Els explotadors sexuals de cent nens s’enfronten a mil anys de presó

Jean-Luc Aschbacher i Christian Arson s’han convertit en dos avis. Estan més prims i ofereixen aquests dies a la sala de l’Audiència de Tarragona un aspecte incompatible amb els pecats que els han portat finalment fins aquí. Són els responsables de la xarxa més gran d’explotació sexual infantil que s’ha desarticulat a Espanya fins ara. La fiscal Ana Farrero demana per a ells, en la seva qualificació inicial, més de mil anys de presó. 

Amos de la productora Aschom SL, Aschbacher i Arson van filmar a Catalunya –entre el 2001 i el 2015– milers de pel·lícules de pornografia infantil que van consumir un total de 593 clients: 43 espanyols i 550 estrangers. A través d’una web de pagament, Aschbacher i Arson compartien el material que havien produït captant nens de famílies desestructurades o en situació de desemparament –almenys set d’ells estaven sota la tutela de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència)–. Desinhibien els menors amb alcohol i vídeos eròtics per a heterosexuals. Després n’abusaven i ho gravaven. Des de dilluns se’ls jutja a Tarragona per aquests fets. Cada dia arriben a la sala conduïts pels Mossos d’Esquadra des de la presó de Mas d’Enric. Creuen l’Audiència emmanillats i després s’asseuen per seguir un judici que se celebra a porta tancada per protegir la intimitat de les víctimes. Alguns gràfics, com l’ACN, van poder entrar dimarts passat per prendre imatges abans que arrenqués la sessió. Aschbacher i Arson es van girar per ocultar la seva cara.

No totes les gravacions per les quals ara hauran de respondre aquests dos ciutadans francesos es van rodar a l’estudi d’Aschom S. L., que originalment va estar al carrer de Tapioles de Barcelona i el 2011 va pujar en una casa de Tortosa, fins al 2015. Aschbacher i Arson també viatjaven pel món amb la càmera de vídeo sota el braç, buscant criatures tan vulnerables que no poguessin negar-se a les seves peticions. A les seves cintes apareixen abusos que pateixen nens de suburbis de Sri-Lanka, Tailàndia, Laos, Cambodja, Tunísia, Singapur, Bali, Java, Turquia, República Txeca, Kenya i França. Els agents del Grup 3 de la Unitat Central de Delictes Informàtics dels Mossos van haver de revisar els més de tres milions d’imatges que van acumular per mirar d’identificar totes les víctimes possibles, un descens als inferns que van fer en companyia de Farrero, delegada de Criminalitat Informàtica de la Fiscalia de Tarragona, i de la mà d’Ester Cabanes, l’actual directora de la DGAIA i la mateixa que el 2015, estant llavors a càrrec dels serveis territorials de la demarcació de Terres de l’Ebre, va demanar a la policia que truqués a la porta d’Aschom SL. Aquell descens als inferns va permetre identificar 103 víctimes.

La resta de la màfia

Notícies relacionades

Segon crim en 24 hores per arma blanca a Catalunya: detingut un menor al Raval per matar un home amb un ganivet

Detingut a Arenys de Mar per violar i intentar assassinar una dona que va conèixer per una aplicació de cites

Aschbacher i Arson són els caps d’una xarxa que completaven Youness a Naciri, José Cardona, Fernando Aguilera (exagent de l’Ertzaintza), Martín R. Chanzá i Miguel Avilés. Youness va ser víctima abans que victimari: apareix en les primeres gravacions que va portar a terme la productora. Era espavilat i li van proposar que es quedés. Es va convertir en un ham per atraure més nois tan vulnerables com ho era ell. Cardona i Aguilera col·laboraven amb les seves pròpies cintes rodades en una casa blava ubicada al barri del Cabanyal de València. Avilés, des de Granada, operava de la mateixa manera. Chanzá, veí de Cubelles, aportava gravacions de càmera oculta a una màfia que va ser plenament operativa gairebé quinze anys. Cardona, Aguilera, Avilés i Chanzá van ser jutjats el novembre del 2019 i condemnats a 132 anys, 59 anys, 43 anys i 20 anys de presó, respectivament. Aschbacher i Arson no han sigut jutjats fins ara perquè van fugir juntament amb Youness després de participar en les primeres sessions de la vista oral. Tots dos van ser capturats any i mig després en un operatiu de la policia francesa a Six-Fous Les Plages, un municipi de la Provença. Youness segueix en parador desconegut.

La seva fuga ha obligat a celebrar un altre judici tan dur com ho va ser el del 2019. Sobretot per a les víctimes, que potser hagin de tornar. Aquest segon procés, que s’allargarà fins a principis del desembre, ha arrencat amb la declaració d’Aschbacher. Arson, en canvi, ha demanat ser interrogat al final. Aschbacher, durant el seu torn de paraula, va assajar una cosa semblant a una confessió que, segons les fonts jurídiques consultades, va acabar convertint-se en una altra cosa quan va arribar a qüestionar la resistència real que oposaven uns menors que humiliava perquè no tenien res. Ni tan sols família.