Dos milions de catalans ja utilitzen el porta a porta o contenidors tancats, però les eleccions municipals frenen la seva expansió

Fonts municipals admeten a aquest diari que, a un any dels comicis, desenes de governs locals han començat a aixecar el peu de l’accelerador i deixen el projecte per a més endavant. Tot i així, 169 localitats s’han afegit a aquests sistemes en l’actual legislatura (2023-2027). En l’anterior (2019-2023) ho van fer 132 municipis.

El nombre d’ajuntaments implicats creix, sí, però menys del que estava planificat inicialment. ¿I com s’explica aquesta situació? Segons fonts del sector, una de les principals causes és la «batalla política local», que ha provocat que alguns consistoris que tenien previst activar nous models hagin optat per retardar-los. És el cas de la ciutat de Barcelona, tot i que fonts del Govern barceloní esgrimeixen motius tècnics i no electorals.

La implantació de nous sistemes de recollida implica canvis d’hàbits, pedagogia veïnal, ajustos en el servei i, molt sovint, crítiques de tot tipus. Davant aquest escenari, pocs alcaldes volen assumir aquest desgast en la recta final del mandat.

Dos milions d’usuaris

De tota manera, les dades a què ha tingut accés EL PERIÓDICO mostren que el nombre d’usuaris dels sistemes eficients creix. Gairebé dos milions de catalans ja utilitzen mètodes de recollida considerats òptims per millorar les dades de reciclatge. O sigui, el porta a porta, els contenidors tancats o fórmules mixtes. La xifra confirma una tendència creixent, però també evidencia que està pendent el pas endavant de les grans ciutats, ja que el gruix de les implantacions continua concentrat en municipis petits i mitjans.

«Quan falta poc per a les eleccions, molts ajuntaments frenen i ho deixen per a la següent legislatura», admet Pilar Chiva, directora de l’àrea d’economia circular de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). «Els alcaldes o els governs municipals han de prendre aquestes decisions al principi del mandat», suggereix. «És com canviar el sentit d’un carrer; de vegades els canvis generen rebuig i costen, però amb el temps es veu que el sistema és més net i l’acceptació creix», resumeix.

Sorpasso del contenidor

Fins fa pocs anys, quan un municipi volia millorar de manera substancial els seus nivells de reciclatge, el porta a porta era pràcticament l’única opció disponible. Però el desenvolupament dels contenidors tancats amb identificació ha canviat el mapa. El porta a porta continua sent el model més estès en nombre de localitats, però els contenidors intel·ligents ja l’han superat en nombre d’usuaris.

En el dia d’avui, segons les dades recollides per aquest diari, més de 941.000 catalans utilitzen actualment contenidors tancats amb identificació, davant uns 907.000 que utilitzen el porta a porta, normalment en pobles petits, on la logística és més senzilla. S’hi han de sumar els veïns que viuen en municipis amb sistemes mixtos. El canvi s’ha produït durant aquesta legislatura: des del 2023 s’han incorporat gairebé 800.000 usuaris al model de contenidors intel·ligents, davant uns 154.000 al porta a porta.

La diferència s’explica per l’entrada en joc de municipis més grans com Cornellà, Manresa i Girona, així com experiències en barris de grans nuclis urbans. «Abans, els contenidors tancats no existien i quan van sortir eren cars», detalla Chiva. «Quan un municipi volia implantar un sistema eficient, es feia més porta a porta, però ara, amb contenidors tancats disponibles, hi ha marge per escollir el model que s’adapta millor a cada context, urbanisme, capacitat tècnica...», exposa.

La Generalitat evita recomanar un sistema per davant de l’altre. El més important, detallen fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, és que els municipis es passin a sistemes eficients i contribueixin a millorar les dades. A més, un model no té per què excloure l’altre. «En un municipi gran hi pot haver barris amb porta a porta i d’altres amb contenidors tancats», exemplifica Chiva. És el que passa a Manresa. També hi ha llocs on un tipus de residu es recull amb mètodes avançats i un altre no.

Pressió de Brussel·les

En reunions entre les autonomies i la Comissió Europea, Brussel·les ha deixat clar que reclama continuar avançant en aquesta direcció. Catalunya està obligada a presentar uns resultats de reciclatge adequats i els sistemes tradicionals de contenidors oberts difícilment permetran complir els objectius comunitaris.

«Ara per ara, escollir un sistema de recollida eficient és l’única manera d’arribar-hi», afirma Chiva. L’experiència acumulada també ha desmuntat algunes idees inicials. El porta a porta, per exemple, sempre s’ha vist com un sistema més complex d’implantar pel canvi d’hàbits que exigeix: «Semblava que era molt complicat, però després s’ha vist que el contenidor tancat també té una complexitat important, per la identificació dels usuaris».

Cap dels dos models es pot posar en marxa d’un dia per l’altre i tots dos requereixen temps d’adaptació, a més d’un seguiment constant.

Arma política

Notícies relacionades

Guia de Temps de Flors 2026: els 13 espais imprescindibles per visitar a Girona

Òscar Ordeig: "A les zones on hi ha presència d'os o de llop hem de veure com podem minimitzar els atacs i les conseqüències dels seus danys"

Però el debat tècnic, en molts casos, ha acabat condicionat per la lògica partidista. Gairebé tots els principals partits catalans (PSC, Junts, ERC, Comuns, CUP) han posat en marxa aquests sistemes en diferents municipis. No obstant, sovint es dona una escena paradoxal: la secció local d’un partit que defensa el model en un poble el critica en un altre. Els dirigents de l’ARC són conscients de la situació i criden a no polititzar una decisió que hauria de ser tècnica: «El més important és implantar sistemes eficients amb criteris tècnics i no convertir-ho en una arma per fer oposició».

L’ús polític de la gestió dels residus incrementa la prudència dels governs municipals a l’hora d’implantar el porta a porta o tancar contenidors. I més, en any preelectoral, quan el rebuig inicial pot tenir més pes que l’augment del reciclatge.