Tensió global
L’Iran i Israel aturen els atacs després d’una nit de foc creuat
Després del bombardeig israelià a Beirut de diumenge, la República Islàmica va llançar míssils contra l’Estat hebreu, que va respondre amb bombardejos contra instal·lacions elèctriques iranianes al Golf i Teheran
Després de més de 12 hores d’atacs creuats i míssils llançats contra les instal·lacions elèctriques de l’Iran i Israel, Teheran va anunciar ahir al migdia el final de les seves operacions militars contra Tel-Aviv, segons un comunicat castrense publicat a l’agència de notícies Fars. Moments després, Israel va fer el mateix. "Actualment, el foc en aquest front s’ha aturat, perquè després que el règim terrorista de Teheran fos atacat, va deixar d’atacar-nos", va anunciar el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ahir, alhora que va advertir: "Si aquest règim terrorista comet l’error d’atacar-nos de nou, respondrem amb força".
"Avui, l’Iran i Hezbol·là són més dèbils que mai, i nosaltres som més forts que mai. Però la nostra lluita contra ells encara no ha acabat", va afirmar. Hores abans, el president nord-americà, Donald Trump, havia reconegut a les xarxes socials estar impulsant un cessament de les hostilitats entre els dos països. "Les dues parts, Israel i l’Iran, estan treballant en un ALTO EL FOC immediat. Estem avançant en les negociacions finals de pau, tret que la ignorància i l’estupidesa s’interposin. El bloqueig es manté fins que hi hagi un ‘Acord Final’. Tot hauria d’avançar ràpid", va escriure Trump.
"Israel té tot el dret a l’autodefensa, i exercirem aquest dret sempre que sigui necessari; els ho dic a vostès, estimats ciutadans d’Israel, tal com ho dic en les meves cordials converses amb el meu amic el president Trump", va declarar, d’altra banda, Netanyahu.
Tot va començar diumenge a la tarda amb un bombardeig israelià als suburbis del sud de Beirut. Netanyahu desatenia així Trump, que sis dies abans l’havia convençut perquè no ataqués la capital del país dels cedres. L’Iran, protector de la milícia libanesa Hezbol·là, que és part del conflicte contra Israel, va llançar per primera vegada des de l’abril míssils contra territori israelià. Diumenge a la nit Netanyahu va tornar a ignorar Trump i va atacar diverses ciutats de l’Iran. Teheran, per la seva banda, va respondre amb més míssils contra Israel, a qui es van unir els houthis del Iemen. D’aquesta manera va tornar la guerra –tot i que momentània– a una regió cansada de la violència. Els fràgils altos el foc entre els diferents països –els Estats Units i Israel amb l’Iran, i Israel amb el Líban– es van enfonsar.
Les explosions es van registrar de matinada a diverses ciutats iranianes, com a la capital, Teheran, la central Esfahan i Tabriz, al nord-oest del país. Segons l’agència de notícies IRNA, el Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica va afirmar en un comunicat que Israel va portar a terme atacs contra objectius dins del país utilitzant míssils balístics llançats des de l’aire. Un dels objectius va ser la companyia petroquímica Karun Mahshar a la província de Khuzestan, al sud-oest, que va ser atrapat pels atacs "de l’enemic sionista, causant danys parcials", segons l’agència Fars.
"Els EUA són directament responsables del que ha passat. El règim sionista –Israel– no actua independentment sense consultar abans prèviament Washington. Aquests atacs, l’únic que fan és empitjorar un ja per si mateix caòtic procés diplomàtic, i augmentar les nostres suspicàcies", va declarar el portaveu del Ministeri d’Exteriors iranià, Esmaeil Baghaei.
L’Iran va assegurar que si els bombardejos contra les seves infraestructures energètiques continuessin, la República Islàmica atacaria llocs similars no només a Israel, sinó a tota la regió. Això inclouria, per descomptat, els països del Golf, ja castigats durament durant les cinc setmanes de guerra, iniciada amb l’assassinat del fins fa poc líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, el 28 de febrer passat.
Sirenes antiaèries
Gairebé a les 6.00 hora local (les 5.00 de la matinada hora peninsular espanyola), les sirenes antiaèries es van activar a la zona de Jerusalem, Tel-Aviv i el centre del país pel llançament d’un míssil des del Iemen per part dels houthis, aliats de l’Iran. El projectil va ser interceptat i no va causar danys ni ferits, només un home que va caure de camí al refugi.
Una hora més tard, les sirenes van tornar a sonar en diversos punts del país, inclosos Jerusalem, l’aeroport Ben-Gurion als afores de Tel-Aviv i la meridional Beersheba, després que l’Exèrcit israelià detectés el llançament de míssils balístics des de l’Iran. Tots els míssils van ser interceptats, tot i que les restes dels projectils van impactar en cases d’un assentament israelià a la Cisjordània ocupada. Teheran va assegurar haver colpejat bases militars israelianes.
Els houthis van reivindicar la seva responsabilitat en l’atac d’ahir al matí, alhora que van anunciar que bloquejaran "la navegació marítima israeliana al mar Roig". "Considerem tots els moviments de l’enemic com a objectius legítims", van afegir. La resposta iraniana d’ahir al matí no va causar ferits. A continuació, la Força Àerea israeliana va anunciar haver completat una onada "extensa" d’atacs aeris contra els sistemes de defensa aèria iranians.
"Recentment, es van desplegar sistemes de defensa a nombroses zones de l’Iran com a part dels esforços del règim per restablir les seves capacitats de detecció i defensa, que es van veure minvades durant l’operació Lleó Rugent", va afirmar amb referència a la guerra dels EUA i Israel contra l’Iran. "L’atac ha provocat la destrucció d’aquests sistemes", va confirmar l’Exèrcit.
Notícies relacionadesAl Líban, els atacs israelians també van continuar durant tota la jornada. Els districtes de Nabatieh i Sidó van ser objectius dels bombardejos. Tel-Aviv va amenaçar de continuar les seves operacions "en tot el Líban" i "augmentar la pressió" sobre Hezbol·là en un missatge publicat diumenge a la nit per part de l’Exèrcit israelià després dels atacs amb míssils iranians contra les seves bases militars. En les últimes 24 hores, van morir 24 persones i 116 van resultar ferides, d’acord amb el Ministeri de Salut libanès.
A més, ahir al matí vuit projectils que haurien sigut disparats per Hezbol·là al sud del Líban van impactar contra un llogarret cristià de la regió. Almenys 3.637 persones han mort i 11.188 més han resultat ferides des del reinici de les hostilitats el 2 de març.
- El ‘Bad Bunny de la fe’ rep un bany de masses al Bernabéu
- Viatge històric El Papa reclama a les Corts respecte a la "dignitat humana"
- Lleó XIV posa deures als polítics crispats i al clergat tebi amb els abusos
- Viatge històric El Pontífex demana als bisbes respondre als abusos amb "justícia i reparació"
- El Govern presumeix d’un Prevost "alineat"
