«El director de l’escola va abusar de mi quan tenia 14 anys»

«El que aquest home em va fer no se m’ha oblidat mai. Vull que se l’assenyali pel carrer. Vull que els meus companys d’EGB ho sàpiguen, perquè pot ser que hi hagi més casos com el meu», proclama convençut. 

«Ell havia sigut el meu professor d’Història i també era el director del centre», explica l’Álex. Es refereix a Lluís G.M., el religiós exdirector de l’escola Josefa Puig Coca, d’Esplugues de Llobregat, una escola pública ara reconvertida en un centre municipal.

«L’últim curs de vuitè d’EGB va entaular amistat amb la meva família, per això no va ser estrany que em convidés a visitar una casa de colònies a Sant Quirze de Besora, que havia comprat o llogat», continua. «Ningú va sospitar res, al contrari, si el director del col·le t’escollia, et senties especial», admet.

Estiu del 89

L’Álex no en recorda la data exacta –«va ser durant l’estiu del 89»–, però sí que ha retingut en quin cotxe va venir a buscar-lo Lluís G.M.: «Un Peugeot». Tampoc oblida el que va passar: «Pràcticament ni em va ensenyar la casa; em va portar a una habitació i em va dir: ‘Ajeu-te al llit i ens relaxem una estona’. Llavors em vaig espantar», admet l’Álex. 

Aquell jove de 14 anys va començar a preguntar-se què li passaria. El cap li anava a mil: a finals dels 80 no hi havia mòbils per demanar auxili, i era impossible tornar a Sant Boi des de Sant Quirze de Besora sense el cotxe, reconeix.

«Em va treure els pantalons i recordo pensar que els meus pares sabien que jo estava amb ell, però després em vaig adonar que aquest home estava abusant de mi havent demanat permís a la meva mare per portar-me a aquesta casa tot just feia unes hores. Li era igual, actuava amb total impunitat», exclama l’Álex. 

L’Álex descriu com el director li va demanar que li fes una fel·lació: «M’hi vaig negar, però llavors va intentar fer-me el mateix a mi, fins que li vaig apartar el cap. Em vaig vestir i li vaig demanar que em portés a casa».

Aquell dia va ser l’única i l’última vegada. «Em va portar a casa meva i en el moment que vaig sortir del cotxe vaig saber que mai en diria una paraula. Els meus pares hi tenien molta confiança, però ell ja no va tenir més accés a mi. Trucava al telèfon de casa i mai responia», continua. 

El principal motiu pel qual va decidir callar va ser per por de no ser comprès. «Si ho arribo a explicar i els meus pares no s’ho creuen m’hauria enfonsat». «A més, tampoc tenia noció que allò havia sigut un delicte; ell no va ser agressiu amb mi. No sabia que amb això hagués pogut anar a la policia», conclou.

¿Per què ara?

Els fets que descriu l’Álex van succeir suposadament fa 32 anys, ¿per què parla ara?. El fotògraf admet que s’hauria emportat aquest «secret» a la tomba –de fet insisteix que ha viscut la seva vida sense cap trauma»–. Però alguna cosa el va fer canviar d’opinió. Un detall que el va fer trontollar tot: fa uns dies Lluís G.M. es va posar en contacte amb ell a través de Facebook. «Álex, soc el Lluís ‘el dire’, ¿què és de la teva vida? ¿Quants fills tens?», li va escriure. 

La conversa, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, va seguir pel xat de WhatsApp i va començar de manera relativament cordial. «Vaig creure que em volia demanar perdó», diu l’Álex, justificant l’aparent concòrdia inicial. En el xat, l’exdirector li pregunta per la seva vida i també s’interessa pels seus fills i pels nens d’altres antics companys de classe. «La Montse té una filla de 17 o 18 anys, no? ¿I saps alguna cosa del Roderic, que la seva mare estava molt bona? ¿Ell és solter?», el va interrogant. 

«Tinc un record inesborrable de tu. Demà vaig a fer un circuit termal al balneari Vichy Catalán, això et convindria per relaxar-te. Acabo de cobrar una paga extra i vull celebrar-ho amb una trobada amb tu. Jo et convido», li proposa Lluís G.M., en diversos moments de la conversa al cap d’uns dies. 

Fins que, finalment, l’Álex explota durant la matinada del 30 de juny: «Ets un fill de la gran puta. Un pederasta de merda que no m’ha demanat perdó en 30 anys». La diatriba d’insults dura gairebé tres hores. «¿Et sona la casa de Sant Quirze? ¡I tens la poca vergonya de dir que no saps de què et parlo, pedòfil de merda!».

«El que em va fer esclatar va ser la sensació que s’estava burlant de mi, com si els fets d’aquell estiu no existissin», es defensa el fotògraf, que ha posat una denúncia contra Lluís G.M. a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Sant Boi de Llobregat.

Desagradable sorpresa

Però la cosa no va quedar aquí. Preparant tota la documentació per a la policia, l’Álex explica que se li va acudir «introduir el nom complet del seu agressor a internet». I la seva sorpresa va ser majúscula. «Vaig trobar un reportatge d’EL PERIÓDICO, de fa dos anys, en què s’informa d’un judici contra l’amo d’un cine del Maresme que va abusar dels menors que contractava. ¡I m’adono que són la mateixa persona!», exclama.

El 2 d’octubre del 2019, l’Audiència de Barcelona va condemnar a 23 anys i vuit mesos de presó Lluís G.M. per haver prostituït i abusat sexualment d’alguns menors entre el 2007 i el 2011, als quals es va aproximar amb l’excusa de contractar-los per repartir publicitat per a un cine del Masnou, que regentava des de 1997.

En la seva sentència, la secció sisena de l’Audiència Provincial va considerar l’empresari, de 74 anys llavors, culpable de tres delictes d’abús sexual, dos dels quals continuats, i dos més de prostitució i corrupció de menors i el va obligar a indemnitzar amb 46.500 euros les víctimes, d’edats compreses entre els 13 i 17 anys quan van succeir els fets. «Llavors vaig recordar que a classe sempre vacil·lava de ser un gran empresari del cine», comenta l’Álex. «També els abusos a què va sotmetre aquests nens s’assemblaven molt al meu. A mi també em va proposar pagar a una prostituta», recorda.

Notícies relacionades

Judici a l'amo de diversos cines del Maresme que va abusar dels menors que contractava

L'amo de diversos cines del Maresme acusat d'abusos a menors al·lega «llacunes de memòria»

En una entrevista del 2016, al butlletí mensual ‘Gent del Masnou’, es descriu Lluís G.M. com «un cineasta vingut de la fe, a través de les portes de l’Església». En aquest article explica que, després d’estudiar Teologia, es va dedicar a la docència a l’escola Garbí d’Esplugues i al Pere Vergés de Badalona, abans d’arribar a ser director del Josefa Puig Coca, però que «mai va deixar de ser cineasta». «El meu salari de mestre em va donar el suport econòmic per superar les dificultats empresarials del cine», revelava l’exdirector. 

Segons fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la sentència contra Lluís G.M. no és ferma i el condemnat l’ha recorregut al Suprem. I la denúncia de l’Álex incumbeix a fets ja prescrits que no podran jutjar-se. Però ho té clar: «Seguiré endavant». «Vull que tothom sàpiga el que va fer aquest home i que no pugui tornar a acostar-se a un nen mai més», conclou.