"Només és un tràmit; després a disfrutar d’un gran estiu"

Berta García, l’alumna amb més bona nota a les PAU 2025, es va matricular amb beca en Enginyeria Biomèdica a la Universitat de Barcelona (UB), des d’on recomana "calma" als alumnes a punt d’examinar-se. Sobre la universitat, té clar que el pitjor és "Rodalies i els mals professors".

"Només és un tràmit; després a disfrutar d’un gran estiu"
4
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Alumna de l’institut públic de Vilanova del Vallès, Berta García va aconseguir un 9,9 a la PAU del 2025, la millor nota l’any passat a Catalunya. Amb els resultats de batxillerat i la part voluntària de la selectivitat, que permet sumar fins a quatre punts més, va arribar a una nota d’admissió de 13,96, a només quatre centèsimes de la màxima possible: 14. La Berta no es dona massa importància. A l’hora d’explicar la clau del seu èxit acadèmic, no parla d’un cervell privilegiat, sinó d’una cosa força més senzilla: "Estudiar, estudiar i estudiar". Això és, precisament, el que continua fent a la universitat. Pletòrica amb la seva vida acadèmica, troba dues pegues al campus: "Rodalies i els pocs professors que no saben explicar bé l’assignatura".

L’any passat, la Berta va compartir el 9,9 amb dues noies més de la demarcació de Barcelona, les dues estudiants d’escoles vinculades a l’Opus: Catalina Goytisolo, del centre Canigó de Barcelona, i Raquel Giménez, de La Vall de Bellaterra. Amb la seva impressionant nota d’admissió, Berta va entrar al setembre en el grau que volia: Enginyeria Biomèdica a la Universitat de Barcelona (UB), una carrera que combina continguts de Medicina i d’Enginyeria i amb una nota de tall de 12,47. "És una carrera que té moltes sortides laborals. Pots treballar en una empresa privada, en un laboratori, en un hospital... Jo encara no tinc clar què faré", explica la universitària, que reclama més orientació tant als instituts com als campus.

"No s’ha de preocupar"

La Berta gaudeix d’una beca del Ministeri d’Educació i FP. "Espero que me la continuïn donant durant tot el grau", diu amb un somriure. En plena època d’exàmens (l’últim el té el 19 de juny), fa un lloc a la seva atapeïda agenda per parlar amb aquest diari. Vol animar tots els nois que estan aquests dies immersos en la selectivitat o a punt de fer-la, com passa a Catalunya, on la PAU se celebrarà entre demà i dijous. "M’agradaria transmetre’ls calma. A la seli només hi entra el que has estudiat a batxillerat, així que, si ho has portat bé, no cal amoïnar-se. Només és un tràmit. A més, gairebé el 95% de nois l’aprova. Quan acabin, estic convençuda que disfrutaran d’un gran estiu", destaca.

En el seu cas, l’estiu passat després de la PAU va ser espectacular. Se’n va anar de viatge amb un grup d’amigues a l’illa de Corfú (Grècia) i va passar la resta de les vacances amb la família. La Berta té un germà de 16 anys que estudia 4t d’ESO i que també treu notes brillants. No tant com ella perquè ell dedica molt temps a l’esport. Ella també és esportista. De petita va fer natació i després es va apuntar a un gimnàs per conciliar més bé els horaris de l’institut, la seva absoluta prioritat.

Va cursar batxillerat científic i va fer un treball de recerca d’Enginyeria Química sobre com es pot extreure fòsfor de les aigües residuals. "Ho vaig fer a través del Programa Argó de la UAB, que em va permetre anar als laboratoris i treballar amb tutors que ja eren investigadors universitaris. Va ser una molt bona experiència", recorda.

"Molt difícil"

La Berta explica que el grau que estudia enguany és difícil. "Molt difícil", afegeix amb un somriure. Molts companys necessiten pagar una acadèmia privada per a alguna assignatura que se’ls entravessa. A ella, de moment, no li cal. Però reconeix que alguns professors, molt pocs, no són el que s’esperava. I aquí entra el problema del qual tant es parla als campus catalans en les últimes setmanes: l’absentisme.

"No són pas la majoria, però hi ha professors que saben moltíssim de l’assignatura que imparteixen, però que no la saben explicar, no l’ensenyen bé, no la transmeten. Amb aquest panorama, alguns companys s’han apuntat a acadèmies, que s’han convertit en un veritable negoci. I d’altres, com ara jo, busquem per internet apunts d’aquesta assignatura d’altres universitats i d’altres docents. Me’ls llegeixo i els rellegeixo fins a entendre-ho tot. És una murga, perquè arribes a casa i sembla que has de començar de zero", es lamenta.

Nous amics

Notícies relacionades

En una aula de només 50 estudiants (les poques places és un dels motius que explica les elevades notes de tall), la Berta ha fet grans amics a la facultat i continua mantenint la seva colla de l’institut de Vilanova, on viu la seva mare.

Ara resideix a Barcelona, amb el pare, i considera una sort immensa ser a prop del campus. "M’estalvio el lloguer i també el merder de Rodalies. Tinc companys que viuen a 30 quilòmetres de Barcelona i triguen dues hores a arribar a la universitat", es plany.