Més de 100.000 persones aspiren a un pis de protecció oficial a BCN

Aquest març constaven 51.942 sol·licituds per obtenir una llar amb preu taxat per l’Administració i inferior a la mitjana. Eren 5.114 demandes més que a finals del 2025, d’acord amb les dades del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Darrere de cada inscripció hi ha esperant-se una família, una parella, companys que comparteixen sostre o una persona que viu sola. En total, les unitats de convivència que s’encomanen als concursos de promocions de l’Ajuntament i la Generalitat agrupen 100.179 persones. Són gairebé un 63% més que fa cinc anys. El 2021 hi havia 61.475 persones que esperaven traslladar-se a un HPO.

En proporció, cada sol·licitud integra 1,93 persones. En l’última dècada, mai tants veïns de Barcelona havien dipositat com ara l’esperança en els regulars sortejos d’entrega de claus. El cens d’inscripcions el març del 2026 va ser un 83,94% superior al del 2015, quan constaven 28.238 peticions per mudar-se a pisos de protecció oficial. L’últim recompte es va situar un 71,67% per sobre de les 30.257 demandes vigents el 2022.

Juan Antonio Módenes, geògraf de la Universitat Autònoma de Barcelona i expert en demanda d’habitatge, apel·la a la demografia i la situació del mercat immobiliari per explicar que "molts joves o parelles en espera d’emancipar-se" s’hagin incorporat a la llista d’espera d’HPO i "tenir aquesta via coberta" mentre busquen llar a la ciutat. Afegeix que les circumstàncies també empenyen a apuntar-s’hi "gent sola, parelles o grups que validin amb altres grups de persones, com pot passar amb immigrants, sobretot". Addueix que "la precarietat i inestabilitat del mercat de lloguer, destinació de joves i immigrants, fa que una estratègia sigui apuntar-se al registre, tot i que les probabilitats d’aconseguir un habitatge siguin més aviat baixes".

El nombre de candidats per entrar al parc públic d’habitatge ha anat a l’alça en cada un dels últims exercicis. De les 21.695 inscripcions tramitades des del 2022 hi va haver 6.498 aspirants que es van unir el 2025 a la borsa de registrats, un 16,1% més voluminosa que el 2024. Aquest 2026 n’hi ha hagut prou amb només un trimestre perquè es presentés una quantitat de peticions que equival a més de dues terceres parts de les que es van formalitzar durant tot l’any passat.

Condicions i atzar

A Módenes, però, no el sorprèn que s’incrementin els sol·licitants d’HPO, els quals han de complir les condicions exigides i aliar-se amb l’atzar per accedir a un domicili de l’Administració: "Una opció per defecte dels milers i milers de llars que estan batallant en el mercat del lloguer actual és apuntar-se al registre per si finalment tenen sort. És com tenir el costum de comprar cada setmana la loteria o el cupó de l’ONCE, per si toca mai".

L’auge de la demanda s’acompanya d’una certa variació del perfil de la gent que figura a la llista. Segons les estadístiques del Consorci de l’Habitatge, creixen els sol·licitants amb uns ingressos una mica superiors als que buscaven pis de protecció anys enrere i ara competeixen més joves.

Sobre la renda, els candidats que declaren uns guanys anuals entre 22.508 i 62.544,17 euros anuals han passat de representar el 10% dels inscrits el 2015 al 18% el 2025. El mateix percentatge puja fins al 43% si s’hi afegeixen els registrats que obtenen entre 13.504 i 22.508 euros, en contrast amb el 33% que aglutinaven 10 anys abans. La franja més nombrosa de demandants continua sent la que rep menys de 13.504 euros a l’any. Aquest últim any concentraven el 57% dels peticionaris, menys que el 66% que acumulaven fa 11 anys.

Així mateix, la piràmide d’edat en el registre d’HPO a Barcelona ha fet un tomb. Ara els sol·licitants joves són més nombrosos que la gent gran, que predominaven a principis de la dècada passada. Llavors, les persones en edat de jubilació incloïen més de la meitat de les inscripcions, el 52%. Aquest últim any només van sumar 6.342 sol·licituds, el 14% del total. En canvi, els aspirants de 18 a 35 anys suposaven només el 10% del cens de demandants el 2010, mentre que s’enfilaven al 28% el 2025, amb 13.278 peticions. El segment comprès entre els 35 i els 65 anys va acaparar el 58% dels registres el 2025, amb 27.208 inscripcions, un 20% més que 15 anys enrere.

Per sobre de l’oferta

Módenes calcula que "entre el 5% i el 10% de les llars" de Barcelona formen part de la llista de sol·licitants d’HPO. Veu lògic que disminueixi la gent gran de la llista: "Estan arribant a edats molt avançades les generacions que van tenir un accés massiu a la propietat i, per tant, actualment tenen una alta seguretat residencial i són relativament pocs els que estan en necessitat de sol·licitar un habitatge públic".

Notícies relacionades

Els psicòlegs coincideixen: "Si sempre et van tractar malament, sempre buscaràs aquest tipus de relacions"

Educació ultima una proposta perquè els docents negociïn

La forta demanda que hi ha supera la capacitat de Barcelona per proporcionar pisos públics. Se’n van concedir 858 en 12 procediments el 2025 i el govern de Collboni compta a adjudicar-ne 939 aquest any en 19 promocions, de les quals ja se n’han entregat quatre. Els plans municipals preveuen que l’urbs es dotarà de 18.400 domicilis entre aquest any i el 2033 per atorgar-los a preus inferiors als de mercat.

"Tot i que l’esforç de l’Ajuntament i altres institucions és notable i creixent comparat amb el passat recent, queda lluny de donar una solució, si més no significativa tot i que parcial, al problema de l’accés a l’habitatge", segons assenyala Módenes. Mentre no s’ampliï el parc públic, proposa "gestionar adequadament l’habitatge que quedi lliure per la mort dels propietaris ocupants actuals" perquè continuïn destinant-se a residència habitual, en comptes de convertir-se en apartaments turístics o per a altres usos. Al mateix temps, suggereix buscar solucions d’"abast metropolità" per respondre a la demanda, tenint en compte la "falta de possibilitats de créixer en sòl per urbanitzar" a Barcelona.