Ariadna Vilalta: "Si a un adolescent li treus el mòbil, més ganes en tindrà"

Al llibre Una vida sempre en línia, la psicòloga Ariadna Vilalta es mostra contrària a solucionar el problema de les pantalles amb prohibicions i aposta per una conscienciació individual i global i per veure la part positiva del món digital.

Es declara vostè una tecnooptimista en un 50%.

M’encanta la realitat virtual, hi ha avenços molt positius, però m’espanta que hi ha moltes coses en què no ens hem parat a pensar. I em preocupa la falta d’educació digital. Jo vinc del màrqueting i conec els trucs per enganxar la gent. I ara estem parlant en termes de "pobres nanos, amb les xarxes socials» i que treure’ls el telèfon mòbil és la panacea.

O sigui que no es tracta de treure el telèfon.

Si a un adolescent li treus el mòbil, més ganes tindrà encara de tenir-lo. Ho hem d’explicar i educar. És com amb la pornografia. S’eduquen amb el porno perquè no expliquem la sexualitat a les aules ben explicada.

Si no es tracta de reduir hores ¿En què consisteix la fórmula amb els menors i la tecnologia?

Es tracta de ser conscient que no pots estar enganxat a un telèfon tota l’estona, sense mirar el paisatge. ¿La gent és conscient que està massa hores davant la pantalla?

¿Considera que hi ha elements positius en la tecnologia?

Per a la gent gran amb Alzheimer va molt bé, però cal ensenyar-los. I la IA ha permès avançar en la investigació del càncer. Es tracta d’actuar amb coneixement.

En el seu llibre parla de pautes com "rehabilitar el silenci».

Parar-nos a pensar abans de contestar, o estar en silenci i pensar qualsevol cosa, faria que la gent abaixés les revolucions. La gent ara no sap estar sola. ¿Tan difícil és no posar la ràdio, i estar en silenci amb tu mateix?

Potser és perquè espanta estar amb un mateix.

Però, ¿què pot passar?

Potser apareix la vida, pensaments o fantasmes…

Una altra cosa que també és molt bona és escriure…

Sí, en el text vostè ho anomena "quadern del no-res».

Quan estàs enfadat, el fet d’escriure-ho fa que ja sigui un problema menys important.

Un altre consell seu és entendre que no tot mereix atenció.

Centra’t en què fas, perquè vivim una vida privilegiada. Vaig anar a una boda a Tailàndia i m’al·lucina que feliços són amb tan poc, i aquí sempre enfadats.

Proposa cinc minuts de desconnexió diària de pantalles.

Tot i que només en siguin cinc, si n’ets conscient, t’adones que no tens aquesta necessitat.

Cuidar on posem l’atenció, és un altre consell del llibre

Moltes vegades la gent en una taula no es mira. Has de poder tenir una conversa si estàs mirant els missatges o pendent d’altres coses. L’atenció és una cosa que s’entrena: estar en el moment que estem i amb la gent que estem. No és demanar gaire.

¿Per on passen les mesures per afavorir aquests canvis?

No serveix ni el politiqueig d’anunciar que prohibiràs, ni que ho prohibeixis a l’escola i que després a casa els hi deixin fer. No serà fàcil, fa 20 anys que estem constantment connectats.

A més, sembla que a molta gent ja no li preocupa cedir la seva intimitat.

Una vegada més, no ens han educat. Jo m’entretinc en quines cookies accepto.

Més consells: definir el nostre cercle de confiança digital.

La nostra generació ho ha fet fatal, els joves són més selectius.

"Quan recordes qui ets, cap algoritme et pot definir», afirma. ¿Què significa això?

No crec que tots actuem igual. No hem de ser tots la mateixa persona, ens hauríem d’entendre a nosaltres mateixos.

Notícies relacionades

Can Ruti investiga una cirurgia pionera contra l’Alzheimer

EL PERIÓDICO guanya el premi Petxina Km 0 del Col·legi de Periodistes

Com a conclusió, en les seves anàlisis afirma que estem en un punt frontissa

Ens hem de replantejar moltes coses. Tenim la intel·ligència artificial i en poc temps tindrem la neurotecnologia i controlar el que pensem no serà ciència-ficció. Hem de posar normes abans que es comercialitzi.