa de qui acabaria amb la seva vida a cops.

Acarnissament i reincidència

Acarnissament i reincidènciaLa sentència de l’Audiència de Huelva, que contempla l’agreujant d’acarnissament i de reincidència (per l’assassinat d’una àvia el 31 de desembre de 1997) per a la condemna per assassinat, posa data a la mort de la jove gairebé un dia després de ser abandonada al paratge de «Las Mimbreras», en una zona de difícil accés, un forat en el qual va ocultar el cos, entre estepes de més d’un metre d’altura, segons la descripció de la Guàrdia Civil.

Laura va morir el 13 de desembre cap a les 20.15 hores, quan la seva família havia acudit ja a la Comissaria de Zamora per denunciar la desaparició. L’assassí de la professora de Zamora, que ara té 53 anys d’edat, no abandonarà el presidi, com a mínim, fins complerts els 80 anys d’edat, una vegada que la condemna sigui ferma, ja que pot recórrer-se davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia  i, posteriorment, davant el Suprem.

El magistrat que va presidir el judici amb jurat, Florentino Ruiz Yamuza, li ha imposat 20 anys de llibertat vigilada una vegada que compleixi les penes de reclusió. L’Audiència basa la seva sentència en el veredicte de culpabilitat del jurat en els agreujants que es consideren després del veredicte de culpabilitat emès per un jurat popular, que va donar per bones totes les circumstàncies agreujants que endureixen la condemna.

El magistrat fixa, d’altra banda, la responsabilitat civil en una indemnització de 400.000 euros als pares i germans de la víctima que Montoya ha de pagar.

Extrema violència per aconseguir submissió, cosificar i dominar

L’extrema violència que Bernardo Montoya va exercir sobre Laura Luelmo, a la que va deixar «molt debilitada» abans de l’agressió sexual i amb ferides d’extrema gravetat abans d’abandonar-la al camp conformen l’agreujant de gènere que el jurat popular va contemplar en el seu veredicte de culpabilitat de l’imputat i que va aplicar el president de l’Audiència de Huelva, Florentino Ruiz Yamuza, en una sentència en la qual s’especifica que «Bernardo Montoya va sotmetre a patiments innecessaris i un sofriment més intens que es requeria per causar-li la mort». De manera que, l’assassí «a l’agredir sexualment» la jove de Zamora «va utilitzar la violència per aconseguir la submissió total», puntualitza el magistrat per afegir que el criminal va actuar «incorrent en una conducta particularment degradant per a la dona, de cosificació i dominació, que es correspon amb el seu propi concepte dels rols de gènere».

Aquesta argumentació justifica l’aplicació de la circumstància agreujant de gènere que s’aplica a l’hora d’establir la pena de presó per l’agressió sexual que va cometre. El delicte de detenció il·legal es considera «en concurs ideal» amb el de la violació perquè Montoya decideix privar de llibertat la seva jove veïna amb la finalitat de poder agredir-la sexualment «per la forta atracció física que sentia cap a ella» segons va comentar a la Guàrdia Civil i recull la resolució de l’Audiència de Huelva.

La carta a una germana en què confessa el crim

Notícies relacionades

Dos detinguts per robar més de 2.500 euros en peces de roba de botigues del passeig de Gràcia

Trist comiat d’amics i familiars als escaladors morts a Montserrat: "Guanya la sort d’haver-vos conegut"

A l’autoconfessió inicial de l’assassinat de Laura Luelmo que Bernardo Montoya fa davant la Guàrdia Civil i la titular del Jutjat de Valverde del Camino que va investigar el crim i que no es va poder gravar per una fallada tècnica, se suma la realitzada en la carta que l’imputat va remetre a la seva germana quan estava en presó preventiva, si bé «no és un relat complet», recull la sentència, ja que omet l’agressió sexual i l’ús d’«un instrument contundent» per colpejar la jove fins a causar-li les greus lesions al cap que li van produir la mort. En la mateixa missiva, li explica a la germana la seva intenció d’imputar el crim a una altra persona, com va fer amb la seva exnòvia.

Unes altres proves que va ser ell que va matar Laura Luelmo són les restes biològiques d’ella trobades «a pràcticament tot el domicili de Montoya», així com de l’ADN de l’assassí en peces de la víctima i en el seu cos, segons els fets provats que donen per certs el veredicte del jurat. Els informes dels metges forenses confirmen, en contra de la versió de l’assassí de la jove, que no tenia cap disfunció erèctil, és a dir, que no era impotent com es va declarar ell mateix durant la instrucció del cas i en el judici.