Els sindicats i Educació pacten un augment salarial de 450 euros

Finalment, 50 euros al mes en quatre anys és la diferència entre la proposta presentada dijous per la consellera, Esther Niubó –document que va ser qualificat com a "definitiu" pel departament i que va provocar el tancament dels sindicats de la vaga a la conselleria– i l’oferta presentada ahir. Més enllà de l’increment d’aquests 50 euros del complement singular –aconseguit durant aquest cicle de vagues i vuit reunions en els últims dies–, el nou pacte recull, també en matèria salarial, la creació de 5.000 càtedres a secundària i la recuperació del deute dels estadis (recuperar els diners que van deixar de percebre durant el temps en què el primer sexenni es començava a cobrar als nou anys en comptes dels sis), una de les grans reivindicacions sindicals dels últims anys.

La suma dels tres increments salarials tindrà un cost per a la conselleria d’uns 726 milions d’euros: més de 14 milions seran per a les càtedres a secundària; entre 300 i 350 es destinaran a la recuperació del deute dels estadis que s’abonarà en cinc anys, i aproximadament 300 milions al pagament del nou complement singular, que ahir va desencallar el conflicte, entre d’altres. Si la consulta al professorat surt no –una cosa en principi poc probable, ja que Ustec, el sindicat majoritari i organitzador de la consulta, farà campanya pel sí–, el sindicat convocaria una vaga el 8 de juny.

La CGT, sindicat amb gran presència en les protestes al carrer, es va aixecar de la taula al comprovar que el nou pacte no incloïa cap de les seves línies vermelles (que van del compromís de no tancar cap línia pública a la internalització de les vetlladores). El sindicat no només va assegurar que farà campanya pel no en la consulta, sinó que també manté les vagues convocades per al que queda de trimestre.

Més enllà de la qüestió salarial que va marcar les negociacions, l’acord inclou el desplegament de 6.304 dotacions per a la inclusiva, xifra que ja incloïa el document de dijous i que ha fet allargar la firma del preacord, ja que CCOO i la UGT demanaven recollir per escrit que aquestes dotacions són fruit de l’acord del 9 de març –injuriat per Ustec i Aspepc–, mentre la Ustec (Aspepc no creu en la inclusiva) les defensava com a fruit de les protestes de les últimes setmanes.

Segons va explicar Ustec en un comunicat, l’acord inclou també arribar al 85% de persones amb plaça definitiva en dos anys, oposicions anuals amb convocatòria de més de 5.000 places pendents, l’eliminació de les entrevistes i la limitació de les places perfilades amb un límit del 3%, el desplegament del pla de reducció de burocràcia i "incorporació de més PAS" i la "disminució progressiva de ràtios fins a arribar a 20 alumnes a primària i 25 a secundària". Totes, mesures ja recollides prèviament en l’anomenat acord de país firmat al març per CCOO i la UGT (cosa que ha crispat aquests dos sindicats, que fa mesos que són titllats de traïdors).

Notícies relacionades

Renfe triplicarà les estacions de Rodalies preparades per netejar grafitis

Així va ser la caiguda d’Andic a la Mutua

Sortides i colònies

Ha quedat fora de l’acord què passarà amb les sortides i colònies l’any vinent, un dels temes que més preocupen les famílies després que 1.200 centres hagin firmat un manifest en el qual asseguren que no les faran si no es resol el conflicte. Tampoc es recull el compromís de no tancar cap línia de la pública, una de les grans reivindicacions de l’aFFaC.