La visió d’evangèlics, musulmans i ateus

Gairebé la meitat de la població de Barcelona s’identifica amb una religió. D’aquest 48,1% que confessa que sí que creu, el 79,8% es declara catòlic, tot i que no sigui practicant. D’acord amb les dades que figuren a l’enquesta de serveis municipals que l’Ajuntament va elaborar el 2025, s’extrapola que el 38% dels veïns de la capital catalana s’adscriuen al catolicisme. Dit d’una altra manera, Lleó XIV visita una urbs secularitzada (segons el mateix sondeig, només el 15,7% es defineix com a creient practicant) i que cada vegada és més mestissa, també en qüestions de fe, amb gairebé dues terceres parts dels barcelonins aliens a l’Església que es regeix des del Vaticà. Aquesta Barcelona, la que no combrega amb el Pontífex, no viu l’expedició papal de manera uniforme. L’atenció per la visita, el desinterès i la crítica conviuen per igual segons a qui es pregunti entre les entitats representatives d’altres credos presents a Barcelona.

Mohamed El Ghaidouni presideix la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya. Assegura que la comunitat musulmana "continua amb interès" el viatge del Papa. "Es tracta d’una figura religiosa de rellevància mundial, amb una veu que té una influència significativa en qüestions socials, ètiques i humanitàries", incideix. El Ghaidouni afegeix que, encara que l’agenda de Lleó XIV a Barcelona estigui dirigida per davant de tot als catòlics, "molts musulmans la perceben també com una oportunitat per reforçar els missatges de convivència, respecte mutu i diàleg".

Valors de l’espiritualitat

"La veiem com una visita llunyana", respon Guillem Correa, secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya. Així mateix, pensa que els actes del Pontífex a Barcelona "reavivaran la fe dels catòlics". "En un món tan materialista, fomentar els valors d’espiritualitat sempre és bo", manifesta. El dirigent de l’entitat que congrega les comunitats protestants assistirà convidat a la missa de la Sagrada Família. Explica que "no serà una celebració litúrgica compartida" i no preveu que hi hagi més opció de contacte amb Lleó XIV.

"Ens encantaria explicar al Papa, com també al president del Govern o qualsevol que estigui disposat a escoltar-nos, en quines situacions hem avançat gràcies a la democràcia i quines són encara un privilegi per a l’Església catòlica, com el dret de cofinançament per l’assignació tributària, que, a diferència d’un país tan catòlic com Itàlia, aquí no tenim les altres confessions", lamenta Correa. "Sempre hem defensat la igualtat i els drets de totes les minories religioses del nostre país –recalca–. És evident que l’Església catòlica té un pes en la nostra societat i lluny de la nostra intenció menysprear-lo, però això no vol dir que els altres no tinguem el dret de ser tractats amb igualtat de condicions, amb una exquisida neutralitat per part de l’Estat".

En paral·lel, una quarantena d’organitzacions es va adherir a la campanya Jo no t’espero, que ahir es va concentrar al Born per advocar per la laïcitat i contra els "privilegis públics" en la gira de Lleó XIV a Espanya. Un dels signants és Ateus de Catalunya. El seu president, Albert Riba, afirma que no s’oposen al viatge del Papa: "Que vingui ens és igual, és un turista més dels molts milions que venen. El que ens preocupa i ens indigna són les reverències de les autoritats polítiques".

La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona s’han compromès a finançar part de la logística dels esdeveniments del Pontífex durant les 48 hores que es mantindrà a Catalunya. "No és correcte que, en un estat aconfessional, es gasti diners en una història com aquesta", censura Riba. "Tampoc ho és que es rebi al Congrés un senyor que és cap d’un estat microscòpic, en el qual no hi ha democràcia, en el qual les dones estan discriminades i que amaga delinqüents com pederastes. Si vingués una autòcrata d’un altre país, ¿se’l rebria en aquestes condicions?", planteja.

Igual com a Madrid, els discursos de Lleó XIV a Barcelona s’analitzen en detall. El Ghaidouni agraeix en especial al Pontífex que prediqui per la "dignitat humana", la "cultura de la pau" i el "respecte mutu". En cas de tenir ocasió de conversar amb ell, l’animaria a promoure la "trobada entre creients de diferents confessions, especialment entre les noves generacions, per combatre els prejudicis".

"Li demanaríem que continuï alçant la veu en favor de les poblacions que pateixen conflicte, pobresa, discriminació o desplaçament forçós en qualsevol lloc del món", emfatitza El Ghaidouni. També valora el paper del Papa per acabar amb els conflictes al Pròxim Orient. "Avui més que mai, a la regió es necessiten veus que contribueixin a la desescalada, la justícia i la reconciliació entre els pobles", prescriu.

El Consell Evangèlic de Catalunya va rubricar fa poc la Declaració de Barcelona. Davant l’esdevenir del món, denuncia els governants totalitaris, els senyors de la guerra i els genocides, entre d’altres. El seu contingut conjuga bé amb el missatge de Lleó XIV. "En l’afirmació de la justícia social, a favor de la pau, contra les guerres, contra aquests grans homes i dones que controlen el món i en contra dels algoritmes que fan que la gent sigui manipulada, estem d’acord amb el Papa i qualsevol persona que expressi exactament el que creiem, pensem i practiquem", declara Correa.

Malbaratament de recursos

Notícies relacionades

Cues amables i gent sense entrada

Prevost crida a la unitat en català i castellà en la seva visita a la catedral

Davant les aportacions de les administracions públiques per costejar l’operativa del programa protagonitzat pel Pontífex, el representant de la comunitat protestant respon que hauria d’haver-hi equitat. "Seria fantàstic que es fes exactament igual amb les altres confessions, i amb la característica de la sobrietat, sense malgastar recursos perquè són escassos –postula–. No hi som per recomanar a ningú què ha de fer però si poguéssim accedir també a aquest tipus de recursos, ho voldríem viure des de la màxima sobrietat, ja que forma part de la definició de l’Església, tot i que és molt difícil avui dia pels requeriments tècnics i de seguretat".

Riba qüestiona que es pugui catalogar Lleó XIV de referent moral. "No el critico ni el conec, però no ha modificat la política del Vaticà, o no ho ha pogut fer", destaca. El president d’Ateus de Catalunya opina que l’expedició papal ve a "reafirmar i mantenir els privilegis de l’Església" i "aconseguir que l’Estat no camini cap a laïcitat sinó en la direcció contrària". També adverteix en contra que, amb el focus posat en la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família, la visita incentivi encara més el turisme. "Seguir augmentant-lo no és bo", diu.