VIOLÈNCIA MASCLISTA

El jove que va violar i matar la seva amiga, a un pas de la presó permanent

El jurat popular el considera culpable d'assassinat, agressió sexual i profanació i serà l'Audiència de València qui dictaminarà la pena

Seria la 16a condemna permanent revisable des que es va introduir, fa cinc anys, al Codi Penal

zentauroepp54109016 valencia 14 7 2020 sociedad  juicio vanessa  concentraci n e200723151749

zentauroepp54109016 valencia 14 7 2020 sociedad juicio vanessa concentraci n e200723151749 / A Miguel Lorenzo

2
Es llegeix en minuts
Nacho Herrero

Rubén va dir que va abraçar «amb força» el coll de la seva amiga Vanessa Ferrer «per tranquil·litzar-la» i que «potser» es va excedir però que la seva mort va ser un malaurat accident, però el jurat popular no ha cregut la seva versió i sí que ha entès, com defensaven la Fiscalia i l’acusació particular, que el jove, que llavors tenia 21 anys, va enganyar l’adolescent perquè anés a casa seva, li va pegar, la va violar, la va matar i després va llançar el seu cadàver a un barranc de la localitat de Xella (València) perquè no el trobessin. 

Per això, després de 24 hores de deliberació, els nou membres el consideren, per unanimitat, culpable d’assassinat, agressió sexual i profanació, un veredicte que deixa el camí lliure perquè l’Audiència el condemni a presó permanent revisable, tal com demanaven el ministeri fiscal i l’acusació particular, entre altres coses perquè la menor tenia 15 anys i era, per tant, especialment vulnerable. 

El crim

El cas es remunta a l’octubre del 2016, quan Rubén va escriure un missatge a Vanessa perquè acudís a una casa familiar que utilitzaven per reunir-se, fent-li entendre que hi hauria altres amics. Segons defensaven les acusacions, al negar-se a mantenir relacions amb ell, Rubén li va pegar fins deixar-la semiinconscient, llavors la va agredir sexualment, la va matar, va agafar el cotxe d’un amic i, després d’embolicar el cadàver, el va llançar a l’‘avenc dels ases’, d’uns 30 metres de profunditat.

Quan va començar la recerca de la noia, Rubén va escriure diversos missatges per intentar desviar l’atenció i va negar a la Guàrdia Civil haver estat amb ella. Tot i que al final va ser detingut, mai va confessar on havia llançat el cadàver, oblit que atribueix a un consum de drogues que tampoc es va demostrar, ja que la seva defensa no va demanar al seu dia una prova forense i quan se li va fer temps després va donar negativa.

«Era una noia encantadora», va reconèixer en la seva declaració el condemnat, que sí que va canviar la seva versió sobre les relacions sexuals que van mantenir aquella nit. Després d’haver assegurat davant la policia que van mantenir relacions dues vegades, davant el jurat es va limitar a dir «quatre petons i carícies superficials».

Quinze condemnes

Notícies relacionades

Des que, fa poc més de cinc anys, el Congrés dels Diputats va aprovar la seva introducció al codi penal, la presó permanent revisable ja ha sigut establerta com a pena en 15 judicis, tot i que en dos casos el Tribunal Suprem ha anul·lat la pena i, o bé l’ha canviat, o bé ha ordenat repetir el judici.

Va ser David Oubel qui va inaugurar aquesta llista després d’haver assassinat el 2015 les seves dues filles. Després d’ell van arribar, entre d’altres, Patrick Nogueira, que va matar els seus oncles i els seus dos cosins a Madrid; Ana Julia Quezada, per l’assassinat del nen Gabriel Cruz a Almeria i José Enrique Abuín ‘el Chicle’ pel de Diana Quer.