Anatomia de la caiguda d’Isak Andic: 5 factors clau explicats amb gràfics i vídeos

Isak Andic i el seu fill Jonathan es van citar el 14 de desembre del 2024 per fer junts una excursió per Montserrat. Va ser una proposta de Jonathan que Isak va acceptar perquè havia de servir per reconciliar-se. Pare i fill estaven enfrontats després que Isak, el 2015, destituís Jonathan com a màxim responsable de l’empresa un any després d’haver-lo nomenat. Per fer aquesta excursió, Jonathan va triar el camí de les Coves del Salnitre, un passeig que solca de manera horitzontal una de les parets del massís de Montserrat. És una ruta que fan milers de persones i que no comporta cap risc.

El camí de les Feixades és un sender que fa ziga-zagues pel pendent sud del massís i que inicia el seu ascens just al costat de les Coves del Salnitre, a Collbató. El camí, empedrat en diversos trams, flanqueja les parets verticals de la muntanya per connectar amb la zona alta del monestir.

Només hi ha un punt del recorregut en el qual les persones que caminen queden exposades a una caiguda de més de cent metres.

Es tracta d’un pas estret sense tanca al qual s’accedeix després de caminar uns cent metres de distància des de l’aparcament de les coves. En aquest punt exacte és on va caure –o va ser empès pel Jonathan– l’amo de Mango.

A un costat del pas queda la paret del massís; a l’altre, un petit pendent de quatre metres d’ample i una mica relliscós que condueix a una obertura entre la bardissa des de la qual s’accedeix al precipici. Arribar fins allà després de relliscar és possible, però també difícil.

La Unitat d’Intervenció en Muntanya (UIM) dels Mossos d’Esquadra va analitzar una de les empremtes que apareix en una de les fotografies que es van fer del lloc dels fets el dia del sinistre. És una trepitjada que està sobre aquest pas i que, potser, va poder deixar la sabata d’Isak a l’entrebancar-se i caure pel pendent fins al barranc. O durant un forcejament amb Jonathan.

La conclusió de la UIM és que aquesta trepitjada no es correspon amb una simple relliscada perquè per aconseguir aquesta empremta tan marcada va fer falta que els agents trepitgessin repetidament –fins a quatre vegades– cap endavant i cap enrere. La importància que pugui tenir aquesta anàlisi en el judici és incerta, per començar, no serà fàcil acreditar qui la va fer: Isak, Jonathan o un altre excursionista abans que ells. 

L’informe forense que es va redactar després d’examinar el cadàver d’Isak Andic conclou que les lesions semblen assenyalar que la seva caiguda va passar com si «s’hagués llançat per un tobogan, amb els peus per davant». I prossegueix: «Totes les lesions de la relliscada són en el costat dret i en forma ascendent».

Notícies relacionades

L’OCU avisa: així actuen els ciberdelinqüents que buiden comptes bancaris sense robar la targeta

L’error que moltes famílies cometen amb l’anglès: més acadèmia no sempre ajuda

A més, assenyala la jutge de Martorell en la seva ordre de presó preventiva contra Jonathan, el cos de l’amo de Mango «no presenta lesions als palmells de les mans» i «es descarta la relliscada amb una pedra o caiguda cap endavant».

Jonathan va declarar que, quan va passar el sinistre, ell caminava uns metres per davant d’Isak. Va explicar que el seu pare s’havia quedat endarrerit per fer fotografies en aquest punt del recorregut. Però els policies, quan van aixecar el cadàver d’Andic, van trobar el seu telèfon a la butxaca dels pantalons. Per això els investigadors creuen que Isak no estava fent fotos. A més, a l’analitzar el contingut d’aquest telèfon, van comprovar que Isak no havia pres cap imatge del lloc pel qual acabaria caient.