El ‘Bad Bunny de la fe’ rep un bany de masses al Bernabéu

Al seu voltant, diferents grups confirmen que també ho faran. Una papamania que, a l’entrar, entre crits de joia i aplaudiments, va elevar el Sant Pare a la categoria d’ídol de masses: el Bad Bunny de la fe desperta tants sospirs com el Bad Bunny de la música.

"La bondat, tot i que sigui d’uns quants, pot vèncer la por de molts. Sigueu, per a tothom, com una Bíblia oberta: que en la vostra vida es pugui trobar la paraula de Déu. L’amor, efectivament, és el llenguatge que fa que tots se sentin a casa", va demanar Robert Prevost als seus feligresos després de lloar la rebuda amb una metàfora futbolística: "L’Església de Madrid avui ha fet un golàs per sempre".

El Pontífex va recordar que l’Evangeli pot "obrir un camí de l’esperança" davant "els conflictes", la "resignació" i, "de vegades, la desesperació". Per aconseguir-ho, Lleó XIV va demanar als assistents que utilitzin l’"alegria", però no com "una emoció passatgera" sinó com un "sentiment profund que renovi les persones, els grups i la comunitat diocesana".

La trobada amb la comunitat diocesana, presentada per Christian Gálvez i Patricia Pardo, es va transformar, per moments, en un gran concert, una alfombra vermella amb rosaris. La grada rugia, aplaudia sense parar. "T’estimem", va cridar el Salvador, de 20 anys, que subjectava un cartell propi d’un club de fans. Posava: "Madrid t’estima més que a la Champions". Al llarg de la tarda, després de les intervencions del mag Jorge Blass i el cantant Íñigo Quintero, va quedar patentíssim el fervor que Lleó XIV aixeca. No hi va haver silencis: qualsevol paraula i qualsevol gest encoratjaven encara més la multitud.

Hi havia de tot. Senyores amb ventalls amb la cara del Pastor. Nens amb samarretes casolanes on es llegia "Team Papa". Grups d’adolescents amb mocadors grocs. Però, sobretot, atenció, no hi van faltar les estampetes. N’hi va haver moltes. De tots els tipus. Estampetes oficials, plastificades a casa. Estampetes tunejades. Amb purpurina. Algunes dibuixades. Una altra retallada. Estampetes A4. També de cartera. I, en totes, sense excepció, Robert Francis Prevost apareixia somrient i saludant. També quan Florentino Pérez li va mostrar la sala de trofeus i li va entregar una samarreta del Reial Madrid.

El fenomen recordava el que Operación triunfo va desencadenar el 2001 amb Rosa López, David Bisbal i Nuria Fergó. En aquell temps, es van comercialitzar tasses, penjants, adhesius, àlbums i colònies amb les seves cares. Gairebé igual que el marxandatge del Vicari de Cristo. "Mira, mira. Aquesta jaqueta l’he pintat jo. Té el meu passatge preferit de la Bíblia: el salm 23. Sé que fa una calor horrible, però no podia deixar-me-la a casa. És un dia molt especial per a la meva família", va assenyalar el Carlos, de 28, mentre aixecava dos nebots de terra. En total, en són 19.

Peticions variades

També hi va haver qui va aprofitar la vetllada per fer les seves corresponents pregàries. Les peticions van ser variades. "Ajuda’m amb l’oposició", va pregar la Rocío. I el Manuel va afegir: "Vull entrar a Medicina". D’altres, en canvi, van optar per alguna cosa més reivindicativa: "Està morint massa gent a Orient. Porteu-nos la pau". La María, de 63, el va defensar. És professora en un institut públic i, tot i que no creu massa en la religió, no es volia perdre un esdeveniment que transcendeix l’Església: "És històric, com no ser aquí. El meu pare va poder veure Joan Pau II al Bernabéu fa 44 anys, per la qual cosa aquesta és la meva particular manera de recordar-lo".

Notícies relacionades

El Papa reclama a les Corts respecte a la "dignitat humana"

El Govern presumeix d’un Prevost "alineat"

"L’Església de Madrid avui ha fet un golàs per sempre [...]. Les nostres sensibilitats, procedències i prioritats es troben en Crist i de la seva vida en reben la saba, com les sarments de la vinya. Això significa que molt del que hi ha en nosaltres es transforma perquè s’orienta al servei, deixa de ser un do privat i serveix el bé comú", va proclamar el Papa davant 70.000 ànimes. No van faltar els mòbils a l’aire, immortalitzant cada frase, cada emoció. Gran part del galliner procedia de Llatinoamèrica, per això entaulen videotrucades amb els seus éssers estimats per fer-los partícips de la visita. "La meva mare és molt devota. No ha pogut venir perquè està gran, així que li estic enviant els vídeos que puc. Demano per ella, està superant una malaltia i necessita una última empenta", va relatar la Julia, colombiana de 45 anys. Com ella, molts van anar en representació d’estirps senceres, buscant una benedicció laboral, econòmica i social. A canvi, resen diàriament. Pels seus, però també per Lleó XIV. És l’única manera que tenen de tornar-li tant amor: "Som aquí per ell".

Hi va haver banderes de Xile, Mèxic, El Salvador, Veneçuela, Perú, Equador... Aquella estampa bé podria haver sigut la d’una Eurovisió organitzada a Espanya: cançons, nervis, delegacions, coreografies, abraçades... Tan sols van faltar els 12 points. Tot i que, bé, com va fer broma l’Alberto, els seus haurien anat al Vaticà: "Madrid ha estat 57 edicions sense acollir el festival. I, escolta, hem demostrat que podem fer-ho molt bé".