La flakka irromp a Espanya amb efectes devastadors i traficants sofisticats

Una operació recent de la Guàrdia Civil al País Valencià contra el tràfic d’aquesta droga sintètica ha ofert 32 detencions, la confiscació de quatre quilos de cristalls amb aparença de sal de bany (l’aprehensió més gran fins ara)... i una alerta interna llançada als canals de l’institut armat sobre la irrupció d’aquesta substància a Espanya.

N’hi ha més al mercat que no se suposava des que el 2011 els experts de la plataforma Energy Control la van detectar per primera vegada. L’alerta interna de la Guàrdia Civil mostra com es pot detectar i parla del seu camuflatge en enviaments de paqueteria. L’alfa-PVP, que és el seu nom tècnic, una catinona que s’ha fet sobtadament visible amb la intercepció de 54 enviaments i prou quantitat per distribuir més de 300.000 dosis de 15 mil·ligrams.

Sobre els efectes de la flakka havia advertit també el Pla Nacional sobre Drogues el 2017, en un altre dels seus repunts a Espanya, i avui parla l’actitud dels detinguts, tots ells consumidors. "Alguns et miren, però no et veuen. És com si miressin l’infinit...", relata un dels agents que han portat a terme aquesta confiscació rècord. La DEA nord-americana té descrites la paranoia, les autolesions i la hipertèrmia entre els seus efectes i, a més, adverteix que el llindar de la dosi mortal és molt baix. La denúncia dels pares d’un jove consumidor va permetre estirar el fil: la flakka li causava greus problemes mentals.

Multiplicador nerviós

Hi ha un tipus de xarxa narco europea, més sofisticada i lleugera que els cartells clàssics americans que fan grans nolis marítims de cocaïna. La seva mercaderia és més petita, però molt lucrativa. Cada enviament és substancial, malgrat la mida petita. Els quatre quilos de flakka que han aflorat en la investigació de la Guàrdia Civil equivalen en potència i valor a 35 quilos de coca.

Es tracta d’una droga de luxe. El camell l’adquireix a una mitjana de 13 euros el gram, segons experts consultats, però pot vendre als seus acòlits aquest mateix gram entre 100 i 150 euros.

La flakka circula a Espanya en circuits molt tancats, lligats a festes privades amb jocs sexuals o orgies, principalment gais, i a certes modalitats de prostitució. La droga extrema la sensibilitat dels acabaments nerviosos i multiplica les sensacions. Per això la trien.

En els casos coneguts fins ara, tots els qui en venen alhora en són consumidors. I versats en trucs per ocultar la identitat de compradors: fan servir telèfons alternatius, paguen amb criptomonedes, envien encarregats, o mules, a buscar el paquet perquè sigui un altre qui gravin les videocàmeres...

És un tràfic privat, discretíssim. Qualsevol que vagi a buscar un paquet en una bústia d’una benzinera, o al punt de lliuraments del garatge d’un centre comercial, pot rebre un enviament de droga sintètica. La trama que ha fet aflorar la Guàrdia Civil enviava la substància en embalatges de videoconsoles, ornaments de Nadal, material elèctric...

No tenia sentit que, per adquirir una garlanda d’avet de Nadal, els clients recorreguessin a una web polonesa. Gairebé tot el mes, és una web normal, però durant quatre o cinc dies, s’obre una finestra especial per als qui n’estan al corrent. Els arriba un SMS. Poden entrar a comprar. No veuen el venedor, ni el venedor sap res d’ells: s’encarrega, es paga amb cripto, es rep el paquet, punt final.

Amagatall perfecte

La Guàrdia Civil ha demanat a través de la Interpol la clausura d’aquesta web i altres. I la policia polonesa busca el laboratori que els assorteix d’alfa. Laboriosa indagació: aquesta cuina pot canviar de casa, de ciutat, de país, en una simple furgoneta. El cop policial a la flakka que entra a Espanya per València esquiva un dels problemes greus de la nova lluita contra el narcotràfic. No és l’agressivitat creixent dels narcos, ni les narcollanxes, sinó l’amagatall a la missatgeria de milions de paquets de venda on-line d’una marea no quantificable d’enviaments de droga.

El 2024, aquesta extensa capil·laritat va comportar a Espanya 1.216 milions d’enviaments, la majoria de compres i vendes per internet, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. És fàcil colar droga en pols o sal –més que la que s’encunya en pastilles– o substàncies líquides entre l’enorme circulació de paquets de mercaderia legal; sempre hi ha algun racó a l’embalatge per amagar-hi la flakka i altres estupefaents.

"I només uns quants es controlen amb escàner", lamenta un veterà de la lluita antinarco de la policia a la Costa del Sol. Recorda aquesta font l’alarma que va suposar la campanya d’enviament de bales en sobres el 2021. Els sindicats de la paqueteria i Correus van admetre que, amb un tràfic tan massiu, només un 4% dels enviaments passen per un escàner.

Notícies relacionades

Renfe triplicarà les estacions de Rodalies preparades per netejar grafitis

Els sindicats i Educació pacten un augment salarial de 450 euros

La màquina "pot detectar droga en pols, com l’MDMA o la cocaïna, perquè diferencia densitats, que es veuen a la pantalla amb colors", explica aquesta font. El problema és l’aleatorietat: el remitent juga a la loteria a l’enviar. Si li enxampen la càrrega entre milions de paquets, hi perd poc i costa molt trobar-ho.

La majoria de paquets comercials que reparteixen Correus i plataformes de missatgeria pesen menys de dos quilos. I el mercadeig on-line de droga mou càrregues poc rellevants, tot just grams, per no superar el límit penal en cas d’intercepció. A Espanya la tinença o un enviament de més de 0,3 grams de metamfetamines o de catinones com la flakka és, per a l’Institut Nacional de Toxicologia, un indicador clar de narcotràfic.