SITUACIÓ LÍMIT

La Guàrdia Civil alerta de la gestació d'un "càrtel de la droga" a Andalusia

Reclamen un pacte d'estat per frenar l'intent d'organització de la trentena de bandes que operen al Campo de Gibraltar per maximitzar beneficis

La Guàrdia Civil alerta de la gestació d'un "càrtel de la droga" a Andalusia

HANDOUT

Es llegeix en minuts
Julia Camacho
Julia Camacho

Periodista

ver +

L'avís del'Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC) és clar: una trentena de bandes  que operen al Camp de Gibraltar s’estan començant a organitzar i a adoptar una estructura similar als càrtels colombians de la droga a fi de multiplicar els seus beneficis i mantenir les seves actuacions impunes. Ja disposen d’una àmplia xarxa de persones al seu servei, més mitjans que les forces de seguretat de l'Estat i recursos econòmics. “S'està organitzant el primer càrtel de la droga d'Espanya”,adverteixen, “i serà una realitat si no s'impedeix amb un pacte d'estat que inclogui reforços policials i també mesures socials”.

El secretari general de l'AUGC, Juan Fernández, assenyala una dada clau per sustentar els seus temors,l'augment del volum de droga que es mou. El 2017 es van interceptar 145.372 quilos d'haixix, enfront dels 100.423 quilos comptabilitzats el 2016, i posa com a exemple la partida de 8.700 quilos de cocaïna comissada aquest dimarts a Algesires, considerada la confiscació més gran feta fins ara a Europa. "Ningú s'atreveix a introduir tal quantitat de droga si no té la seguretat que arribarà a la seva destinació", subratllen, per la qual cosa apunten la possibilitat que estiguin intentant arrelar-se a les institucions.

Les dades són contundents. El 80% de la droga intervinguda a Espanya es confisca al Campo de Gibraltar, encara que s'estima que aquesta mercaderia intervinguda és amb prou feines un 20% de la que entra al país, i que en moltes ocasions té com a destinació altres països d'Europa. De la importància d'Algesires com a porta d'entrada de la droga, superior fins i tot a Galícia i Anvers (Holanda), en parla també que el mateix Sito Miñanco, un dels principalscaposd'Espanya, hagués traslladat el seu domicili a la zona.

Escalada de violència

Però no són els únics elements que fan saltar les alarmes en l'AUGC. També hi ha el canvi en les maneres de procedir dels narcos, que han començat a contractar sicaris per defensar-se, il'escalada de violència a la zona. Una agressivitat de la qual queda constància en els últims mesos amb tirotejos entre bandes; els assalts a hospitals per alliberar els seus líders a plena llum del dia; intents de destrossar les patrulleres policials; narcos disfressats d'agents per emportar-se partides de bandes contràries; les amenaces a agents de les forces de seguretat i a les seves famílies...

Els agents estan en el punt de mira de les bandes, amb la complicitat o la inacció de molts ciutadans sense recursos que participen, d'una manera o d’una altra, del negoci de la droga. Són rebuts a pedrades quan arriben a certs barris, i es coneixen els seus cotxes de paisà. Per no parlar de les“envestides”als patrullers amb tot terrenys quan localitzen un comboi amb droga. En els últims tres anys, exposa l'AUGC, s'han comptabilitzat a la comarca no pas menys de 15 incidents així, que s'han de tramitar com a accidents de trànsit perquè no es pot demostrar amb proves que l'agressió era premeditada per defensar una partida.

Els ‘palilleros', narcos disfressats d'agents

L'AUGC destaca, a més, la presència delsels narcos que es disfressen d'agents dels cossos de seguretat per aconseguir partides alienes i acaben sembrant la confusió entre les mateixes bandes. Han de defensar la mercaderia, i com que mai no saben si els agents amb qui s'enfronten ho són de veritat o no, l'hostilitat amb què els reben es veu reforçada en creure'ls possibles competidors.

Por d’un contagi polític

“Ens sentim atemorits perquè aquest augment de violència ens fa sentir cada vegada més desprotegits”, apunta Fernández, que no oculta la seva por per sobre si “podrà entrar a les institucions perquè tenen més mitjans i poder econòmic; i més mitjans per delinquir que la policia per impedir-ho”, des de radars i telèfons encriptats fins a una àmplia xarxa d'informants. I tot acompanyat d'una “sensació d'impunitat”.

Notícies relacionades

Per aquest motiu, reclamen que, contra les solucions en forma de pegats adoptades fins ara, s'aprovi al més aviat possible “un pacte d'estat contra el narco”.Un acord integral, remarquen, que inclogui un pla d'ocupació per pal·liar la taxa del 40% d'atur a la zona, i que s'agreuja entre els més joves, així com la creació de jutjats especialitzats i un augment de la plantilla en almenys 300 guàrdies civils. L'AUGC reclama, a més, una presènciad'agents especialitzats més gran per poder investigar i endinsar-se en les estructures necessàries que sustenten el narcotràfic i permeten blanquejar els beneficis.

Un negoci amb 3.000 persones a sou

Les estimacions de <strong>l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC)</strong> a la zona mostren <strong>com d’arrelat està el negoci</strong> de la droga a la<strong> comarca del Campo de Gibraltar.</strong> En els 19 quilòmetres quadrats que ocupa La Línea de la Concepción, amb tot just 63.000 habitants, hi actuen 30 bandes integrades amb 600 famílies, que tenen a almenys 3.000 persones a sou. Són aquells que cedeixen habitatges per emmagatzemar la droga, les anomenades ; vigilen quan es descarrega un carregament a la platja, carreguen amb els farcells fins al cotxe o piloten les embarcacions per anar fins al Marroc a buscar la mercaderia. Un 70% de l'activitat de les bandes s'atribueix ja al clan dels Castañitas, un dels integrants del qual va ser alliberat en l'assalt a l'hospital de La Línea. Les forces de seguretat sospiten que és aquesta banda la que està encoratjant la cooperació amb la resta dels clans. Fins ara, el 95% de la droga intervinguda era haixix, però confiscacions com la de dimarts, de 9 tones de coca, demostren que el mercat s'ha ampliat.