Una de cada cinc baixes de mestres no es cobreix per falta de professors

En els cinc últims cursos, un 11% de les absències sense substitut es van allargar més d’un mes, una durada que els experts relacionen amb l’auge dels problemes de salut mental.

Un docente imparte clases a un grupo de alumnos.

Un docente imparte clases a un grupo de alumnos. / EL PERIODICO

2
Es llegeix en minuts
Gisela Boada
Gisela Boada

Redactora

ver +
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Cada curs queden sense cobrir a Catalunya una mitjana de 5.400 baixes docents de més d’una setmana, segons dades del Departament d’Educació i Formació Professional obtingudes per EL PERIÓDICO a través d’una petició de transparència. Segons els criteris de nomenament de substituts que la Generalitat actualitza cada curs, aquestes baixes s’han de cobrir des del primer dia si tenen una durada prevista superior a set dies. A la pràctica, gairebé una de cada cinc no s’arriba a substituir.

Les xifres inclouen els cinc últims cursos tancats, del 2020-2021 al 2024-2025. En aquest període es van registrar 149.666 baixes docents de més de set dies; 27.231 no van ser substituïdes, el 18,2% del total. L’últim curs, 2024-2025, van ser 5.204 (un 16,4%). Fonts d’Educació admeten que, si bé la normativa preveu cobrir aquestes baixes, el sistema depèn de la disponibilitat de la borsa, que pateix els greuges d’una falta generalitzada de docents en algunes especialitats i territoris i les reticències dels docents a acceptar segons quines places.

Per alleujar la pressió sobre els centres, la conselleria ha introduït assignacions diàries de les places i ha activat complements retributius en especialitats com ara la informàtica des de fa dos cursos i, des del passat, llengua catalana i literatura. És a dir, un pagament extra perquè els docents d’aquestes matèries assumeixin voluntàriament més hores lectives quan no hi hagi substituts disponibles.

Notícies relacionades

En el curs 2020-2021 hi va haver 3.582 baixes de més d’una setmana sense substitució, la xifra més baixa de la sèrie. Un any després, la dada es va disparar fins a 6.476, coincidint amb el retorn ple a les aules i la incidència de la variant de la covid òmicron. El 2022-2023 van ser 6.291; el 2023-2024, 5.678, i el curs passat, 5.204. La dada més sensible està en les absències llargues: una mitjana de l’11% de baixes no cobertes es van allargar més d’un mes. El curs passat van quedar sense substituir 858 baixes de 29 dies o més, gairebé el triple que el 2020-2021 i el 2021-2022. En els cursos 2022-2023 i 2023-2024 les xifres es van situar en 821 i 708.

Els experts apunten que les absències de més durada solen estar vinculades a problemes de salut mental, que requereixen recuperacions llargues i s’han incrementat els últims anys, amb un impacte més alt en sanitaris i educadors.