El Papa aterra a Barcelona amb un missatge conciliador

Va ser l’estrena d’un viatge que s’estendrà una mica menys de 48 hores i que es produeix 16 anys després que un Pontífex visités la capital catalana: l’últim a fer-ho va ser Benet XVI, el novembre del 2010. Lleó XIV va arribar a Catalunya després de passar pràcticament quatre dies a Madrid, en els quals la ciutat s’ha vist desbordada amb fins a un milió de fidels als seus carrers.

Ahir, de fet, Madrid semblava resistir-se a deixar anar el Papa cap a Barcelona. L’avió del Pontífex va sortir prop de 20 minuts tard. Abans, Lleó XIV s’havia acomiadat al recinte firal d’Ifema dels 12.000 voluntaris que han ajudat durant els últims tres mesos a preparar l’estada del Pontífex a la capital espanyola. L’acte va servir per mostrar el múscul del catolicisme a Madrid. Prevost va beneir 18 primeres pedres de futures esglésies que seran construïdes a tota la diòcesi provincial. "Gràcies a aquests dies, aquesta ciutat ha crescut i és més a prop del regne de Déu", va sentenciar abans de sortir cap a l’aeroport de Barajas.

Allà es van acomiadar d’ell més de 15 autoritats. Entre aquestes, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que va deixar un encàrrec per a Catalunya. "Espero que al final l’egoisme independentista no arruïni els moments tan meravellosos que Barcelona i Espanya continuen donant davant el món", va declarar la presidenta.

"Benvingut a Catalunya"

Mentre Lleó XIV volava cap a Barcelona –va realitzar gran part del viatge a la cabina i va beneir un dels caces militars que flanquejaven la nau– tothom a Catalunya es preparava. Ja hi havia cap a aquella hora, passades les 12.30 hores del migdia, prop de 6.000 persones congregades davant la catedral de Barcelona, on se l’esperava per dirigir una pregària i una homilia. I a l’aeroport del Prat, i només després de poder recol·locar com cal l’alfombra vermella que portava a la terminal, el van rebre el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Parlament, Josep Rull, entre altres autoritats. "Benvingut a Catalunya, és un immens honor tenir-lo aquí. Moltes gràcies per la visita. Benvingut a la terra de Gaudí", li va dir Rull.

Robert Prevost va sortir llavors cap a la catedral, on arribava una mica tard. L’expectació sobre les seves primeres paraules, i l’idioma en què les pronunciaria, era màxima. Finalment, se’l va poder escoltar en català: "Estimats germans i gemanes, amb gran goig començo la meva visita ressant l’Hora sisena en aquesta Catedral, amb tots vosaltres".

Com si Prevost hagués assistit al debat d’aquestes últimes setmanes entorn de la llengua que utilitzaria en els seus discursos, el missatge a la catedral de Barcelona va ser una veritable crida a la unitat. "Barcelona és cap i casal de Catalunya, això dona a aquesta comunitat una responsabilitat especial per convertir-vos, amb l’ajuda de Déu, en constructors d’unitat", va defensar alternant castellà i català.

L’atapeïda agenda del Pontífex es va interrompre prop d’una hora, tot i que abans va poder visitar la cripta de Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, i presenciar l’ou com balla, un dels rituals més emblemàtics del Corpus barceloní.

Notícies relacionades

Cues amables i gent sense entrada

Prevost crida a la unitat en català i castellà en la seva visita a la catedral

A la tarda, Lleó XIV es va donar el primer gran bany de masses de la seva estada a Barcelona: la vigília d’oració a l’Estadi Olímpic, a la qual han assistit 40.000 persones. El van rebre allà els castellers de Vilafranca, en una altra picada d’ullet de l’agenda a la cultura catalana.

En la vigília es van viure moments emocionants. Alguns protagonitzats per joves que van donar el seu testimoni de vida: la Carmina i la Desirée. La primera va compartir que va patir depressió i va intentar suïcidar-se. El Papa va fer una crida llavors a prendre consciència de "com la salut mental es veu cada vegada més amenaçada". La Desirée, per la seva banda, va explicar que el seu pare va intentar matar la seva mare i com a conseqüència ell va ingressar a la presó i ella va acabar al món de les drogues. El relat va commoure Prevost, que va lamentar que "un clima enverinat en les relacions familiars d’abusos i opressions" desemboqui sovint en "feminicidis".