El final del toc de queda

Policies més comunicatius després de la pandèmia

  • El màxim responsable de la Guàrdia Urbana creu que la crisi sanitària ha reforçat la percepció dels policies com a servidors

  • L’intendent major Pedro Velázquez, a les portes de la desescalada, remarca que el model policial que imposava el respecte intimidant «ha caducat»

Policies més comunicatius després de la pandèmia
3
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«La pandèmia per als policies s’ha convertit en una recerca de l’equilibri entre fer valer la seva autoritat i fer pedagogia». L’intendent major de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB), Pedro Velázquez, fa la vista enrere a EL PERIÓDICO i reflexiona sobre el que ha sigut un any de convivència amb el coronavirus. També mira cap al futur més immediat i es planteja com respondrà la ciutat quan comenci la desescalada, creixi la vacunació i, a fi de l’encanteri del toc de queda, les hores nocturnes tornin a ser de tots. La conclusió és clara: «Per al treball dels policies la comunicació ha sigut fonamental i seguirà sent-ho».

La crisi sanitària ha requerit un esforç d’adaptació constant als agents. El confinament més sever del principi, l’efímer intent de tornada a la normalitat que va fracassar durant l’estiu passat i el llarg i segon estat d’alarma decretat a finals de 2020 han obligat els cossos policials a canviar torns, redimensionar dispositius, repensar actuacions i fins i tot modificar mentalitats. Cada fase diferent ha requerit noves restriccions que dissenyaven les autoritats sanitàries però que havien de fer complir a ciutadans cada vegada més cansats. «És clar que s’han posat moltes denúncies, però s’han donat molts més avisos conscients que la situació requeria empatia per part de la Guàrdia Urbana», avisa Velázquez, màxim responsable del cos municipal.

Més problemes de convivència

Amb el descens de la mobilitat provocat per les limitacions de mobilitat s’han desplomat, en comparació amb anys anteriors, les xifres d’accidentalitat a Barcelona, una de les principals preocupacions de la Urbana. En sentit contrari, la crispació ha augmentat i els problemes de convivència s’han disparat. Conflictes entre veïns obligats a viure de manera més estreta, gairebé asfixiant, durant els mesos de tancada més intensa, fins i tot entre convivents. No totes les famílies tenien els mateixos metres quadrats per passar les hores ni sentien la mateixa angoixa amb l’avenç dels contagis ni la mateixa inquietud davant l’horitzó de crisi econòmica. Cada llar, un món. «Ha sigut una crisi sanitària sense precedents que ha enfrontat ciutadans i policies a noves pors. La conversa entre tots dos, la gestió dels temors de cada un –també dels mateixos agents exposats al contagi–, ha sigut molt important. El coronavirus ha suposat un gran aprenentatge que ha deixat clar que hem de continuar treballant en la comunicació».

Notícies relacionades

L’expressió més repressiva de la Guàrdia Urbana que es va viure durant el franquisme queda molt lluny. Però l’evolució del perfil dels agents, 40 anys després, ha «de seguir». «El model policial que imposava l’ordre a partir de la intimidació ha caducat», sentencia Velázquez. «Això ho han d’entendre tots els policies, que no han de defugir l’autocrítica, però també els ciutadans», remarca. «Aquest any ens ha fet viure moments en els quals ens ho jugàvem tot i el diàleg ha sigut imprescindible. La formació ha d’intentar potenciar les capacitats relacionals, d’intel·ligència emocional, de connexió amb la gent. Apel·lar a l’autoritat no ho resol tot». Per Velázquez, la pandèmia ha reforçat molt la percepció social dels policies com una figura que està «al servei del ciutadà». Avancem en aquest sentit, cap a un model de servei absolut, això significa que cal aplicar la llei i que denunciar forma part del nostre treball», raona.

 Ciutat amb ganes de viure

 L’intendent major percep una ciutat amb moltes ganes de viure, després de tants mesos de reclusió. Si es compleixen els pronòstics, la desescalada coincidirà, a més, amb l’arribada del bon temps. Els dos factors auguren un escenari nocturn reobert després del final del toc de queda que està previst –si no sorgeix una resolució diferent per part de la Generalitat– per a la segona setmana de maig, que requerirà un gran esforç de control per als policies, tant de la Guàrdia Urbana com dels Mossos d’Esquadra, i de comprensió per part dels ciutadans. «Necessitarem la seva col·laboració», insisteix Velázquez, remarcant que durant els primers mesos, sense un percentatge de la població vacunada, serà necessari mantenir un «grau de control» –mascaretes, aglomeracions...– difícil de conjugar amb la necessitat de festa que expressen sobretot els més joves.