L’absentisme obliga la universitat a revisar la manera d’impartir classe

Les universitats públiques presencials afronten una situació complexa amb l’alumnat que no trepitja la facultat per motius diversos, que van des de la desídia fins a circumstàncies laborals, problemes de mobilitat o situacions familiars. Històricament, sempre hi ha hagut estudiants que passaven de les classes i es presentaven només als exàmens. Però ara l’absentisme està arribant a cotes "crítiques i preocupants". Així ho afirma la comunitat docent i així ho confirmen les xifres. Només una mica més de la meitat dels joves reconeix que hi assisteix amb regularitat, segons un informe de l’Autònoma de Barcelona (UAB), que ha encès el debat.

Els rectorats, lluny d’emprendre una guerra i llançar la crítica fàcil als alumnes mandrosos, assumeixen la seva responsabilitat. "Som davant d’una realitat complexa i multicausal en la qual conflueixen factors personals, educatius, organitzatius i socials. Una universitat pública té el compromís d’entendre abans que jutjar, no des del retret fàcil ni des de mesures punitives, sinó a partir d’una anàlisi rigorosa que permeti comprendre què està passant en l’experiència formativa", explica José Luis Muñoz, vicerector de Formació i Innovació Docent de la UAB.

Els docents admeten que l’absentisme es recolza en tres pilars. Un d’aquests, heretat de la pandèmia, és que la presencialitat ja no és el que era. A més, la tecnologia i la IA eleven a l’enèsima potència els recursos acadèmics dels estudiants. El segon pilar són els alumnes, ni millors ni pitjors que els d’altres generacions però sí diferents. "Són persones que necessiten valor afegit i estímuls. Si no els reben, consideren que no els compensa anar a classe", explica Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració a la Pompeu Fabra (UPF).

El catedràtic apunta dos motius més de l’absentisme: els minijobs que molts estudiants aconsegueixen per augmentar ingressos i els horaris universitaris, que no són regulars i que no acaben d’encaixar als estudiants que viuen més allunyats del campus.

El tercer pilar que dispara el fenomen de les aules mig buides són els professors. No tots, només els mediocres. "La mala docència i l’absentisme tenen una relació directa. Els bons educadors també tenen alumnes que no van a classe, però menys", afegeix Ramió. Al contrari que els polítics, els docents sí que practiquen l’autocrítica. "Hi ha col·legues que imparteixen classes dolentes. És a dir, es limiten a llegir un PDF", detalla Bara.

Segons la seva opinió, l’alumnat se sent decebut a l’asseure’s en una aula i contemplar un "desfilada de professors, l’un rere l’altre". No obstant, assegura que no sempre el problema és de l’educador. "La universitat valora més la publicació d’articles en revistes científiques que la docència, així que no tenim temps per fer la nostra feina: preparar bé les classes", afegeix. El professor de la UB hi suma un quart pilar, que té a veure amb la "infantilització" dels joves.

"No es tracta de fer teatre"

Tenint en compte que som davant d’una generació a la qual li costa mantenir l’atenció, Francesc Calafell, director acadèmic del màster en Tècniques de Reproducció Assistida Humana de la UPF Barcelona School of Management, reclama canvis en la docència: "No es tracta de fer teatre sinó de fomentar i avaluar la participació. Tot és important a l’hora de captar l’interès dels joves, des de l’entonació del professorat fins al dinamisme a l’hora d’explicar el tema".

Notícies relacionades

¿A qui afecta avui, dimecres 20 de maig, la vaga de professors a Barcelona i Catalunya? ¿On toca demà dijous?

La jutge substituta que va reactivar la investigació

La resposta dels rectorats no es planteja en termes de combatre l’absentisme, sinó de millorar l’experiència universitària de manera coherent i compartida. "Això implica impulsar línies de treball que reforcin el sentit formatiu de la docència, revisar aspectes organitzatius, millorar l’orientació acadèmica, reforçar la vinculació i el sentit de pertinença dels estudiants, i promoure la innovació docent juntament amb espais de reflexió educativa a les mateixes facultats", respon Muñoz.

"És evident que les maneres d’ensenyar han canviat i continuaran canviant en els pròxims anys. Per això, l’accent s’ha de posar en la innovació docent, per adaptar la transmissió de coneixements als nous estils d’aprenentatge i afavorir una formació més significativa i duradora", conclouen fonts del rectorat de la UPF.