sentència

L'estafador de l'amor, absolt d'un dels 25 casos que arrossega

La jutge dona a entendre que la denunciant va pecar d'ingènua al donar-li 2.280 euros

c4ce5505-394e-450a-9c41-030f084c64d0-hd-web / periodico

1
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat

Primer 'match ball’ salvat. Li queden per esquivar 24 denúncies més encara. Albert C. O., conegut popularment com l’'estafador de l’amor', ha sigut absolt dels delictes d’estafa i apropiació indeguda que li atribuïa una dona que li va donar 2.280 euros després d’haver tingut relacions a través de la xarxa social de contactes Badoo.

La titular del Jutjat Penal número 1 de Barcelona considera que la denunciant va cometre un "error" que hauria pogut "evitar si hagués mantingut una mínima autoprotecció o diligència". Dit d’una altra manera, que va pecar d’ingenuïtat.

"No consta que la denunciant, més enllà que probablement sigui una persona extremadament confiada, tingui cap característica personal ni estigués en una situació d’especial vulneració, ni que es presentessin altres circumstàncies que haguessin facilitat l’esmentada confiança (amics o coneguts comuns...)", afirma la sentència. 

Així mateix, la jutge remarca que Albert C. O. va proferir una sèrie de mentides i enganys "difícilment creïbles", fet que juga en contra de la denunciant, ja que es podria entendre que es va deixar enganyar. "Tot i que la denunciant manifesta que l’acusat li havia dit que es dedicava a les inversions immobiliàries i que tenia molts diners, no consta cap acte de posada en escena per part de l’acusat que pogués portar a engany respecte a aquestes circumstàncies", posa com a exemple. "I resulta igualment poc creïble que una mútua o la seguretat social no cobreixi proves mèdiques o intervencions quirúrgiques", ressalta en un altre punt.  

Es va presentar com a milionari

Notícies relacionades

Com va recordar la fiscalia, que sol·licitava dos anys i sis mesos de presó, l’'estafador de l’amor' es va presentar a la denunciant com un acabalat home de negocis "que es dedicava a inversions privades i parlava de negocis milionaris", la qual cosa li donava una "aparença de solvència" perfecta per enganyar les víctimes.

Albert C. va admetre que la noia l’havia ajudat econòmicament, però va al·legar que li va tornar tots els diners "com més aviat millor". La jutge considera que tampoc es poden qualificar els fets d’apropiació indeguda "ja que resulta evident que les quantitats de diners entregades no ho van ser a fi de ser gestionades, guardades... i retornades a la denunciant, sinó que aquesta les hi va lliurar a títol de préstec per ser tornat un altre tant de la mateixa espècie i qualitat".