«Tots som candidats a matar i també que ens matin»

Sexe, diners, venjança i poder. Pràcticament tots els crims es cometen per un d’aquests motius. Ho saben bé el capità Andrés Sotoca i el seu equip del Servei d’Anàlisi del Comportament Delictiu de la Guàrdia Civil. Ells són els‘mindhunters’ espanyols. La seva unitat, integrada per tres homes i dues dones amb formació en psicologia i criminologia, fa 25 anys que es posa en la ment d’assassins i violadors de tot el país per elaborar perfils i patrons de conducta que han ajudat a resoldre els crims més complicats, com el de Diana Quer o Gabriel Cruz.

Intervenen quan ja hi ha un o diversos sospitosos sota el radar dels investigadors, però també quan encara no s’ha posat rostre al possible autor d’un crim. Estudien l’escena, la víctima, el perfil geogràfic... Analitzen «casos passats per explicar casos presents o predir-ne d’altres futurs». Tenen accés a les bases de dades de delictes violents de tot Espanya, tot i que l’ideal, diuen, seria poder analitzar la informació psicosocial del sospitós «des que anava a la guarderia». Han visitat gairebé totes les presons espanyoles i s’han entrevistat amb homes condemnats per violència de gènere i amb piròmans i incendiaris per comprendre millor el seu comportament.

Gairebé mil casos

Gairebé mil casos avalen el seu treball des que es va crear la unitat, de la mà de l’ara tinent coronel José Luis Álvarez. Al llarg d’aquest temps, «han canviat les maneres d’executar els delictes, però les motivacions continuen sent les mateixes que fa 20 o 40 anys», explica el capità José Manuel Quintana Touza, que adverteix que «tots som candidats a matar i també que ens matin. Tots tenim una tecla que es pot activar en unes circumstàncies concretes». Però ens distingeixen dues coses: «el nivell de tolerància a la frustració i la conducta postcrim, és a dir, les decisions que prenen una vegada comès el delicte, com triar entre entregar-se a la policia o tapar el que s’ha fet».

José Enrique Abuín va triar ocultar el cadàver de Diana Quer, després d’agredir-la sexualment i assassinar-la, llastant-lo durant gairebé 500 dies en un pou, obstaculitzant la investigació i afegint més dolor a la família de la jove madrilenya. El desembre del 2017, quan va ser detingut, el ‘Chicle’ va mentir sobre el parador de la seva víctima davant dels investigadors de l’UCO. En aquella fugida cap endavant d’Abuín, va ser clau el treball d’aquest grup d’experts, que van assessorar els agents encarregats del cas sobre com havien d’abordar el ‘Chicle’ per aconseguir que expliqués la veritat.

Les inquietuds dels dolents

El capità Sotoca i el seu equip van analitzar la seva personalitat, la seva història de vida, el seu entorn i els seus punts febles, perquè «tots els dolents tenen inquietuds, a tots els mou alguna cosa». Tot indica que al ‘Chicle’ el va moure la seva filla. El mateix assassí de Diana Quer va declarar durant el judici que havia accedit a portar els guàrdies civils fins a la vella nau de mobles d’Asados, a la Corunya, on va tirar el cos de la jove, pensant en la seva filla.

Nou mesos abans, a 1.200 quilòmetres d’allà, el capità Quintana Touza havia invertit moltes hores analitzant els comportaments i la personalitat d’Ana Julia Quezada a Las Hortichuelas (Almeria), que després de 13 dies fingint que buscava el Gabriel, el fill desaparegut de la seva parella, va ser detinguda quan intentava moure el cadàver del nen.

El cas de Quezada forma part d’una minoria, només el 10% dels assassinats comesos a Espanya tenen nom de dona. I aquesta xifra és similar en la resta de delictes: «L’home té més tendència a utilitzar la violència en totes les seves relacions», expliquen els experts d’aquesta unitat de la Guàrdia Civil, «això és així en tots els delictes, no només en els que impliquen força física, també en els delictes comesos per xarxes socials. I quant a incendiaris, n’hem estudiat més de 2.000 i només 15 són dones».

Violar en grup com a «conducta de lleure»

Els caçadors de ments criminals es mostren preocupats davant del fenomen de les ‘manades’ que realitzen agressions sexuals en grup: «De ‘manades’ hi ha hagut tota la vida, és cert que han augmentat les denúncies d’agressions en grup. No sabem si és perquè hi ha més casos o perquè les víctimes han perdut la por a denunciar». L’estudi d’un violador en grup sí que deixa alguns trets comuns. «L’agressor que actua en solitari busca una víctima, la vigila, és molt conscient que el que està fent és un delicte. En canvi, en la ‘manada’ es dilueix aquesta responsabilitat: pensen, hem sigut tots, no ha sigut ningú».

