L’èxit dels tests de l’Alzheimer accelera l’assaig en proves per a altres demències

La revolució de les anàlisis per detectar l’Alzheimer és tal que el congrés va dedicar la sessió inaugural a aquesta realitat. "Tot va començar el 2020, quan es va treballar amb els primers biomarcadors en sang. Un és la proteïna tau fosforilada en la posició 181 [p-tau181]. Però els últims anys s’ha desenvolupat també un altre biomarcador, el p-tau217, que ha demostrat ser molt bo i capaç de predir la malaltia amb una precisió molt alta", explica a EL PERIÓDICO la investigadora en Bioquímica i Biologia Molecular Laia Montoliu-Gaya.

Es tracta de biomarcadors a partir d’anàlisis en sang que ajuden a detectar la malaltia tot i que els pacients encara no tinguin símptomes. Això, com explica, per la seva banda, el cap de Neurologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Xavier Montalban, pot servir per administrar abans els tractaments com el lecanemab o el donanemab, ja aprovats per l’Agència Europea de Medicaments (EMA) i, per tant, frenar abans la malaltia.

A Catalunya, hospitals com el del Mar, Sant Pau o el Clínic ja utilitzen alguns d’aquests biomarcadors en anàlisis de sang. Com destaca la doctora Montoliu-Gaya, aquesta tècnica suposa, a més, una democratització de l’accés a la detecció gràcies a la seva rapidesa. "Hi ha persones que presenten deteriorament cognitiu, van al metge i poden passar anys fins a descobrir què tenen, ja que el líquid cefalorraquidi [a què s’accedeix mitjançant una punció lumbar] no és tan accessible. Per tant, aquests diagnòstics per sang faran que molta més gent sàpiga que té Alzheimer", diu Montoliu-Gaya.

Són tècniques "molt més ràpides" que es podran fer en centres d’atenció primària, sense necessitat d’anar a l’especialista i que podran detectar la malaltia "més aviat". "La gent tindrà abans el diagnòstic, cosa que facilitarà molt la implementació de tractaments", apunta l’especialista, que considera, a més, que en els pròxims cinc anys aquests tractaments s’administraran per "via subcutània" i no "intravenosa". "Seran més fàcils i més accessibles, però tot dependrà de les regulacions dels estats i de com es financi".

"Encara es tardarà una mica"

L’especialista també apunta que els biomarcadors per detectar l’Alzheimer obriran camí i acabaran desenvolupant-se per a altres demències com el parkinson o la demència frontotemporal. "El camp s’ha centrat molt en l’Alzheimer perquè és una malaltia molt comuna i coneixem molt millor la seva patologia, però encara hi ha moltes demències per a les quals no tenim marcadors". Així mateix, la doctora Montoliu-Gaya considera que els biomarcadors també tindran aplicació en l’àmbit de les teràpies tant per administrar-les com per monitoritzar-les. "Un biomarcador podrà dir-te: ‘Aquesta persona necessita aquesta teràpia’. Com passa amb el càncer", avança Montoliu-Gaya, que no obstant reconeix que, per a aquest últim aspecte, "encara es tardarà una mica".

Per al neuròleg Xavier Montalban, l’Alzheimer, quant als tractaments, està entrant en una "nova era", similar a la que ha viscut el camp de l’esclerosi múltiple en els últims 20 anys. "Però referent als biomarcadors, l’Alzheimer està més avançat que l’esclerosi múltiple. En l’esclerosi múltiple es necessita sí o sí una ressonància magnètica", assenyala a aquest diari el cap de Neurologia de la Vall d’Hebron, que defensa els nous fàrmacs encara no desplegats a Espanya. "Modifiquen la progressió de la malaltia en un 30%. No és poca cosa. En l’esclerosi múltiple va passar el mateix amb els primers fàrmacs, que van ser la finestra que va obrir la resta de la investigació i ens ha portat on som ara", apunta.

Notícies relacionades

La causa de beatificació de Gaudí estudia com a possible miracle la curació d’un nadó català el 2023: «Ja està en estudi»

Canàries, epicentre dels rumors falsos: l’èxit de la desinformació sobre canvi climàtic i la immigració es posa a prova a les Illes

"Amb l’Alzheimer estem arribant a un punt en què una anàlisi de sang ens dona el diagnòstic biològic de la malaltia. Això no ho tenim en l’esclerosi múltiple", assenyala el neuròleg. En l’Alzheimer, el diagnòstic de "seguretat" el proporciona una tomografia per emissió de positrons (PET) o una punció lumbar, però una anàlisi de sang pot servir per fer el cribratge. "Ja n’hi ha prou amb una gota de sang capil·lar. És bastant espectacular", assegura Montalban, que defensa també els nous tractaments per a l’Alzheimer. "Aconsegueixen una disminució de la progressió de la malaltia. Hi ha assajos que demostren que la rapidesa i la intensitat amb què eliminen l’amiloide [unes proteïnes associades a l’Alzheimer] és brutal. I crec que els pròxims resultats que tindrem seran molt més positius, no només des del punt de vista de la imatge i de la neteja de l’amiloide, sinó també amb repercussió clínica", augura aquest neuròleg.

L’especialista assenyala que, sens dubte, l’Alzheimer viu un "moment molt esperançador" gràcies també a aquests biomarcadors, que han aportat, sobretot, "coneixement". "Amb ells ens hem adonat que existeix una dinàmica de dipòsit de proteïnes amiloide i tau, com una espècie de progressió per estadis. I que no és una malaltia que vagi cap endavant i cap enrere, com per exemple l’esclerosi múltiple [que cursa en forma de brots], sinó una malaltia que progressa d’una manera més o menys constant", afegeix Montalban. ¿Hi hauria d’haver cribratges poblacionals per a l’Alzheimer? És una cosa que els especialistes encara estan discutint.