Amine, el sensesostre mort a la Ciutadella, per fi torna a Casablanca

Nisrine, que té 29 anys i estudia estètica a Itàlia, va ser l’escollida per la família d’Amine per viatjar a Barcelona, resoldre els problemes d’identificació del seu cadàver i iniciar els tràmits per a la repatriació. Va aterrar a la ciutat catalana el 17 de gener i aspirava a solucionar-ho tot en dos o tres dies. Però la burocràcia va atrapar Nisrine en uns llimbs de tres setmanes que ha passat enganxada al telèfon a casa de Maryem, una veïna marroquina de Trinitat Vella que li va dir que podria quedar-s’hi el temps que calgués.

Mal identificat

Tal com va revelar EL PERIÓDICO, el primer i greu problema va ser que el cos d’Amine va ser confós amb el del seu germà Mohcine. Aclarir-ho va ser difícil. Nisrine ho va aconseguir –acompanyada de la Fundació Arrels– a l’obtenir permís judicial per reconèixer visualment el cadàver del seu cosí, una pràctica poc habitual per la seva duresa però que va suposar el primer pas per tornar a reconèixer el cos. Després del tràmit, la jutge va ordenar als Mossos d’Esquadra que repetissin les proves d’identificació.

Abans de morir de fred en una cantonada de la Ciutadella, Amine havia utilitzat a Barcelona una fotocòpia del passaport del seu germà Mohcine. Una maniobra que va provocar l’error d’identificació policial. El seu cos va acabar catalogat al dipòsit de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya sota el nom de Mohcine. Els Mossos, després de l’avís de Nisrine, van contrastar les empremtes dactilars d’Amine amb les que constaven de les autoritats marroquines. El procés es va allargar una setmana, però Nisrine va rebre, després d’aquesta espera, la confirmació oficial que Amine ja era Amine per a la justícia espanyola. Una notícia que significava que ja podia començar els tràmits de repatriació. Després de l’alegria, va arribar el revés. Hores després d’activar la sol·licitud, Nisrine va esbrinar que ja era massa tard: Amine havia de ser enterrat a Espanya, possiblement en un nínxol sense contacte amb la terra. Una notícia devastadora per a les seves creences i per a la seva família, que no podria veure’l abans de la sepultura.

L’embalsament

L’embalsamentRepatriar un cos és una acció diplomàtica que ha de promoure el govern del país on ha de retornar el mort. La llei espanyola explicita que perquè un cadàver abandoni el territori aquest ha de ser embalsamat. No obstant, l’embalsamament no pot efectuar-se si s’han superat les 96 hores des de la seva mort. En el cas d’Amine aquest temps s’havia excedit folgadament perquè el seu cos no va ser identificat correctament en primera instància. I fins que va ser possible reparar l’error, el consolat del Marroc a Barcelona no va sol·licitar la seva repatriació.

Fatima Zohra, advocada del consolat, va mirar d’esquivar un segon mur que ja semblava insalvable presentant diversos informes mèdics en què professionals sanitaris certificaven que el cadàver d’Amine es trobava preservat en bones condicions i que encara resultava viable procedir al seu embalsamament. Va funcionar. El dijous 4 de febrer, l’oficina de Sanitat Exterior va aprovar-ne el trasllat. «Crec que és una de les primeres vegades que s’aconsegueix embalsamar i repatriar un cos tant temps després», remarca Fatima, que demana que es revisi el reglament perquè actualment hi ha mètodes de conservació dels cossos que permeten començar l’embalsamament amb garanties sanitàries superada la franja màxima de les 96 hores, com demostra el cas d’Amine.

L’aterratge a Casablanca

Notícies relacionades

Dos detinguts per robar més de 2.500 euros en peces de roba de botigues del passeig de Gràcia

Trist comiat d’amics i familiars als escaladors morts a Montserrat: "Guanya la sort d’haver-vos conegut"

L’aterratge a CasablancaDiversos periodistes marroquins esperaven ahir a la nit a l’aeroport de Casablanca l’arribada de Nisrine. L’angoixa de la família d’Amine, la d’uns pares que han perdut un fill mort al carrer de Barcelona, un relat oposat al que s’expliquen els migrants a les xarxes socials, ha commocionat la societat marroquina. També als ciutadans marroquins arrelats a Catalunya, que, commoguts per la desgràcia d’aquests dos compatriotes que dormien al ras, van buscar una solució temporal per allotjar els que es trobessin en una situació similar en una nau de Canovelles (Vallès Oriental) fins que passés el fred.

Aquest dimarts està prevista una cerimònia de comiat en una mesquita de Khourigba. Després, les seves restes seran sepultades sota terra, en un cementiri que és a prop d’on viuen els pares del difunt. Arrencarà així un duel allargat gairebé un mes i que es desbordarà quan la mare, com explica Nisrine, vegi la cara del seu fill, que va morir sense llar i sense identitat en un racó de la Ciutadella.