La presència de nitrats arriba a l’aigua de l’aixeta en 118 municipis catalans

En alguns casos, els nitrats compliquen el procés de potabilització de l’aigua que s’extreu de pous. I en ocasions, fins i tot, en certa quantitat, arriben a l’aigua de l’aixeta. Segons les dades del Ministeri de Sanitat, en 118 municipis catalans s’ha detectat la presència d’aquest contaminant per sobre de 30 mg/l. Entre els afectats figuren Terrassa, Vallirana, Cunit o Cambrils. Aquest valor no es considera de risc i no incompleix el límit legal, però és el que estableix la Comissió Europea per començar a prendre mesures i actuar per reduir la quantitat de nitrats.

Cal assenyalar que no a totes les canonades d’aquests 118 municipis l’aigua conté nitrats, però sí que se n’ha detectat la presència en alguns dels punts de control de les xarxes de distribució.

Límit sobrepassat en 21 pobles

On sí que se supera el llindar recomanat per Europa –50 mg/L–, és a 28 xarxes de 21 pobles. La majoria es troben a la Conca de Barberà, la Segarra i l’Anoia, com és el cas de Fontils, Ribera d’Ondara i Pujalt. Es tracta de municipis molt petits que en ocasions tenen dificultats per sotmetre a tractaments complexos l’aigua que extreuen de pous.

De les ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, només Vallirana supera els 30 mg/l. La resta estan molt per sota del límit a partir del qual s’han de començar a emprendre accions per millorar la qualitat de l’aigua. De fet, totes les grans estacions potabilitzadores eliminen els nitrats mitjançant el seu procés de filtració. El problema es troba en territoris on s’utilitza aigua de pous sense sotmetre-la a tractaments avançats.

Terol, Castella i València

En altres punts d’Espanya, destaquen negativament localitats de Terol, Castella i Lleó i el País Valencià. Aquestes són les autonomies que concentren més punts vermells, tot i que la detecció de nitrats faci referència només a algun tram concret de les xarxes de distribució.

És important esmentar que els municipis afectats no sempre coincideixen amb les Zones Vulnerables a Nitrats. Tot i així, les localitats que presenten una quantitat de nitrats important a l’aigua que es distribueix per les xarxes, en molts casos, són a prop d’aqüífers delmats per la presència d’aquest contaminant que apareix per la pressió del model agrícola.

Fonts de la Comissió Europea destaquen que una quarta part del territori espanyol està declarat «en risc» per aquesta «contaminació difusa» i recorden que el Govern està obligat, a través de les comunitats, a realitzar plans per resoldre la situació.

En els últims anys, Brussel·les ha advertit Espanya en diverses ocasions sobre la presència de nitrats als aqüífers, una situació que en casos puntuals pot acabar a les xarxes de distribució. De fet, la Comissió ha enviat una carta d’emplaçament, el pas previ a una multa, per exigir que es reverteixi la situació en comunitats com Múrcia o Castella i Lleó.

Ecologistes en Acció adverteixen que el límit actual de 50 mg/l, establert per l’OMS, resulta «insuficient» i s’hauria de rebaixar per garantir que ningú accedeix a aigua amb presència de nitrats. «Així, es podria permetre garantir aigua de més qualitat i protegir la població», afirma Koldo Hernández, coordinador de l’Àrea d’Aigua de l’entitat.

Hernández recorda que la majoria de les poblacions afectades es troben en zones rurals: «Es tracta de territoris que ja estan perdent molts drets, entre ells, l’accés a una aigua potable de qualitat».

Dues solucions

«És una contaminació que s’explica per l’activitat humana i cal abordar solucions», reclama Joan García, catedràtic d’enginyeria ambiental del Grup d’Enginyeria i Microbiologia de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Barcelona. «Els nitrats, quan no hi ha processos de tractament prou avançats, travessen els filtres i acaben a l’aigua potable», avisa.

«La solució a llarg termini passa per deixar d’abocar nitrats i recuperar els nostres aqüífers, però a curt termini s’han de portar a terme actuacions de tractament», assegura. Una possibilitat és l’osmosi inversa o l’electrodiàlisi reversible. Una altra alternativa és realitzar un procés biològic de desnitrificació. «Fins i tot es poden aplicar barreres reactives a les masses d’aigua subterrània», explica el catedràtic.

En alguns casos, la situació ha impulsat l’auge de sistemes de filtració a casa: «Amb un petit procés d’osmosi inversa, l’aigua que produeixes no conté contaminants i dona tranquil·litat». Tot i així, García alerta que aquests models consumeixen molta energia perquè necessiten una pressió elevada i afirma que no són solucions de futur a llarg termini.

Notícies relacionades

El 76% dels aqüífers que depenen de la Generalitat estan en mal estat

Lleó XIV aterra a Madrid per iniciar al primer viatge a Espanya d’un papa en 15 anys

«Algunes de les nostres plantes de tractament actuals no van ser dissenyades per capturar partícules tan minúscules o molècules tan resistents», explica Magnus Jern enginyer i cofundador de Tappwater, una de les companyies que ofereixen sistemes de filtració.

Tot i que l’aigua de xarxa està monitoritzada, els nivells de nitrats poden fluctuar en certes zones rurals amb alt impacte de l’agricultura intensiva. «Per a adults, la presència d’aquest element sol ser segura, però per a nadons i nens petits, fins i tot els nivells legals poden ser preocupants, per aquesta raó moltes famílies opten per processos d’osmosi inversa com a única solució que afegeix aquesta capa de seguretat extra», considera Jern.