L’OMS descarta un brot més gran d’hantavirus però no més casos
El director general fixa la quarantena en 42 dies i decreta el final per al 21 de juny / Afirma que ja s’han localitzat tots els passatgers que van deixar el creuer abans que arribés a la destinació i que els contagis estan circumscrits al vaixell
El director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, va minimitzar ahir la possibilitat d’un "brot més gran" d’hantavirus després del final de l’operatiu, però no va descartar que apareguin nous positius relacionats amb el creuer MV Hondius. "Hi va haver moltes interaccions al vaixell", va advertir en la roda de premsa que va oferir ahir al costat del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. La quarantena, va especificar Tedros, es comença a computar des del 10 de maig, dia de l’inici de l’evacuació, i com que ha sigut decretada en 42 dies, s’allargarà fins al 21 de juny. A banda d’això, el nombre de contagis ara com ara puja a 10, després dels dos nous casos detectats després de l’evacuació: el del passatger espanyol aïllat a l’Hospital Gómez Ulla i el de la dona francesa que es troba a l’uci.
En aquest sentit, el líder de l’OMS va informar que "tots els casos sospitosos i confirmats ja han sigut aïllats i es gestionen sota supervisió mèdica estricta". "Res apunta a un brot més gran, però la situació pot canviar", va admetre Tedros, que també va confirmar que tots els passatgers que havien desembarcat prèviament del creuer ja han sigut localitzats per les autoritats sanitàries internacionals.
Amb les dades actualitzades pel Ministeri de Sanitat, el nombre de positius, de moment, puja a 10. D’una banda, hi ha els tres morts: el matrimoni neerlandès –ell va morir l’11 d’abril i ella, el dia 27 d’aquell mateix mes a Johannesburg (Sud-àfrica), quan acompanyava les restes mortals del seu marit cap als Països Baixos–, i la passatgera alemanya que va morir el 2 de maig en el creuer i que va desenvolupar pneumònia.
Entre els contagiats hi ha el ciutadà britànic que va ser evacuat a Johannesburg i es manté estable; tres passatgers –entre els quals, el metge neerlandès del vaixell i la viatgera alemanya ingressada a Düsseldorf– que tenien símptomes i van ser repatriats la setmana passada als Països Baixos en avionetes medicalitzades abans que el vaixell arribés a les Canàries, i el ciutadà suís que havia desembarcat dies abans i ja era a casa seva quan es va començar a trobar malament. S’hi ha d’afegir la passatgera francesa repatriada que va començar a presentar símptomes a l’avió de tornada a casa i que es manté a l’uci, i l’espanyol que té febrícula i problemes respiratoris lleus, i que ha sigut aïllat a l’Hospital Gómez Ulla de Madrid.
Sospites i símptomes
En la intervenció, Tedros va recalcar que "qualsevol persona que presenti símptomes ha de ser aïllada i tractada immediatament". L’OMS, va afegir, recomana una "supervisió estricta". "Disposem de protocols de seguretat i orientacions molt clares a les quals els països afectats es poden cenyir o poden ajustar en funció de les seves pròpies avaluacions", va afegir el director general, que va recordar que hi ha la sobirania nacional i que "no es pot obligar els països a acceptar els protocols" de l’organització.
En aquest sentit, Tedros va remarcar que, un cop acabat el dispositiu espanyol i després de la repatriació dels passatgers, els països són els "responsables" de fer seguiment i control sanitari dels casos.
Es pot dir que, en aquest context, cada país ha anat adoptant diferents protocols a mesura que rebia els ciutadans repatriats del creuer. A França, per exemple, el Govern ha optat per reforçar la resposta davant possibles contagis mitjançant un decret d’emergència que permet gestionar el risc d’infecció, per mitjà de l’aïllament de les persones positives i la vigilància dels casos sospitosos amb resultat negatiu, que estaran hospitalitzats un mínim de 15 dies. Als Països Baixos, en canvi, s’ha optat per un confinament domiciliari supervisat amb diverses proves.
Respecte al front de contenció del virus, el director general de l’OMS va assegurar que continuaran treballant amb els experts a tots els llocs afectats. Ahir a la tarda es va saber que l’Agència Europea de Medicaments (EMA, per les sigles en anglès) va activar el seu Grup de Treball d’Emergències (ETF) per investigar i "mapar els desenvolupadors de medicaments, especialment d’antivirals, anticossos monoclonals i vacunes contra els hantavirus". "La identificació d’immunomoduladors reutilitzats per al tractament i d’antivirals reutilitzats per a la profilaxi postexposició és una prioritat per reduir la morbiditat i la mortalitat en les persones actualment afectades", ha assenyalat l’entitat en un comunicat.
Durant la compareixença, el màxim responsable de l’OMS va donar les gràcies a Sánchez i el seu Govern per "l’èxit de l’operatiu sanitari". "Crec que, atesa la situació actual, el món necessita aquesta mena d’amabilitat i compassió que ha demostrat el Govern d’Espanya", va afirmar. No obstant, els dos nous contagis detectats després de l’evacuació han provocat polèmica i han afegit tensió a la gestió de la crisi sanitària. En aquest sentit, la ministra de Sanitat, Mónica García, va defensar els protocols aplicats als passatgers del creuer.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