I un detall preocupant que han detectat aquests guàrdies civils, «alguns d’aquests agressors en ‘manada’ presenten biaixos cognitius, són homes que no són conscients d’estar cometent un delicte, no distingeixen quan una dona consent o se sent intimidada i fins i tot conceben el que és una violació en grup com una conducta de lleure més. Hauríem de veure com és possible que pensin això». Potser per això, el guàrdia civil de ‘la Manada’ de Pamplona va entregar el seu telèfon mòbil quan va ser detingut. Pensava que aquelles imatges que havien gravat de les seves agressions sexuals a la jove demostrarien que tot havia sigut una cosa divertida.

Ni psicòpates ni intel·ligents

Malgrat les complexitats d’algunes investigacions, els cinc experts coincideixen que els delinqüents espanyols «no es distingeixen per ser especialment intel·ligents ni sofisticats, tampoc psicòpates purs, la majoria cometen crims impulsius». N’hi ha de «més o menys espavilats», però per trobar un assassí «brillant i una mica teatral, d’aquests que deixen la seva firma en l’escena del crim», cal recórrer a sèries i pel·lícules, adverteix el sergent Manuel Ramos.

La realitat sol ser menys glamurosa. Ell i els seus companys recorden com fa uns anys van col·laborar per detenirl’assassí de diverses prostitutes a Màlaga. L’home havia comès els crims en diferents dates, però sempre el mateix dia de cada mes, per la qual cosa, quan encara es buscava l’autor, els mitjans de comunicació van convertir aquell dia del calendari en un tret característic d’un caçador de dones «metòdic i elaborat» que buscava víctimes amb un físic concret.

Sorprès, el detingut els va explicar que tot era pura casualitat. «Ens va dir que no sabia res d’això, ni del dia del mes, ni del tipus de dona. Matava quan podia, ens va explicar:  A la primera que veia sola, me l’emportava». Sí que és cert, conclouen, que «estem veient que les televisions, les sèries i les xarxes socials influeixen en els assassins. El que veuen allà produeix reaccions i canvis en ells i en la seva manera d’actuar, influeix en la seva conducta. És indubtable, ja hi ha estudis seriosos que ho avalen».

Al llit d’un hospital

Dels cinc experts, cap recorda cap dolent ressenyable, no obstant tots tenen gravada alguna víctima a qui li va tocar patir massa aviat una cosa que mai hauria d’haver viscut. El capità Touza va examinar de genolls al costat del llit d’un hospital una nena violada que va ser rescatada d’un pou on el seu agressor l’havia llançat al costat del seu germà. Va aconseguir que la nena, de 10 anys, li parlés delstatuatges que «l’home dolent tenia pintats a la pell». També del «drap» amb què aquell home, que llavors estava fugit, havia netejat «la sang que sortia del seu cos». Aquell home va ser detingut i condemnat a 65 anys de presó per segrest i violació.

La tasca de Touza i el seu equip en les exploracions que realitzen a menors «d’entre 3 i 9 anys» que han sigut víctimes d’un fet traumàtic és «facilitar» que el nen recordi i expliqui el que li ha passat amb un doble objectiu: donar dades rellevants per a la investigació i intentar que aquesta entrevista serveixi com a prova preconstituïda davant d’un tribunal, per evitar que el menor hagi de declarar una altra vegada en un judici. El sergent Manuel ha entrevistat aquesta tardorels nens que van ser testimonis de com el seu pare matava la seva mare, la seva tia i la seva àvia a Valga (Pontevedra)nens que van ser testimonis de com el seu pare matava la seva mare, la seva tia i la seva àvia a Valga (Pontevedra).

Crim per una disputa amb els límits

Notícies relacionades

Així va enganyar la Guàrdia Civil Ana Julia Quezada, l'assassina de Gabriel Cruz

Així va aconseguir la Guàrdia Civil que 'el Chicle' els portés fins al cadàver de Diana Quer

El capità Sotoca no oblidaun nen gallec que va veure com el seu pare matava el seu veí per una disputa absurda amb els límits d’un terreny. La mare del menor es va inculpar per salvar el seu marit, però l’home, penedit, va acabar suïcidant-se i la tasca d’aclarir l’ocorregut va recaure en la criatura. El seu testimoni va ratificar que era el pare qui havia tirat aquella pedra. La mare va quedar en llibertat. «Era una família normal, el nen em preguntava si el seu pare anaria a la presó, no sabia que s’havia suïcidat. Ho recordo com a una cosa dolorosa, complicada. De vegades penso què se n’haurà fet, d’ell».

De tant en tant, la seva feina els permet donar alguna alegria. La guàrdia civil Zaida Medina, l’última en incorporar-se a la unitat i la segona dona del grup, després de la capitana Luisa Calcerrada, recorda l’alleujament d’uns pares que pensaven que la seva filla havia sigut víctima d’abús sexual quan, després d’estudiar el cas a fons, els van comunicar que tot era un mal entès i es devia a un costum d’higiene mal interpretat. La reacció del seu entorn, juntament amb el grau de violència que hagin viscut, és clau perquè un nen superi un trauma i, contra el que se sol pensar, fins i tot els menors que han patit abusos sexuals quan són molt petits solen recuperar-se, perquè «a la seva edat, saben que els han fet mal, molt mal, però no tenen una consciència clara del que implica una relació sexual i no ho interpreten com ho fan els adults».