El cas de l’Amine

Sense llar i sense identitat: el mort de la Ciutadella va ser identificat amb el nom del seu germà

  • El jove de 27 anys, que va morir el passat 11 de gener durant l’onada de fred, utilitzava a Espanya una fotocòpia del passaport del familiar

  • Una cosina ha viatjat a Barcelona per reconèixer el cos i començar una repatriació vital per al dol de la família

Sense llar i sense identitat: el mort de la Ciutadella va ser identificat amb el nom del seu germà
Es llegeix en minuts

Amine Faqhi (1993) va arribar a Espanya fa uns tres mesos procedent d’Itàlia utilitzant una fotocòpia del passaport del seu germà, Mohcine Faqhi (1988). Els Mossos d’Esquadra van identificar l’Amine fa poques setmanes, li van prendre les empremtes dactilars i ell, atesa la seva situació irregular, va entregar la fotocòpia del passaport del seu germà i va dir ser Mohcine. La policia catalana va obrir una fitxa policial amb aquesta informació. El passat 11 de gener, l’Amine va morir durant l’onada de fred. Es va apagar al racó del parc de la Ciutadella en el qual vivia i dormia des de feia més d’un mes. Els Mossos van prendre les seves empremtes dactilars post mortem i aquestes van conduir a la fitxa policial en la qual constava amb el nom de Mohcine. El seu cadàver va ser oficialment identificat com Mohcine Faqhi, de 32 anys d’edat. Sota aquest nom va obrir la causa el jutjat d’instrucció número 14 de Barcelona, se li va practicar l’autòpsia a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya i es va informar el consolat del Marroc de la mort d’un dels seus súbdits.

Els amics amb qui l’Amine va passar els seus últims dies de vida a Barcelona a la Ciutadella, paral·lelament als tràmits oficials, van contactar amb els seus pares, residents a Khourigba (centre del Marroc), per notificar-los que el seu fill Amine havia mort. Van enviar així mateix a la família la notícia que EL PERIÓDICO va escriure sobre la defunció. Feia més de quatre anys que els seus pares no veien el seu fill. Conèixer que havia mort al carrer, en un parc de la capital catalana, va ser devastador.

La família de l’Amine va començar a fer-se la idea sense el cos i sense tenir notificació oficial de les autoritats marroquines o espanyoles de la defunció. Amb, l’avís dels amics d’aquest i la notícia, sumats al fet que es trobava a Barcelona i que ja no responia al telèfon, n’hi va haver prou per acceptar l’inacceptable. Dijous –o divendres– les autoritats marroquines van contactar finalment amb la família. Van comunicar-los que el seu fill Mohcine havia mort. L’embolic era majúscul perquè el Mohcine viu a Khourigba, a prop de Casablanca, i mai ha viatjat a Espanya. La família es va recompondre i va intentar aclarir que qui era a Barcelona era l’Amine.

Part de la família de l’Amine resideix a Itàlia. Els parents italians van contactar amb aquest diari a finals de la setmana passada per demanar ajuda, resoldre el suposat error de la identificació i procedir a la repatriació del cos a fi d’enterrar-lo al Marroc. Aquest diari va traslladar la petició a l’Ajuntament de Barcelona i al consolat del Marroc. També a la Fundació Arrels. Una cosina de l’Amine, Nisrine, anava a viatjar a Barcelona des de Milà i necessitava acompanyament perquè ni tan sols sabia a quina porta trucar.

El viatge d’Ishrine

Diumenge a la nit la Nisrine, després de la preceptiva PCR, va aterrar a Barcelona. Aquest dilluns, assessorada per Beatriz Fernández, advocada d’Arrels, la Nisrine ha entregat al jutjat documentació dels dos germans per aclarir el malentès. La jutge ha avisat els Mossos. Una patrulla ha recollit la Nisrine a la Ciutat de la Justícia i l’ha traslladat a la comissaria de Ciutat Vella. Allà ha prestat declaració, ha identificat Amine com la persona que apareix en la fotografia de la fitxa policial i ha explicat per què el seu cosí utilitzava el passaport del Mochine.

L’Amine va deixar el seu Marroc natal fa 4 o 5 anys a la recerca d’una feina que no trobava a Khourigba. Possiblement va arribar a Itàlia a través de Líbia i allà es va reunir amb els seus parents italians. Com a migrant il·legal, no va poder adaptar-se. Va començar una espiral autodestructiva d’addiccions i les autoritats italianes van acabar retenint el seu passaport marroquí. Fa uns dos o tres mesos, un amic li va explicar que a Barcelona hi havia més opcions. Va ser llavors quan l’Amine li va demanar al seu germà una fotocòpia del seu passaport per viatjar a Espanya. «Crec que l’amic de Barcelona es va desentendre d’ell a l’arribar», explica la seva cosina. Sense papers, sense parlar l’idioma, identificat policialment pels Mossos com el Mohcine, assetjat per les restriccions de la pandèmia i enganxat a l’alcohol i als comprimits de Rivotril, «cada vegada que intentava tornar a Itàlia, fracassava». Arrupit entre les plantes de la Ciutadella, gairebé sense alimentar-se, va sucumbir al pas del temporal Filomena. «Era un ragazzo bravissimo», ho recorda la seva cosina.

La repatriació

La Nisrine, després de declarar a la comissaria, ha acudit a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, que aquest dilluns ha confirmat que tant l’Amine com el Mohamed, l’altre sensesostre mort a la Barceloneta l’11 de gener, van patir hipotèrmia. La Nisrine ha identificat visualment el cadàver de l’Amine, ha firmat un document que ho acredita i ha sortit de l’edifici judicial. Després ha informat els seus oncles que havia vist el seu fill sense vida, que era allà. I s’ha posat a plorar.

Et pot interesar

El jutjat ha ordenat als Mossos contrastar les empremtes dactilars del cadàver amb les que consten de l’Amine a les autoritats marroquines. Si aquest últim tràmit confirma oficialment el reconeixement visual de la Nisrine, s’iniciarà la repatriació de les restes mortals del jove de 27 anys sense llar, i sense nom, mort al parc de Barcelona. De profundes creences musulmanes, enterrar el seu fill a prop de casa és de vital importància per als pares, urgent per començar un dol ple de fronteres burocràtiques com les que van atrapar l’Amine.