87 avions abandonats llangueixen als aeroports espanyols

A l’aeròdrom de Villafría, a Burgos, un jet privat i dues avionetes més també estan desateses en dos extrems d’unes instal·lacions que no tenen activitat comercial d’ençà de l’any 2021. El 17 d’abril la directora d’aquest aeroport, Victoria Urbano, publicava un anunci al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) en què notificava que l’"EC-JOX aeronau model TAMP, l’EC-LOG aeronau model COY2 i l’N75GA aeronau model HS125" estaven en estat d’abandonament i comunicava que si, passat un any, el propietari legítim no les reclamava, s’estimaria "la presumpció legal d’abandonament" i es procediria a "la seva venda en pública subhasta i el seu import quedaria en benefici de l’Estat, deduïdes les despeses i el premi, si escau".

No és pas excepcional que un aeròdrom espanyol faci aquest tipus de requeriment. No en va, segons les últimes dades disponibles que ha pogut consultar EL PERIÓDICO, als aeroports de la xarxa d’Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA), el gestor aeroportuari espanyol, hi ha un total de 87 aeronaus abandonades o en presumpció d’abandonament. El desembre del 2023 n’hi havia algunes més, 95.

Els aeroports que més avions tenen o han tingut en aquest estat, a més del de Sabadell, són el de Cuatro Vientos, a Madrid, que fa quatre anys va treure cinc avionetes a subhasta i el de Son Bonet, a Mallorca, amb cinc aparells més, en concret dos Pipper, dos Cessna i una aeronau Antonov model AN-2, un clàssic de l’aviació que va arribar a l’aeroport abans del 2008, tal com recull un anunci de l’aeròdrom en un BOE de l’any passat en què també s’iniciava el procés administratiu per declarar-los abandonats.

Els aeròdroms de Màlaga, Sevilla, Còrdova, Tenerife o el de Manises, a València, també tenen aparells apartats a les instal·lacions. El de Manises manté al recinte un Boeing 747 de l’antiga aerolínia Pronair des de l’any 2008. Es tracta de l’aeronau més pesant abandonada en un aeroport espanyol, que supera les 15 tones.

Els ‘corrossion corners’

De vegades els aparells estan en pistes sense ús, d’altres en zones d’estacionament habilitades, tal com els van deixar els propietaris l’últim cop que els van fer anar, o han sigut traslladats a zones no operatives, cosa que els espotters –aficionats a fotografiar avions– anomenen corrossion corner: dit clar i català, un cementiri d’avions, com el de Sabadell. L’expressió prové de la zona nord-oest de l’aeroport internacional de Miami que durant mig segle va ser famosa per ser on s’emmagatzemaven, reparaven i desballestaven avions vells de càrrega.

"Els avions abandonats solen ser de particulars o d’empreses que han recalat a l’aeroport i no han pogut tornar a volar per diversos motius, com ara no tenir dret a tornar al seu país", explica Gabriel Mestres, president de l’Associació d’Amics de l’Aviació Històrica que, després d’arribar a un acord amb l’aeròdrom de Son Bonet de Mallorca, ha restaurat un DC-3 utilitzat per la força aèria nord-americana durant la Segona Guerra Mundial que feia anys que estava abandonat a l’aeroport. Després de vuit anys de treballs, l’aparell té el mateix aspecte que quan va sortir de fàbrica, l’any 1942.

Declaració legal d’abandó

Aquest, però, és un cas aïllat. Els avions solen passar lustres en l’oblit dels aeròdroms perquè el procés d’alienació és ben tediós. Davant una aeronau abandonada, excepte en els casos en què estigui immersa en algun procediment de caràcter legal (embargament, concurs de creditors, procés judicial, etc.), Aena, en primer lloc, intenta localitzar-ne el propietari perquè retiri l’aeronau. En cas que aquestes gestions resultin infructuoses, s’inicien els tràmits per promoure la declaració legal d’abandonament, en compliment del que disposen els articles 137 i següents de la llei 48/1960 del 21 de juliol de navegació aèria.

Per això es publica al BOE i, si passa un any sense que es reclami, s’estima la presumpció legal d’abandonament. Si l’aeronau o les seves restes no es poden conservar, segons explica una portaveu d’Aena, "el material podrà ser ofert a institucions educatives, culturals o sense ànim de lucre que acreditin vinculació amb l’àmbit aeronàutic, amb emissió prèvia d’un informe d’Aviació Civil sobre el seu estat i viabilitat d’ús".

Aquestes institucions tenen un termini de vint dies per sol·licitar-ne l’adjudicació. Si, transcorregut aquest termini, no hi manifesten interès, l’aeronau o les seves restes poden ser subhastades al millor postor, com recentment ha fet l’aeròdrom de San Javier, a Múrcia, amb dos models abandonats al seu aeroport. Es tracta d’una aeronau Cessna F172M SKYHAWK, taxada per a subhasta en 6.051 euros, i una altra Piper model PA-31 Navajo taxada en 39.009 euros.

Notícies relacionades

Els psicòlegs coincideixen: "Si sempre et van tractar malament, sempre buscaràs aquest tipus de relacions"

Educació ultima una proposta perquè els docents negociïn

"Habitualment", assenyala el president de l’Associació d’Amics d’Aviació Històrica, "no sol acudir absolutament ningú a la subhasta, tret que [l’aeronau] faci pocs anys que està abandonada, i encara estigui en condicions de vol, però quan fa molts anys que estan a la intempèrie... a Mallorca, amb la humitat que hi ha, imagina’t com estan quan han passat 20 anys...". Segons assegura, per això n’hi ha que acaben en mans de ferrovellers que els especegen o els desballesten segons les peces que els puguin interessar.

Moltes subhastes solen quedar desertes i s’han de repetir en un bucle inacabable, com la de San Javier, i les que tiren endavant ni de bon tros compensen les taxes no pagades de les aeronaus. Segons expliquen fonts d’Aena, la quantitat deguda en conjunt per les 87 aeronaus abandonades en l’actualitat, en concepte de tarifes aeroportuàries, se situa prop de set milions d’euros.